La immigració capitalitza les preguntes de l’oposició a Illa tot i que l’educació guanya pes

La immigració encapçala la classificació, tot i que impulsada exclusivament per l’extrema dreta. Segons les dades recopilades i analitzades per EL PERIÓDICO, Vox i Aliança Catalana van formular el 100% de les preguntes centrades en política migratòria: 17 de les 133, un 12,8% del total. Aliança Catalana va dedicar a aquesta qüestió 9 de les seves 19 intervencions i Vox, 8. Cap altre grup va situar la immigració com a objecte principal d’una pregunta al president. El PP català sí que va abordar, per exemple, la prohibició del burca, tot i que des del debat sobre els drets i la llibertat de les dones.

Fora d’aquest cas, l’actualitat ha condicionat bona part de l’interrogatori a Illa. Educació i corrupció són dos bons exemples. El PPC ha convertit els casos que afecten el PSOE i l’entorn del Govern en un dels seus principals fronts contra el president. Sis de les seves 19 preguntes estan classificades directament com a corrupció i transparència, més que les de qualsevol altre grup. Alejandro Fernández, líder dels populars, ha aprofitat especialment els darrers mesos del curs per traslladar a Illa les sospites i controvèrsies pels casos de corrupció que envolten Pedro Sánchez i el PSOE, i per qüestionar les seves explicacions sobre la seva etapa com a ministre de Sanitat durant la pandèmia.

L’educació, a l’alça

L’educació, una de les principals patates calentes del Govern des de començaments del 2026, va anar guanyant pes a mesura que creixia el conflicte amb els docents. De les 10 preguntes educatives de tot el curs, set es concentren entre el ple de finals d’abril i el de la tercera setmana de maig, coincidint amb un dels moments de més tensió en la comunitat educativa. A finals d’abril, els sindicats docents van intensificar les mobilitzacions i van anunciar diverses setmanes de vagues i aturades. En paral·lel, va esclatar la polèmica pel pla d’introduir Mossos d’Esquadra de paisà en alguns instituts.

Tots els grups, tret d’ERC i Aliança Catalana, van preguntar alguna vegada a Illa per educació. La CUP és qui més capitalitza aquest front, amb quatre de les 10 preguntes, seguida dels Comuns, amb tres. Junts, PPC i Vox van formular una cada un. ERC i Aliança Catalana, en canvi, van reservar la seva fiscalització educativa principalment per a les preguntes dirigides als consellers.

L'habitatge apareix també com un dels assumptes més recurrents del curs, en línia amb una preocupació que s’ha consolidat com la principal de la ciutadania, com reflecteix el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). És una de les prioritats de tres dels set grups –PPC, Comuns i CUP– i ocupa el lloc número de sis en el rànquing, amb vuit preguntes en total (el 6%).

La crisi de Rodalies

Un altre dels grans focus del curs ha sigut Rodalies. La crisi ferroviària de finals de gener per l’accident de Gelida que es va cobrar la vida d’un jove maquinista va provocar un dels pocs moments en què pràcticament tota l’oposició va dirigir la seva mirada cap al mateix problema. En el ple del 28 i 29 de gener, sis dels set grups van preguntar directament a Illa per Rodalies; Aliança Catalana va formular una qüestió més àmplia sobre el deteriorament dels serveis públics i les infraestructures. Va ser el moment de més convergència temàtica de tot el curs i va anticipar el ple monogràfic que l’oposició va forçar posteriorment per abordar la crisi ferroviària, que encara va durar unes setmanes més.

En el ple del 28 i 29 de gener, sis dels set grups van preguntar directament a Illa per Rodalies, després de l’accident de Gelida

El calendari de les preguntes permet veure a més com canvia l’agenda de l’oposició a mesura que avança el curs. Rodalies concentra la pressió al gener; la negociació pressupostària i els compromisos d’investidura guanyen pes entre febrer i març; la crisi educativa domina bona part d’abril i maig; i la corrupció passa a ocupar un espai creixent en el tram final del curs.

Una agenda pròpia

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

El diputat Jordi Albert optarà a ser el candidat d’ERC davant la incògnita de Rufián

Més enllà d’aquestes onades, cada partit ha construït una agenda pròpia. ERC concentra la seva pressió en els compromisos d’investidura, especialment en l’amnistia i el conflicte polític, el finançament i l’IRPF. Junts combina la crítica a la gestió amb qüestions com el traspàs de Rodalies, els Pressupostos abans que s’aprovessin i la defensa del català. El PPC fa de la corrupció un dels seus principals ariets. Vox i Aliança concentren bona part de la seva activitat en immigració i seguretat. A l’esquerra, els Comuns i la CUP posen el focus en les polítiques públiques, com ara l’habitatge, l’educació, el transport, els serveis socials i el medi ambient.

Illa no s’enfronta a una oposició homogènia. Hi ha partits que intenten desgastar-lo per la gestió, d’altres que el sotmeten a escrutini pels acords que van fer possible la seva investidura i d’altres que utilitzen el ple per projectar la seva pròpia agenda ideològica. Només les grans crisis, com les de Rodalies o l’educació, aconsegueixen trencar temporalment aquestes fronteres i fer coincidir grups amb prioritats molt diferents.