Onze de Setembre

L’ANC crida l’independentisme a un "nou embat" el 2027

La Guàrdia Urbana xifra en 45.000 persones la participació a Barcelona

L’ANC crida l’independentisme a un "nou embat" el 2027
3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una Diada més, l’independentisme ha tornat a sortir al carrer per demostrar que, malgrat que el moviment es troba en hores baixes, no ha desaparegut. "Aquí estem i no ens pararan", ha exclamat el president de l’ANC, Josep Vila, que ha aprofitat la cita per cridar l’independentisme a organitzar-se per afrontar un "nou embat fort" el 2027, coincidint amb el desè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

La manifestació d’aquest Onze de Setembre a la capital catalana, que ha tingut rèpliques també a Girona i Amposta, ha tornat a quedar molt lluny de les marques de participació registrades en els anys més àlgids del procés, però ha millorat respecte a l’any anterior. La Guàrdia Urbana ha xifrat en 45.000 persones la participació a la capital catalana, mentre que el 2025 en van ser 28.000. Segons els càlculs de l’ANC, a Barcelona s’han superat les 100.000 persones, i s’han arribat als 130.000 manifestants si se sumen les altres dues seus.

Sota el lema ‘Hi soc. Hi som. Independència’ (Soc allà. Som allà. Independència), dues columnes han sortit a les 17.14 hores des de dos punts de la ciutat: una ho ha fet des de la confluència de la Gran Via amb el carrer Casanovas i l’altra, des de la catedral. Una hora més tard han acabat confluint a la plaça Catalunya, on s’ha celebrat l’acte polític que ha acabat amb la crema d’una bandera d’Espanya. Es tracta d’un fet inèdit en les manifestacions organitzades per l’ANC des de l’inici del procés el 2012.

Deu anys del referèndum

Justament, l’entitat ha situat la Diada d’aquest 2026 com un "punt d’inflexió" i ha anunciat que l’entitat ja prepara una gran manifestació a favor de la independència coincidint amb el desè aniversari del referèndum del 2017. "És necessari que des de l’independentisme civil protagonitzem un punt d’inflexió. Una acció que, iniciada aquest 11-S, ens porti a l’eclosió d’una majoria social favorable a la independència, que s’expressi mitjançant una gran mobilització la tardor del 2027, just quan es compliran deu anys de l’1 d’octubre i que sigui el primer pas d’un nou embat per guanyar la independència", ha exclamat Vila.

Davant d’una plaça de Catalunya plena d’estelada, el president de l’entitat ha avisat el moviment que queda un any per davant per preparar-se, i ha anunciat que l’ANC convocarà ja durant el mes vinent una cimera d’entitats per començar a treballar aquest horitzó. El plantejament de l’Assemblea passa per deixar al marge els partits polítics, tot i que Vila els ha obert la porta a afegir-se a títol individual. "Convidem tothom, des d’una transversalitat àmplia i no partidista, a ser part del projecte", ha dit el líder de l’ANC.

No obstant, des de la plaça de Catalunya, el president del CIEMEN, David Minoves, ha volgut llançar un missatge clar contra els discursos d’odi i ha cridat a la cohesió social. "Hem de plantar cara al feixisme i defensar una identitat nacional plural", ha exclamat Minoves entre forts aplaudiments, mentre també ha culpat Aliança d’"impossibilitar que hi torni a haver una majoria per a la independència". També en aquest sentit s’ha expressat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha assegurat que de la mateixa manera que l’Estat vol "dividir el moviment", l’extrema dreta vol fer el mateix "com a societat".

Notícies relacionades

El retorn de Puigdemont

Però més enllà d’Aliança, la Diada també s’ha celebrat amb la vista posada en la possible aplicació de l’amnistia als líders del procés aquesta pròxima tardor, cosa que permetria que l’expresident Carles Puigdemont –i també Toni Comín i Lluís Puig– poguessin tornar a Catalunya nou anys després de la seva marxa. Especialment, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena obrís la porta a aplicar l’amnistia a l’expresident quan el Tribunal Constitucional estableixi la seva doctrina amb el primer recurs que analitzarà aquest mes d’octubre.

Temes:

Barcelona ANC