Els temps del verb

La tornada a la normalitat després de les vacances també implica recuperar aquesta tradició de la mà dels docents. El primer dia d’escola va ser de vaga. Una coincidència poc freqüent que va deixar un balanç de seguiment del 12% segons la conselleria i d’un 30% segons els sindicats convocants.

L’experiència en aquestes estimacions ha anat demostrant empíricament que el percentatge més ajustat seria el resultant de la mitjana. Però, per al cas, poc importa. Fins i tot acceptant la xifra aportada pels que més interès tenien en l’èxit de la protesta, és evident que un 30% assenyala un cansament notable o un estès perjudici salarial de difícil manteniment. Així doncs, la lògica indica que s’imposarà una reflexió. També per evitar que la imatge de mestres i professores es vegi perjudicada als ulls d’una ciutadania que, en una gran majoria, encara els recolza malgrat que hi ha coses que ja els costa entendre. D’una banda que, malgrat la llarga crisi educativa i per intentar pal·liar-la, no s’hagi aprofitat el període de vacances per negociar sense la pressió de les jornades lectives ni de les famílies perjudicades. Fins i tot podent dir, com va fer Pedro Sánchez, que tenen dret a vacances, els cinquanta dies que van passar entre l’última reunió, el 13 de juliol, i l’1 de setembre, sense asseure’s a la taula semblen massa davant la gravetat del problema i el corresponent conflicte social. D’altra banda, que es tallin vies de l’AVE el mateix dia de la publicació de l’informe PISA, encara que no sigui vàlid per a Catalunya per l’escàndol que arrossega, tampoc sembla que ajudi a afavorir la imatge d’un col·lectiu que deu tenir una part de responsabilitat en el cada vegada més preocupant resultat de la majoria d’avaluacions. La prova és que les facultats tècniques de totes les universitats catalanes han demanat un pacte de país per l’educació que reverteixi les creixents dificultats en els alumnes que accedeixen als graus. Altres centres estan avaluant sumar-s’hi.

Imposar una reflexió

Així doncs, la lògica indica que s’imposi una reflexió. La que també algun dia haurà de compartir amb la ciutadania la consellera Esther Niubó Cidoncha (Barcelona, 1 d’octubre de 1980). Experta en educació i amb un currículum ampli i contrastat que la va portar a ser la responsable del sector del seu partit, sorprèn que la senyora Niubó no hagi pogut pal·liar el llarg malestar dels seus representats. Que no hagi neutralitzat els elements que els sindicats denuncien des de fa lustres i que ella ja devia conèixer. O que, en el seu defecte, no hagi transmès les raons de la seva intransigència a una societat –especialment, els pares dels alumnes– que tenen dret a saber.

Notícies relacionades

Absolts Vergés, Argimon i l’excúpula de la Conselleria de Salut pel retard en la vacunació de policies

El ministre Jordi Hereu serà el candidat del PSC a les eleccions generals

Que la USTEC, sindicat majoritari del sector, no és un agent còmode per al Govern ho saben tots els executius que han governat Catalunya des del 1980. I especialment els consellers i conselleres que han precedit la senyora Niubó i que van morir en la lluita sindical. ¿Llavors?

Dilluns que ve, el president Salvador Illa pronunciarà la conferència El futur és aquí. Estalvieu-vos de fer-ne l’acudit. Seria massa fàcil.