La Diada recupera el ‘Catalunya, un sol poble’ i reivindica la convivència

El conflicte entre Catalunya i Espanya ha quedat relegat en les consignes polítiques per centrar-se en la dicotomia entre democràcia i autoritarisme. El mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, va advertir que aquest és l’eix en el qual es mouran les pròximes eleccions, tant les municipals com les generals. És per això que fa dies que invoca la "unitat d’acció" del catalanisme per fer front a grans reptes com el conflicte educatiu, les infraestructures com la xarxa de Rodalies, el finançament o l’habitatge sota la premissa que l’extrema dreta s’alimenta del malestar que generen aquestes carpetes irresoltes i que aquest desassossec acaba posant en perill la convivència.

Un mateix fil conductor

La bateria de declaracions de la jornada va tenir el mateix fil conductor. De la crida de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, a defensar una "Catalunya inclusiva" i amb "capacitat de teixir aliances" davant de qui busca la confrontació a la "unitat interna" dels partits catalanistes que va demanar el president del Parlament, Josep Rull, davant "la por, l’assenyalament i l’odi" que agiten els partits d’extrema dreta. Aquesta sintonia institucional no va impedir que l’oposició miri de no donar treva a l’Executiu del PSC. Tant el secretari general de Junts, Jordi Turull, com la d’ERC, Elisenda Alamany, van assenyalar que precisament els problemes de gestió del Govern i la seva "falta d’ambició" són caldo de cultiu per als partits reaccionaris.

Com més s’acostin les eleccions municipals, més difícil serà que fins i tot els socis del Govern posin l’espatlla. Però el que tots van pregonar, des del PSC fins a Junts, ERC, els Comuns i la CUP, és una identitat catalana teixida sobre la pluralitat i la diversitat sense discriminacions per motiu d’origen. Tots van avisar que hi ha risc que la involució i el retrocés en drets i llibertats s’obrin pas, tot i que una altra cosa és què cal fer per impedir-ho. Entitats com Òmnium Cultural han començat a plantejar ja la urgència de configurar un "front cívic" no només per exercir de dic de contenció, sinó per posar sobrela taula un projecte que freni l’apatia i la desafecció.

"Un nou embat"

La gran pregunta és com galvanitzar una majoria social per frenar l’extrema dreta i si és possible fer-ho entre independentistes i no independentistes. Sembla una unitat difícil, sobretot perquè una part de l’independentisme, amb l’ANC al capdavant, ha decidit situar com a prioritat de cara al 2027 la d’auspiciar un "nou embat fort" per aconseguir la independència. La data no és casual. L’any que ve es compleix el desè aniversari del referèndum de l’1-O i de la declaració unilateral d’independència, el moment en què la tensió entre la Generalitat i l’Estat va escalar més. El que vol l’ANC és utilitzar l’efemèride com a revulsiu per tornar a aglutinar forces i teixir un altre escenari de ruptura. "És necessari que des de l’independentisme civil protagonitzem un punt d’inflexió" va defensar el president de l’entitat, Josep Vila.

El gran dubte és si, aquesta vegada, hi haurà una majoria al carrer disposada a remar en aquesta direcció. La manifestació de la Diada d’aquest any va tornar a ser multitudinària, però molt allunyada de les grans xifres de la dècada anterior. La Guàrdia Urbana va xifrar en 45.000 els assistents a Barcelona, 17.000 més que l’any passat, quan va registrar la seva pitjor xifra des de la irrupció del procés. L’ANC va elevar el número fins als 100.000. Sigui quina sigui la xifra més aproximada a la realitat, la conclusió és que l’independentisme no ha desaparegut, ni de bon tros, però està lluny d’exhibir la seva millor manera, la que va aconseguir al seu dia posar contra les cordes el Govern de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

A més, hi ha un altre element que turmenta el sobiranisme: què fer amb Aliança Catalana. Una part del moviment considera que ha de ser considerat un actor independentista més. Una altra part, per ara majoritària, la veta de qualsevol possibilitat d’acostament. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va arribar a dir en aquesta Diada que Aliança és una "opció política abominable". El debat està obert i l’única evidència fins ara és que la divisió impedeix a l’independentisme tornar a agafar força.

Mentrestant, Aliança Catalana va viure una Diada plàcida, conscient que, malgrat les crítiques que rep de molts fronts, surfeja una bona onada impulsada per l’auge de l’autoritarisme a escala global. Sílvia Orriols no va haver ni de celebrar un gran acte per acaparar una gran part de l’atenció política. La Diada de l’any que ve se celebrarà amb les eleccions municipals tot just celebrades. Llavors Catalunya ja sabrà si l’extrema dreta és una moda passatgera o una realitat.