Fre a la incorporació al CERA
El Suprem veu en la llei de nets el perill d’alterar el cens electoral
L’alt tribunal justifica la suspensió en el risc d’"un mal irreversible" per un "increment excepcional" dels nous inscrits
Les interlocutòries per les quals la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem suspèn els efectes electorals de l’anomenada llei de nets, fetes públiques ahir, justifiquen rotundament per què es priva, ara com ara, del dret al vot a fills i nets d’exiliats per la dictadura franquista si no acrediten aquesta condició. L’alt tribunal assenyala l’existència d’un "perill fundat" que el creixement del cens a l’exterior (CERA) provoqui un perill "real i seriós" que pugui afectar greument "l’objectivitat i la transparència" del procés electoral. Les conseqüències electorals podrien causar "un dany irreversible a la rectitud i correcció" del procés electoral, "ja que incideix directament en un element essencial per a l’Estat de dret com és el de l’expressió de la voluntat popular a través de l’exercici del dret de sufragi".
"Alteració"
El Suprem fins i tot manifesta que "hi ha aquest risc d’alteració del cens electoral per la via d’un increment excepcional de la xifra de nous inscrits al CERA, que també afecta la seva regularitat jurídica".
Dimarts, el Suprem va avançar la sentència que impedeix de manera cautelar el vot concedit per nacionalitat espanyola als descendents espanyols que viuen a l’estranger.
La suspensió no regeix per als qui els registres consulars expedeixen certificació acreditativa de la condició de "nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols i que haguessin patit exili" durant el franquisme.
Les nacionalitzacions que van atorgar el dret a votar i que ara suspèn el Suprem van ser fetes en compliment d’una instrucció del Ministeri de Justícia de l’octubre del 2022, per la qual s’atorgava "presumpció" d’exiliat a tots els sol·licitants. La instrucció esmentada atorga condició d’exiliat a tot espanyol que va abandonar l’Estat espanyol entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. La resolució de l’alt tribunal, de la qual va ser ponent el magistrat Antonio Narváez –exmagistrat del Tribunal Constitucional, en què formava part del sector conservador– al·legava, "amb raó", que el cens electoral és permanent i s’actualitza cada mes. Per tant, en el moment present, a més de les altes i inscripcions al CERA ja produïdes, es continuen tramitant i resolent noves inscripcions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Expert en seguretat sobre les fortes pluges i inundacions: «Un pàrquing subterrani es pot convertir ràpidament en una trampa»
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Al minut Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»
- Perfils psicològics Quan discrepar sempre acaba en batalla: per què hi ha persones que viuen instal·lades en el conflicte
