Declaració
El CNI va avisar que la regularització extraordinària generaria "un risc"
L’espionatge va alertar que "Espanya es presenta com el destí de la UE més receptiu, cosa que augmenta la pressió migratòria directa i indirecta"
Una "nota informativa" del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que va ser desclassificada pel Govern de Pedro Sánchez arran de la crisi de Ceuta va advertir el 24 de juliol que "el procés en curs de regularització extraordinària de persones migrants a Espanya" evidencia una "divergència" amb el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, que va ser aprovat el maig del 2024 sota la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (UE), "per la qual cosa la posició d’Espanya podria quedar exposada".
L’espionatge espanyol sosté en aquest informe, que s’anomena Punt de situació de la immigració irregular cap a Espanya el 30 de juny del 2026, que la suposada contradicció entre la normativa europea i l’espanyola "genera un risc per al nostre país", ja que amb la regularització de milers de persones "Espanya es presenta com el destí de la UE més receptiu, cosa que augmenta la pressió migratòria directa i indirecta (fluxos secundaris)".
Feble capacitat negociadora
Aquest dossier del CNI, que va ser enviat el 27 de juliol a les 12.30 hores a "autoritats pertinents del Govern de la Nació i autoritats locals de Ceuta", analitza també les conseqüències de la posada en marxa del Pacte Europeu sobre Migració i Asil. En el document es defensa que "la percepció de la Unió Europea d’una posició asimètrica d’Espanya debilita la capacitat negociadora en dos sentits: com a receptora de fons europeus de gestió migratòria i amb altres organismes com l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex)", que és l’organisme de la UE encarregat de protegir les fronteres exteriors de l’espai Schengen.
Així mateix, prossegueix l’informe, "els socis africans poden percebre una certa contradicció entre la cooperació en curs per a la reducció de fluxos i la regularització". I això, segons completa el CNI, "pot afectar la credibilitat de la política migratòria del nostre país davant aquests països, especialment en el marc del nou paradigma introduït pel Pacte Europeu per al conjunt de la UE".
En el document, el CNI analitza també les conseqüències del Pacte Europeu i del nou Reglament de Retorn de la UE (aprovat el 17 de juny del 2026). I una de les novetats de tot això "resideix a permetre que els estats membres creïn instal·lacions a tercers països (hubs) considerats segurs per allotjar temporalment persones subjectes a decisió de retorn mitjançant acords bilaterals. Així, la UE estén la seva capacitat operativa i dissuasòria cap als espais d’origen i trànsit".
La coneguda com a "externalització" de la política migratòria planteja, prossegueix el CNI, "un desafiament geopolític significatiu que depèn enterament de la voluntat dels socis externs de la UE". I per a Espanya, prossegueix el servei d’intel·ligència en el dossier desclassificat, el principal risc "deriva de la predisposició a implantar aquests hubs en països veïns. Això podria augmentar la pressió migratòria cap a l’entorn geogràfic espanyol i afectar l’estabilitat regional. No obstant això, és poc probable que, de moment, socis clau per a Espanya, com el Marroc, Mauritània o el Senegal, acceptin acollir aquest tipus de centres", prossegueix.
Notícies relacionadesPer a Espanya, conclou l’informe del CNI, "una pressió europea excessiva sobre els seus socis estratègics al nord i l’oest de l’Àfrica podria provocar un deteriorament en les relacions diplomàtiques, i afectar no només el control migratori, sinó també àmbits crítics com la seguretat i el comerç".
Nota del Marroc
«El Regne del Marroc es nega a ser utilitzat com a peó polític preelectoral, ni acceptarà ser el boc expiatori en les venjances polítiques» a Espanya, va alertar ahir el Ministeri marroquí de Relacions Exteriors. Rabat es va pronunciar així en una declaració sobre les relacions amb Espanya en la qual lamenta que «alguns cercles polítics i mediàtics espanyols persisteixin a explotar el Regne amb finalitats polítiques internes». «És particularment lamentable que partits polítics de llarga trajectòria, malgrat la seva àmplia experiència en el govern, hagin caigut en aquest encallament en què l’escalada irracional i populista preval sobre el sentit comú», afegeix Rabat. A més, qüestiona que es continuï assenyalant el regne alauita en relació amb l’entrada massiva de migrants a Ceuta quan no hi ha cap dada en contra seu i que no s’hagi tornat encara els que van entrar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mercats financers La banca espanyola perd 16.500 milions en la borsa
- Balanç de la marca col·lectiva Corpinnat supera les 10.000 tones de raïm veremat
- Crisi habitacional Maricarmen, la dona desnonada, mor abans de tornar a casa seva
- guardó Rosalía obté el Premio Nacional de Músicas Actuales per ‘Lux’
- Fenomen del pop català Oques Grasses obren amb festa, comunió i èpica a l’Estadi
