El Suprem justifica en un «perill fundat» que s’afecti el procés electoral la suspensió de la llei de nets

Per als magistrats, s’ha apreciat l’existència d’un «risc» que l’increment «tan notable» en la relació d’electors del CERA que ja s’ha detectat «segueixi augmentant en nombre amb el transcurs del temps». Les conseqüències electorals, per tant, podien causar «un dany irreversible a la rectitud i correcció» del procés electoral, «ja que incideix directament en un element essencial per a l’Estat de dret com és el de l’expressió de la voluntat popular a través de l’exercici del dret de sufragi».

Alteració del cens

Fins i tot arriben a manifestar que«hi ha aquest risc d’alteració del cens electoral per la via d’un increment excepcional de la xifra de nous inscrits al CERA, que afecta també la seva regularitat jurídica».

Dimarts passat, el Suprem va avançar la sentència que impedeix de manera cautelar el vot concedit per nacionalitat espanyola als descendents espanyols que viuen a l’estranger. La suspensió no regeix, no obstant, per a aquells per als qui els encarregats dels registres consulars expedeixen certificació acreditativa de la seva condició de «nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols i que haguessin patit exili» per raons polítiques, ideològiques o d’índole sexual durant el franquisme.

La decisió suposa paralitzar les inscripcions en aquest cens –tot i que es pugui continuar la seva tramitació fins a l’esmentat moment– que van ser portades a terme en compliment d’una Instrucció del Ministeri de Justícia de l’octubre del 2022 que atorgava «presumpció» d’exiliat a tots els sol·licitants, tal com va exposar el president d’Iuistita Europa, Luis María Pardo, durant la vista celebrada aquest dilluns a l’alt tribunal.

Les nacionalitzacions que van atorgar el dret a votar i que ara suspèn el Suprem van ser realitzades en compliment d’una Instrucció del Ministeri de Justícia de l’octubre del 2022, per la qual s’atorgava «presumpció» d’exiliat a tots els sol·licitants. L’esmentada Instrucció atorga condició d’exiliat a tot aquell espanyol que va abandonar territori nacional entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955.

Actualització del cens

La resolució de l’alt tribunal, de la qual ha sigut ponent el magistrat Antonio Narváez –exmagistrat del Tribunal Constitucional, on formava part del sector conservador, Iustitia Europa– al·legava, «amb raó», que el cens electoral és permanent i s’actualitza cada mes. Per tant, en el moment present, a més de les altes i inscripcions al CERA ja produïdes, es continuen tramitant i resolent noves inscripcions.

Notícies relacionades

El Suprem suspèn els efectes electorals de la ‘llei de nets’ i emplaça els consolats a acreditar que es descendeix d’exiliats

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Les dades d’inscripció al CERA aportades en l’acte de la vista per la part del president d’aquesta formació, Luis María Pardo, i no rebutjats de contrari ni per la representació lletrada de la Junta Electoral Central ni per l’Advocacia de l’Estat mostren a 1 de juliol del 2026 una xifra total d’inscrits en el Cera de 2.736.522 electors, davant els 2.328.260 electors corresponents a les eleccions generals del 2023. Això és, per tant, un total de 408.262 electors més, dels quals circumscripcions electorals com Madrid, amb 115.572 electors més o Barcelona, amb 43.439 electors més, «revelen un increment excepcional d’electors» que no s’havia produït anteriorment a la llei de memòria democràtica i de la Instrucció de Justícia que, tot i que de manera indirecta, es combaten en aquest recurs.

En tot cas, el Suprem adverteix que qualsevol mesura cautelar que pugui adoptar-se per assegurar l’eficàcia de la sentència que haurà de resoldre sobre el fons «tindrà un caràcter merament temporal i supeditat al dictat de la nostra sentència», de tal manera que l’afectació del dret de participació de les persones ja inscrites al CERA, «no resulta desproporcionat en relació amb els interessos generals, anteriorment citats, que es tracta de preservar».