Aliança Catalana agita la vigília de la Diada i engrandeix la divisió entre els partits independentistes

Les dues dirigents parlaven d’Aliança Catalana, que un any més ha mostrat la seva voluntat de participar en els actes de la Diada i erigir-se en referent d’un independentisme xenòfob que promet arribar al seu objectiu amb el convenciment que, per fer-ho, part de la població n’ha de quedar al marge. Sílvia Orriols té previst tornar aquest dijous, en la prèvia de la Diada, al Fossar de les Moreres, històric bastió independentista i escenari durant dècades dels actes de l’esquerra independentista, tot i que l’alcaldessa de Ripoll encara no pot garantir la seva presència pel seu estat de salut.

Fa pocs dies va patir cremades als braços i la cara en un accident domèstic que ha deixat en dubte la seva participació tant en els actes del dia 10 com en els de l’Onze de Setembre. Fonts de la formació asseguren, de moment, que la seva assistència segueix a l’agenda aquest dijous. Si finalment hi acudeix, Orriols coincidirà amb la mobilització convocada per cinc organitzacions de l’esquerra independentista –Alerta Solidària, Arran, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)– amb la voluntat expressa de deixar clar que el Fossar representa, segons el seu parer, exactament el contrari de tot el que encarnen les sigles d’Aliança Catalana.

En paral·lel, i com va avançar EL PERIÓDICO, persones vinculades a ambients ultres, entre elles membres de Boixos Nois, han plantejat acompanyar-la perquè pugui pronunciar un discurs que altres anys va quedar pràcticament silenciat pels xiulets i les protestes dels grups d’esquerra antifeixistes. Els Mossos preparen, com ja ha passat en altres ocasions, un dispositiu especial. Però, més enllà de la tensió que pugui produir-se al Fossar, l’entrada en joc d’Aliança Catalana té aquest any un significat polític més gran i evidencia que la divisió dins del sobiranisme és cada vegada més gran.

El cos a cos d’ERC i la CUP

ERC i la CUP han aprofitat els dies previs a la Diada per negar-li legitimitat dins del moviment independentista i combatre cos a cos el seu discurs sobre la immigració. Per a les dues formacions, l’independentisme ha de tenir clar que el seu conflicte continua sent amb l’Estat, que és qui impedeix a Catalunya decidir el seu futur, i no amb qui han arribat a viure al país. Una ofensiva que contrasta amb el perfil baix de Junts: «Serà una Diada de tots els catalans», es va limitar a expressar dimecres Salvador Vergés, portaveu del grup parlamentari.

Esquerra parla d’un «independentisme democràtic» per aïllar Orriols; la CUP sosté directament que el moviment és, per definició, «antifeixista» i que, per tant, Aliança Catalana queda fora. A Junts, en canvi, defensen que l’independentisme està representat «de l’extrema esquerra a l’extrema dreta» i que aquesta amplitud forma part del moviment, tot i que comporti una divisió interna més gran.

Allà apareix una fractura diferent de les que durant anys han dividit l’independentisme. Fins ara, les grans discrepàncies s’havien concentrat sobretot en l’estratègia per aconseguir la independència: unilateralitat o negociació amb l’Estat, confrontació o diàleg, pactes o no pactes a Madrid. La irrupció d’Orriols obliga a discutir no només sobre el camí cap a la independència –un debat al qual els partits han donat més pes aquesta setmana precisament per l’avanç d’Aliança Catalana–, sinó també sobre els límits polítics i identitaris del mateix moviment.

La «disputa» per la catalanitat

És, en el fons, la «disputa» per la catalanitat a què es referia Moreno a l’arrencar la setmana. ERC i la CUP defensen que la identitat catalana no pot construir-se deixant fora una part de la població pel seu origen i que un projecte xenòfob és incompatible amb la majoria social que necessita l’independentisme. Junts rebutja els postulats d’Aliança Catalana, però no situa de la mateixa manera la frontera de qui pot reivindicar-se com a independentista.

Però la paradoxa és que l’aparició d’una nova frontera dins de l’independentisme ni tan sols ha aconseguit unir la resta davant Orriols. ERC, Junts i la CUP comparteixen un rebuig de fons a Aliança Catalana, però aquesta coincidència no recompon cap bloc. Obre, en canvi, una altra divergència sobre què fer amb l’extrema dreta independentista i quina és l’estratègia més efectiva per frenar-ne el creixement. Esquerra i els anticapitalistes han optat aquesta setmana per confrontar obertament amb Orriols i fins i tot disputar-li l’etiqueta d’independentista, mentre Junts ha mantingut un perfil molt més baix.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

El diputat Jordi Albert optarà a ser el candidat d’ERC davant la incògnita de Rufián

Els postconvergents tampoc solen fer del Fossar el centre dels seus actes de la vigília com ERC i la CUP, peròel silenci encaixa a més amb un debat estratègicque travessa aquest partit especialment des de fa temps. A Junts pesa el debat sobre si combatre frontalment Orriols pot acabar reforçant-la i alimentant el seu discurs victimista. S’hi suma una qüestió electoral: Aliança Catalana pesca vots principalment en espais que disputa Junts, tot i que també ho fa entre votants d’ERC i la CUP.

Nou cicle electoral

El Fossar concentra aquest dijous totes aquestes contradiccions. Una nova bretxa, per tant, per a un independentisme que va arribar dividit a la ressaca del procés i que ni tan sols en els seus moments de màxima unitat va aconseguir esborrar del tot les seves diferències. Ara ja no es tracta únicament de com arribar a la independència, sinó també de qui pot reivindicar-la, qui forma part del país que pretén aconseguir-la i quina idea de Catalunya hauria de representar. La Diada serà, així, el primer gran aparador d’una batalla que amenaça de marcar el pròxim cicle polític dins del sobiranisme, amb la vista posada ja en les cites electorals del 2027.