El Suprem suspèn els efectes electorals de la ‘llei de nets’

No obstant, la suspensió no regirà per als qui els encarregats dels registres consulars expedeixen certificació acreditativa de la seva condició de "nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols i que haguessin patit exili".

La decisió suposa paralitzar les inscripcions en aquest cens – tot i que es pugui continuar la seva tramitació fins a l’esmentat moment – que van ser realitzades en compliment d’una Instrucció del Ministeri de Justícia de l’octubre del 2022 que atorgava "presumpció" d’exiliat a tots els sol·licitants, tal com va exposar el president d’Iuistitia Europa, Luis María Pardo, durant la vista celebrada aquest dilluns a l’alt tribunal. L’esmentada Instrucció atorga condició d’exiliat a tot aquell espanyol que va abandonar territori nacional entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955.

Tant el Govern, a través de l’Advocacia de l’Estat, com la Junta Electoral Central, avalades per la Fiscalia de l’alt tribunal, havien rebutjat l’adopció d’aquestes mesures cautelars de suspensió argumentant, entre altres coses, que es pretén afectar el dret al vot dels ciutadans.

Els recurrents, per la seva banda, buscaven que l’alt tribunal deixés en suspens l’ampliació del Cens Electoral de Residents Absents a l’estranger(CERA) mentre estudia la qüestió de fons, que és merament formal: si la Junta Electoral Central va incórrer en abandó de funcions al declarar-se no competent per pronunciar-se sobre aquest assumpte el mes de juliol passat. I l’alt tribunal ha accedit a les seves pretensions.

El Govern respecta però no comparteix la decisió del Suprem, com ha deixat clar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. Després d’això ha urgit l’Alt Tribunal a resoldre "al més aviat possible" el fons de la qüestió o, en qualsevol cas, "abans dels processos electorals el 2027". Les municipals i autonòmiques se celebraran al maig, mentre que Sánchez manté en l’aire la data de les generals, sense descartar-se que puguin avançar a finals del primer trimestre o completar la legislatura fins al juliol.

Aval a les tramitacions

"Estem parlant del dret a vot i privar milers d’espanyols del dret a vot ha de ser amb una resolució de fons, amb tots els arguments que puguin justificar una decisió d’aquesta envergadura", ha apuntat Bolaños en declaracions als mitjans als passadissos del Senat. "És urgent que el Suprem li doni prioritat", ha insistit per justificar que "afecta el més sagrat en democràcia, el dret a vot".

Concretament, respecte a les persones que ja hagin obtingut la nacionalitat espanyola d’origen en compliment de la llei Memòria Democràtica i encara no hagin sigut inscrites al CERA, el Suprem estableix que "es continuarà la tramitació del corresponent expedient d’inscripció fins al seu acabament. Una vegada finalitzat aquest expedient, se suspendrà la inscripció en aquest cens", fins que es dicti sentència sobre el fons.

Respecte d’un segon grup, les persones que, havent obtingut la nacionalitat espanyola en compliment d’aquesta llei i que hagin sigut ja inscrites, també se suspendran els efectes electorals de la inscripció en l’esmentat Cens "per als successius processos electorals que puguin convocar-se, fins al dictat de la sentència en aquest procediment".

Encàrrec als consolats

No obstant, la suspensió pot superar-se quan els encarregats dels Registres Consulars "expedeixen certificació acreditativa de la seva condició de nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols, i que haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació d’identitat sexual i que haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola", sempre que no s’hagi aplicat en els seus casos la "presumpció" de la Instrucció dictada per Justícia. Això ha de començar a fer-se "immediatament", segons ordena el Suprem.

El Suprem també obliga l’Oficina del Cens Electoral, per conducte de la Junta Electoral Central, que desglossi els expedients d’inscripció censal que procedeixin de la directa aplicació dels supòsits d’exili que va tramitar conforme a la llei i els iniciats a l’empara de la Instrucció qüestionada pels recurrents. Aquest desglossament també l’hauran de realitzar els registres consulars.

Notícies relacionades

Junts assegura que Sánchez «ha fet servir el patiment de molta gent» per avançar les eleccions

L’horitzó judicial que marcarà la campanya: nous passos en els casos ZP i Leire Díez, amb el Suprem pendent de resoldre la llei de nets

D’altra banda, el Suprem manté el ja resolt per la Junta Electoral Central el mes de juliol passat respecte a l’elaboració per d’un informe sobre les sol·licituds en cada un dels consolats, que els magistrats del Suprem també volen conèixer.

Per la seva banda, el sindicat de funcionaris CSIF reclama instruccions dirigides als consolats sobre la forma en què es produeixen les altes i les baixes dels espanyols que visquin a la seva demarcació així com els seus canvis de domicili i, concretament, demana a l’oficina del cens que s’informi sobre el procediment d’actualització del cens d’electors residents absents, a més de reforços.