Sánchez assumeix com a «atac híbrid» l’entrada de migrants a Ceuta sense apuntar Rabat i reforçarà la frontera

Aclarint certa autocrítica, el cap de l’Executiu ha reconegut la necessitat de preparar a l’Estat «davant atacs híbrids d’aquesta naturalesa» i reforçar les fronteres de Ceuta i Melilla. En matèria d’intel·ligència, concretament, va apuntar com un element a millorar la seva sofisticació per escrutar el «món digital» i anticipar amb això «com es poden produir aquests moviments». Novament, Sánchez ha apuntat a la desinformació i amplificació a les xarxes socials, derivada d’una sentència del Suprem sobre les devolucions en calent de les entrades nedant, com una de les causes que haurien agreujat l’allau dels dies 30 i 31 de juliol.

El Govern farà públics aquesta tarda els informes d’intel·ligència i comunicacions entre departaments desclassificats en el Consell de Ministres sobre la crisi a Ceuta entre l’1 de juliol i l’1 d’agost. No obstant, de les paraules del cap de l’Executiu es desprèn que reforçar la seva versió sobre que no hi va haver alertes prèvies ni que hi ha proves d’una participació del Marroc. «No es va preveure en absolut una arribada massiva de tants migrants. Qüestió diferent és que el Govern, davant les alertes de pics, típiques d’agost, augmentés les forces de seguretat en frontera i les capacitats de resposta» a la sentència del Suprem.

Sánchez ha tornat a justificar la necessitat que el Rei visiti Ceuta i Melilla, assegurant que el Govern treballa conjuntament amb la Casa Reial en la preparació d’aquest viatge «en dates pròximes». Sense concretar si es produirà abans de les eleccions legislatives al Marroc, el 23 de setembre, o posteriorment.

Al PP li ha reclamat col·laboració i polítiques d’Estat per contribuir a resoldre com més aviat millor aquesta crisi migratòria, amb la reubicació dels menors migrants a la Península encara sense el vistiplau de les comunitats que governa. Això sí, ha qüestionat que es titlli com a «invasors» menors migrants i ha replicat les seves receptes. «¿Què hauria fet un altre Govern, s’hauria posat a disparar a aquestes persones, joves, menors, nens i nenes?», es va preguntar per avalar l’actuació de les forces de seguretat, que va permetre en les hores següents la sortida del 90% dels que van entrar irregularment.

Llei de nets

Notícies relacionades

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Illa proclama Hereu candidat del PSC a les eleccions

Sobre la clatellada del Suprem a l’anomenada llei de nets, que suspén els drets electorals dels descendents d’exiliats, el cap de l’Executiu ha reconegut «discrepàncies» amb l’alt tribunal «en la lectura d’algunes lleis que el Parlament està aprovant», com va passar amb la llei d’amnistia. Sobre la seva interlocutòria, fins i tot va insinuar que «hi ha un corrent de fons de qüestionament per part de la ultradreta i la dreta, cada vegada més ultra, dels règims democràtics i notícies falses a favor de suposades tupinades».

Des de la defensa que puguin votar els descendents dels qui es van veure obligats a exiliar-se, va recriminar els discursos de l’oposició sobre suposades tupinades electorals per recordar que en les passades eleccions el PP va guanyar en el vot exterior. Concretament, el recompte del vot CERA va modificar un escó, que va passar del PSOE a mans dels populars.