El Suprem suspèn els efectes electorals de la ‘llei de nets’ i emplaça els consolats a acreditar que es descendeix d’exiliats

No obstant, la suspensió no regirà per als que els encarregats dels registres consulars expedeixin certificació acreditativa de la seva condició de «nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols i que haguessin patit exili.

La decisió suposa paralitzar les inscripcions en aquest cens –tot i que es pugui continuar la seva tramitació fins a l’esmentat moment– que van ser portades a terme en compliment d’una Instrucció del Ministeri de Justícia de l’octubre del 2022 que atorgava «presumpció» d’exiliat a tots els sol·licitants, tal com va exposar el president d’Iuistita Europa, Luis María Pardo, durant la vista celebrada aquest dilluns a l’alt tribunal. L’esmentada Instrucció atorga condició d’exiliat a tot aquell espanyol que va abandonar territori nacional entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955.

Tant el Govern, a través de l’Advocacia de l’Estat, com la Junta Electoral Central, avalades per la Fiscalia de l’alt tribunal, havien rebutjat l’adopció d’aquestes mesures cautelars de suspensió durant una vista pública celebrada aquest dilluns, argumentant, entre altres coses, que es pretén afectar el dret al vot dels ciutadans.

Els recurrents, per la seva banda, buscaven que l’alt tribunal deixés en suspens l’ampliació del Cens Electoral de Residents Absents a l’estranger(CERA) mentre estudia la qüestió de fons, que és merament formal: si la Junta Electoral Central va incórrer en abandó de funcions al declarar-se no competent per pronunciar-se sobre aquest assumpte el mes de juliol passat. I l’alt tribunal ha accedit a les seves pretensions.

Aval a les tramitacions

Concretament, respecte a les persones que ja hagin obtingut la nacionalitat espanyola d’origen en compliment de la llei Memòria Democràtica i encara no hagin sigut inscrites al CERA, el Suprem estableix que «es continuarà la tramitació del corresponent expedient d’inscripció fins a la seva finalització. Una vegada finalitzat aquest expedient, se suspendrà la inscripció en aquest cens», fins que es dicti sentència sobre el fons.

Respecte d’un segon grup, les persones que, havent obtingut la nacionalitat espanyola en compliment d’aquesta llei i, hagin sigut ja inscrites, també se suspendran els efectes electorals de la inscripció en aquest cens «per als successius processos electorals que puguin convocar-se, fins al dictat de la sentència en aquest procediment.

Encàrrec als consolats

No obstant, la suspensió pot superar-se quan els encarregats dels Registres Consulars «expedeixin certificació acreditativa de la seva condició de nascuts fora d’Espanya, de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin sigut espanyols, i que haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d’orientació d’identitat sexual i que haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola», sempre que no s’hagi aplicats en els seus casos la «presumpció» de la Instrucció dictada per Justícia. Això ha de començar a fer-se «immediatament», segons ordena el Suprem.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

El Suprem també obliga a Oficina del Cens Electoral, per conducte de la Junta Electoral Central que desglossi els expedients d’inscripció censal que procedeixin de la directa aplicació dels supòsits d’exili que va tramitar d’acord amb la llei i els iniciats a l’empara de la Instrucció qüestionada pels recurrents. Aquest desglossament també l’hauran de portar a terme els registres consulars.

D’altra banda, el Suprem manté el ja resolt per la Junta Electoral Central el mes de juliol passat respecte a l’elaboració d’un informe sobre les sol·licituds en cadascun dels consolats, que els magistrats del Suprem també volen conèixer.