La policia reclama al Marroc que identifiqui 21 capitostos de l’assalt

Aquestes fonts no tenen gaires esperances que el silenci marroquí acabi pròximament, quan sigui una requisitòria oficial amb capçalera del jutjat de la magistrada María Tardón la que exigeixi aquests noms... si finalment la jutge ho demana. I, no obstant, identificar aquests capitostos és essencial per determinar si Rabat va tenir, com se sospita, el paper d’organitzador i/o impulsor de l’allau.

D’aquests capitostos es parla en l’informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres, Cenif, l’òrgan d’intel·ligència de la Comissaria General d’Estrangeria, que es va entregar a la jutge Tardón dilluns. El dossier cita l’acció d’agents "no uniformats" que vestien i es comportaven de manera diferent dels migrants comuns en l’allau dels dies 30 i 31 de juliol. Aquests homes mostraven actitud de comandament, fins i tot sobre gendarmes marroquins, i dins de la ciutat es comportaven com pastors supervisant l’allau humana.

L’informe no dona un número concret de detectats; parla d’"una sèrie de persones", tot i que sí que mostra fotos d’almenys 21 individus diferents, alguns supervisant els moviments de la multitud, d’altres mantenint converses per telèfon, en un "patró de comportament" que "inclou una conducta atenta a l’entorn, que transmet aplom, centralitat, diferenciació, lideratge, etc., respecte a la massa de persones que els envolta".

Si informació relacionada amb altres àmbits, com el terrorisme gihadista –i, en menor mesura, el tràfic de drogues– ha fluït en franca col·laboració des del Marroc, en aquest cas "no arriba res", expliquen les fonts esmentades, després de conèixer un primer intent no oficial d’obtenir alguna explicació dels interlocutors marroquins.

Obligats a parlar

Material gràfic de diferent origen captat pels investigadors policials ha de ser comparat amb fotos fetes a la frontera de Ceuta, amb el dispositiu de reconeixement facial de "frontera intel·ligent" –terminologia d’Interior– que funciona al pas del Tarajal des del mes d’abril passat.

Els successos de Ceuta i la investigació judicial que ara s’inicia posen en tensió tres acords bilaterals de seguretat entre Rabat i Madrid, alguns d’ells de funcionament ja provat.

El 23 de juliol del 2025, el president de l’Audiència Nacional, Juan Manuel Fernández, el fiscal en cap Jesús Alonso – que ara assumeix la investigació sobre el cas de Ceuta – i diversos magistrats i fiscals d’aquest òrgan judicial van rebre jutges marroquins. L’Audiència Nacional va informar després de la visita que en la trobada s’havien tractat assumptes "com les extradicions entre els dos països, així com el tràfic d’éssers humans i la immigració il·legal". Va ser l’última vegada que es va reforçar aquesta cooperació.

Des del 2012, regeix en les relacions de seguretat entre Espanya i Marroc l’Acord de Cooperació Policial Transfronterera. Els seus centres de contacte són a Algesires i Tànger. La seva principal funció és l’intercanvi d’informació sobre immigració irregular. L’acord marcava un contacte equilibrat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb la Gendarmeria Reial i la DGSN, o Direcció General de Seguretat Nacional, la intel·ligència interior marroquina.

De moment, no surt d’aquest canal una identificació oficial de cap dels capitostos de l’assalt a la frontera de Ceuta, malgrat que la comunicació directa entre cossos de seguretat espanyols i marroquins va ser reforçada per un nou compromís, el Convençut de Seguretat Espanya-Marroc del 2019, que va entrar en vigor el 30 d’abril del 2022.

A nivell judicial regeix des del 2013 un Conveni d’Assistència Judicial en matèria penal, pel qual Madrid i Rabat estan obligades a prestar-se "l’assistència judicial més àmplia possibles en casos penals". És sota una figura penal, l’atemptat contra la integritat territorial d’Espanya, que ha assumit el cas de Ceuta la jutge María Tardón. Que es produís més d’un centenar de morts de migrants en una allau suposadament organitzada és una altra raó penal de pes.

Les fonts policials consultades assenyalen diverses vies d’investigació per aclarir l’assalt a la frontera de Ceuta: quines unitats de seguretat marroquines estaven desplegades i en actiu el matí del 30 de juliol, dia de la Festa del Tron al Marroc; on eren i en quina quantitat; quantes a l’eix Tetuan-Ceuta; sota el comandament de quins superiors, nom i rang; amb quines instruccions de vigilància, obertura o tancament del tràfic de camions i altres mitjans grans de càrrega a les carreteres d’aquesta zona...

És molt el que queda per preguntar al Marroc, i les incògnites no s’acumulen en el millor moment. Costa ocultar a Ceuta els nervis que regnen entre responsables de les Forces de Seguretat segons s’aproxima la data en què el Govern ha de decidir la desclassificació de documents relacionats amb la crisi migratòria.

Diverses fonts d’aquest sector confirmen a aquest diari el clima de recel que, fins i tot abans d’aquest anunci de Pedro Sánchez al Congrés, hi ha entre des de fa setmanes entre alts caps i caps intermedis de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i altres serveis que treballen a la zona. Una de les fonts creu que és un "un escull" per esbrinar detalls de l’assalt a la ciutat que s’han de certificar al més aviat possible.

"Res nou sota el sol", es queixa una font de la Guàrdia Civil, confirmant la seva sensació sobre una vella temptació entre unitats diferents d’intel·ligència de guardar-se la informació més rellevant per a una investigació i només compartir detalls menys valuosos.

Al·ludeix també al primer dels informes policials elevats a Tardón, titular del jutjat d’instrucció – o plaça – 3 de l’Audiència Nacional. A les 50 pàgines del dossier del CENIF de la Policia figura un monitoratge de números de telèfon amb prefix marroquí i compte de WhatsApp, i altres números, majoritàriament també marroquins, lligats a aquests números, majoritàriament també marroquins, lligats a aquests números primers, que suposadament no va ser compartit.

Notícies relacionades

El CIS amplia l’avantatge del PSOE després de l’avanç electoral

El líder del PP prioritza Barcelona en les seves visites de campanya

Hi ha mal ambient a més en la relació d’aquests cossos amb la Delegació del Govern. Una font molt pròxima a la feina policial a la ciutat confirma que "hi ha alguna disfunció en les relacions amb la Delegació", si bé matisa que "els cossos policials ho atribueixen a l’excés de feina" que suporta aquest organisme des del 30 de juliol.

Aquesta font nega que les males relacions incloguin també els funcionaris de Guàrdia Civil i Policia; "més aviat al contrari", assegura. La seva asseveració contrasta amb les d’altres fonts que deploren que "l’informe de CENIF ha sigut una martellada".