El Govern central eleva a 40 els informes desclassificats sobre la crisi a Ceuta sense documents que afecten la seguretat nacional

Els documents desclassificats són tots els que obren en mans del Govern, implicant des del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a unitats d’intel·ligència militar i policial. No obstant, les mateixes fonts de l’Executiu avancen que no és una llista tancada. En cas d’aparèixer nous documents, se seguirà aquest mateix procediment.

Si aquests hipotètics nous documents poguessin afectar la seguretat, passarien per la comissió de secrets oficials del Congrés. Des de Defensa ja van manifestar la voluntat de la ministra Margarita Robles d’acudir a l’esmentada comissió abans d’anunciar-se la desclassificació, tot i que mantenen la versió contradictòria amb la Moncloa sobre que sí que hi va haver alertes prèvies del CNI sobre l’entrada massiva de migrants els dies 30 i 31 de juliol.

En el Govern continuen afirmant que no hi ha proves que impliquin el Marroc, tot i que amb el matís que si apareguessin evidències es respondria amb «contundència». «La vocació del Govern és la total transparència, que la ciutadania accedeixi a tota la informació», va argumentar la portaveu del Govern, Elma Saiz, en roda de premsa després del Consell de Ministres.

Teories «conspiranoiques»

La també ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha apuntat a l’objectiu de «combatre els que intenten abraçar la desinformació» i «aturar notícies falses». En aquest sentit, ha qualificat les acusacions d’Alberto Núñez Feijóo sobre la suposada connivència del Govern, fins i tot deixant anar possibles cessions a Rabat, com a teories «conspiranoiques».

Aquest mateix dilluns, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, insistien a assenyalar el Marroc com a responsable de l’entrada massiva de migrants els 30 i 31 de juliol. «Estic convençut que darrere del cop hi ha el Marroc», va defensar el president de la ciutat autònoma durant un esmorzar informatiu a Madrid. El president del partit va anar fins i tot un pas més enllà al criticar Sánchez per tenir preparada «algun tipus de cessió» a Rabat.

Menors migrants

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Míriam Nogueras repetirà com a candidata de Junts a les eleccions generals

Malgrat que el Govern continua sense aclarir les causes del que ha passat, deixant les conclusions en mans de les investigacions encara en marxa, s’insisteix en l’objectiu de «posar tots els mitjans al nostre abast perquè no es torni a repetir». La prioritat ara és recuperar la normalitat al més aviat possible i per a això, el ministre de Política Territorial al capdavant del comandament únic, Ángel Víctor Torres, ha adonat que en els pròxims dies s’habilitaran 2.600 noves places per ressituar els migrants que encara són als carrers. Actualment es compta amb un total de 3.400.

La xifra de menors migrants identificats s’eleva a hores d’ara als 2.004. Els menors compten amb una especial protecció i, tot i que l’objectiu passa pel reagrupament familiar, el Marroc encara no ha respost als expedients enviats en aquest sentit abans dels successos del 30 i 31 de juliol. A l’Executiu es reconeix que encara hi ha menors sense filiar i que tampoc és possible concretar la xifra total de migrants als carrers. La seva reubicació és fonamental per obrir els expedients i procedir a la concessió d’asil o la devolució.