Crisi migratòria

La jutge de l’Audiència Nacional investigarà l’entrada massiva de Ceuta al ser un atac contra la integritat territorial d’Espanya

Considera que el que ha passat afecta la pau o independència de l’Estat, cosa que és constitutiu de delictes competència del tribunal especialitzat

La jutge de l’Audiència Nacional investigarà l’entrada massiva de Ceuta al ser un atac contra la integritat territorial d’Espanya

Marcos Moreno - Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón ha declarat la competència de l’Audiència Nacional per investigar l’entrada massiva irregular a Ceuta des del Marroc els dies 30 i 31 de juliol a l’entendre que es tracta d’un «atac greu contra la integritat territorial d’Espanya» que afecta la pau o independència de l’Estat», cosa que és constitutiu de delictes competència del tribunal especialitzat, així com contra els drets dels ciutadans estrangers en connexió amb els d’homicidis imprudents i organització criminal.

La magistrada argumenta en la seva interlocutòria la seva decisió assenyalant que «ens trobem davant una conducta delictiva presumptament comesa a l’estranger que ha atacat greument la integritat territorial d’Espanya, que està garantida a l’article 2 de la Constitució, utilitzant per a això l’entrada massiva al nostre país, als quals s’han unit fluxos migratoris irregulars que han afectat greument la vida i els drets dels ciutadans de Ceuta».

En la seva interlocutòria d’admissió de competència, que compta amb un informe de la Fiscalia favorable a investigar aquests fets, la instructora recull l’informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) sobre el desenvolupament dels esdeveniments, en el qual es posa de manifest que no es va tractar d’actuacions de naturalesa incidental, ocasional o espontània, sinó que va ser un procés en el qual la finalitat migratòria operava només com a cobertura formal.

Indica que en la fase prèvia a l’entrada massiva del 30 de juliol es va desenvolupar una situació sostinguda i creixent a les entrades a Ceuta, mentre destaca la singular importància de les xarxes socials per a la propagació multitudinària de la crida.

«La confluència d’aquests factors va ser detectada per la Unitat Policial que ha elaborat l’informe dels fets que aquí es contemplen, el Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), que, ja el dia 29 de juliol, va emetre una primera Alerta de Risc d’Entrada Masiva per difondre als Passos Fronterers de Ceuta i Melilla a través del Centre Nacional de Coordinació de Passos Fronterers de la CGEF (CEFRONT), en la qual es feia constar la previsió d’un risc EXTREM per a un escenari d’entrades nedant + salt a la tanca de forma coordinada», explica la jutge.

Onades de diferent intensitat

La fase en què es va produir la mobilització massiva, segons la interlocutòria, revela onades de diferent intensitat i perfil, que van provocar un col·lapse de les capacitats de resposta per part del sistema de control fronterer espanyol i una violació massiva de la sobirania territorial d’Espanya.

Finalment, en la fase posterior a l’entrada massiva, prossegueix la resolució, es van produir «diversos efectes posteriors de desestabilització en el sistema de capacitats de resposta d’Espanya que estan encara en evolució i es van projectar en diferents plans (Seguretat Pública, Sanitat, Serveis Socials, Defensa, etcètera), altres efectes de perfil internacional o geopolític, efectes en política interna sustentats i amplificats amb alguns casos de desinformació/contranarrativa, etcètera»

Notícies relacionades

La jutge també recull en la seva interlocutòria que l’accés a Ceuta aquells dies es va produir a través de diferents onades de persones de diferent tipologia, amb «absolut menyspreu per a la vida de les persones més vulnerables» que les integraven, i a qui, malgrat les seves circumstàncies, se les va conduir a llançar-se al mar sense preparació, proveïdes de vestimenta inadequades que podien dificultar els seus moviments a l’aigua i dotats d’elements precaris per a la flotabilitat.

«S’ha evidenciat igualment una clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc, a la mateixa platja de Fnideq i llocs veïns a aquest espai a la ciutat de Fnideq s’evidencia, a través del constatat i gràficament contrastat comportament de les forces de seguretat del Marroc: en l’actitud que s’adverteix en els diferents membres uniformats de les Forces de Seguretat del Marroc, profusament documentades a l’informe mitjançant la incorporació de les imatges (fotografies i vídeos) que són, d’altra banda, les que s’han difós, i encara s’estan difonent en l’actualitat, a les diferents cadenes de televisió i xarxes socials que informen dels fets que aquí es contemplen», apunta Tardón.