El dret al vot concedit per l’anomenada ‘llei de nets’, a revisió

Els efectes electorals vinculats a la denominada llei de nets seran revisats avui per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, al qual han arribat sengles recursos presentats per Vox i per Iuistitia Europa, dues organitzacions habituals en les causes judicials contra el Govern presidit per Pedro Sánchez.

Volen que l’alt tribunal deixi en suspens aquests efectes mentre estudia una qüestió merament formal: si la Junta Electoral Central va incórrer en abandó de funcions al declarar-se no competent per pronunciar-se sobre aquest tema al juliol.

Es va recórrer aquesta decisió administrativa concreta, però es pretén frustrar el vot arran de la concessió de la nacionalitat espanyola per als descendents espanyols que viuen a l’estranger i que van patir l’exili, en compliment d’una disposició inclosa en la llei de memòria democràtica.

El Suprem ha previst la celebració aquest dilluns de dues vistes públiques que se celebraran de manera consecutiva a partir de les 10 del matí en relació amb les mesures cautelars plantejades pels recurrents. A banda de la Junta Electoral, el Suprem també ha inclòs entre els demandats Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que es trobaran representats per l’Advocacia de l’Estat.

Segons assenyala Iustitia Europa, el paper de l’institut d’estadística és especialment rellevant perquè en la seva estructura es troba l’Oficina del Cens Electoral. En representació de Vox està prevista la intervenció per part del seu coordinador jurídic nacional, Jorge Buxadé, que defensa que la decisió de la Junta Electoral d’eludir la qüestió no s’ajusta a dret i suposa, a més, una fallida en la protecció dels drets fonamentals dels espanyols.

Després de rebre les demandes, els magistrats van obrir peça separada per estudiar si mentre analitzen la qüestió de fons és preceptiu suspendre l’eficàcia de la norma. El ponent d’aquest cas serà Antonio Narváez, fiscal de carrera i magistrat que va formar part del sector conservador del Tribunal Constitucional fins al desembre del 2022.

Instrucció de Justícia

Entre les mesures cautelars, reclamen la suspensió de l’eficàcia de la instrucció de Justícia sobre la concessió d’aquestes nacionalitats i que s’obligui les ambaixades a separar els expedients de nacionalitat ja tramitats de la resta del cens d’espanyols a l’estranger amb dret a vot.

La Junta Electoral va declarar que superava de les seves competències intervenir davant les irregularitats denunciades per diversos partits en l’adquisició de nacionalitat derivada de la instrucció que va aprovar l’octubre del 2022 la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que depèn del Ministeri comandat per Félix Bolaños. Per als recurrents, els efectes d’aquesta norma "es projecten de manera directa, automàtica i potencialment irreversible sobre la formació del cens electoral".

Altes en el vot CERA

També recorren que es rebutgi "expressament o implícitament" ordenar a l’Oficina del Cens Electoral la immediata obertura d’actuacions de revisió, inspecció, control, traçabilitat i depuració de les altes produïdes en vot CERA (des de l’exterior) o que no s’adoptessin prou mesures "per evitar que altes censals sense traçabilitat o sustentades en expedients potencialment incompatibles amb la llei continuïn desplegant efectes electorals".

El que sí que va acordar la Junta Electoral és sol·licitar més informació a l’Oficina del Cens Electoral sobre els votants espanyols que viuen a l’estranger, motiu pel qual els recurrents volen que el Suprem exigeixi a l’administració electoral aclarir com s’assigna el municipi o província pel qual voten aquests ciutadans.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

El diputat Jordi Albert optarà a ser el candidat d’ERC davant la incògnita de Rufián

Iustitia també reclama que, amb periodicitat mensual, s’elabori un informe estadístic desglossat de les altes produïdes al CERA des de l’1 de novembre del 2022 i que es conservin, sota apercebiment legal, tots els expedients administratius, metadades, registres de cita i documents justificatius relacionats amb les altes al CERA tramitades a l’empara de la llei de memòria.

Per la seva banda, Vox incideix en la necessitat que el Suprem declari la "competència irrenunciable" de la Junta i la seva obligació d’adoptar mesures "expeditives i urgents" per garantir l’exercici del vot en un procés electoral net i transparent. Reclama que s’imparteixin instruccions a l’Oficina del Cens Electoral, consolats, ajuntaments i registres civils perquè les altes censals es tramitin únicament quan quedi acreditada la causa d’exili prevista en la llei, i no quan aquesta hagi sigut "merament pressuposada".