El Govern no avalarà altres llengües a la UE fins a l’oficialitat del català

El Govern de Pedro Sánchez ha decidit elevar el to en la seva pugna per aconseguir que el català, l’eusquera i el gallec es converteixin en llengües oficials de la UE i adverteix que no li serà "possible acceptar" que s’incloguin llengües addicionals al reglament lingüístic de la UE com a resultat de l’entrada de nous Estats membres si abans no s’ha donat llum verda a la seva petició.

"No és possible per a Espanya acceptar noves llengües oficials si abans no s’ha aprovat l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec", van explicar fonts del Ministeri d’Afers Estrangers a l’agència Europa Press, després que el Govern hagi sol·licitat incloure en el pròxim Consell d’Assumptes Generals la qüestió de les "llengua oficials i ampliació".

Espanya va sol·licitar formalment a la UE l’agost del 2023, com a resultat de l’acord amb Junts per aconseguir el seu suport en la nova legislatura, que el català, l’eusquera i el gallec siguin considerats llengües oficials de la UE. Perquè això passi, és necessària la unanimitat dels vint-i-set membres, una cosa a què no s’ha aconseguit arribar fins ara.

L’objectiu

El Govern ha deixat clar als seus socis europeus que és una prioritat arribar a aquest objectiu i el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que és només una qüestió de temps, convençut que s’acabarà donant llum verda a la proposta.

El secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va deixar anar dijous la nova condició en relació amb l’ampliació, tenint en compte que l’entrada de nous països portaria aparellada la inclusió de noves llengües oficials que vindrien a sumar-se a les 24 que hi ha en l’actualitat.

Notícies relacionades

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Illa proclama Hereu candidat del PSC a les eleccions

Les fonts consultades han volgut deixar clar que "Espanya dona suport fermament al procés d’ampliació", com han anat manifestant tant Albares com el president del Govern, Pedro Sánchez, i han esgrimit que "la incorporació de noves llengües oficials a la UE és un aspecte molt positiu, atesa l’estreta vinculació entre el reconeixement de les llengües i el sentiment de pertinença de la ciutadania europea".

Exteriors defensa que "en aquest context urgeix avançar en la reforma que permetrà que les llengües oficials espanyoles siguin també oficials a la UE". Perquè això passi, és necessari que es produeixi una votació, una cosa que fins al moment no ha passat, al constatar Espanya que no comptava amb la unanimitat dels seus socis i optés per evitar que la seva proposta fos rebutjada.