Puigdemont afronta amb perfil baix un curs polític decisiu, a l’espera de saber si pot tornar a Catalunya

Però el silenci de Puigdemont contrasta amb el moment que travessa Junts. El partit afronta el nou curs amb les pitjors perspectives electorals de la seva història recent, pressionat per l’auge d’Aliança Catalana i amb un debat obert sobre la seva estratègia política. Des de l’aprovació de l’amnistia per part del Congrés, els postconvergents han viscut en una espècie d’impàs, pendents de la tornada física del seu líder a Catalunya.

L’aval del TJUE a l’amnistia els va permetre anar-se’n de vacances veient aquell moment més a prop, però la formació arriba al setembre amb diverses decisions pendents que difícilment podrà continuar ajornant, especialment davant un curs amb diverses cites electorals. Les municipals seran el 23 de maig del 2027, mentre que les generals s’han de celebrar com a molt tard en un any.

Les enquestes i el dilema Orriols

Davant aquest calendari, el principal repte són les males perspectives electorals. L’últim baròmetre del CEO va situar Junts com a quarta força, amb una estimació d’entre 16 i 18 escons, molt lluny dels 35 parlamentaris actuals. La direcció no dona per bones aquestes dades, però sí que admet una tendència a la baixa i reconeix que una part del seu electorat se sent atreta per Aliança Catalana. Tot i que durant un bon temps la formació ha volgut evitar abordar obertament el creixement del partit liderat per Sílvia Orriols, el debat és cada vegada més inajornable.

Dins del partit conviuen diverses ànimes i estratègies. Un sector considera que la millor opció és ignorar-los i no entrar al cos a cos amb l’extrema dreta, sense descartar pactes en algunes localitats. D’altres, en canvi, creuen que ignorar Aliança no impedirà que continuï guanyant terreny. Un dels que s’ha pronunciat recentment és el secretari general de la formació, Jordi Turull, que va aprofitar la seva compareixença a la Universitat Catalana d’Estiu per cridar a «batallar» contra l’«etnicisme» d’Orriols. També Josep Rull, des de la seva posició d’actual president del Parlament, ha contribuït a impulsar una reforma del reglament per blindar les sancions per discursos d’odi.

Quina de les dues posicions es convertirà en l’estratègia oficial del partit és una de les qüestions que haurà de resoldre Puigdemont, que també haurà de decidir quin paper vol assumir dins del partit quan travessi la frontera.

El paper de Puigdemont a Junts

La qüestió més immediata passa pel Parlament, i pel lloc de cap de l’oposició. Ni Albert Batet primer, ni Mònica Sales després, van voler assumir el càrrec per fer visible l’absència del seu referent polític, però no està clar què voldrà fer l’expresident amb aquest lloc. De fet, el 2024 va dir que si no era president renunciaria a l’escó, però al no poder tornar va canviar d’opinió. Sigui com sigui, el grup parlamentari segueix de moment amb el seu dia a dia i s’ha citat aquest dilluns i dimarts a Guardiola de Berguedà per preparar la primera cita important del nou curs: el Debat de Política General, que se celebrarà a finals de setembre.

Més enllà de la Cambra catalana, també hi ha el dubte de fins a quin punt Puigdemont està disposat a implicar-se en el dia a dia del partit i, sobretot, si tornarà a optar a la presidència de la Generalitat. Però també caldrà abordar què vol ser Junts més enllà de Puigdemont i del llegat del 2017, que l’any que ve farà deu anys.

Notícies relacionades

El ple del TC que agilitzarà el retorn de Puigdemont es manté inalterable: «Les eleccions són política, el que fem és jurídic»

Ni finançament ni més mossos: Catalunya, ¿en ‘stand-by’ per l’avançament electoral de Sánchez?

En els últims mesos, dins de les files postconvergents ha anat guanyant espai el debat sobre si la formació ha de començar a girar full d’aquella etapa i recuperar part del perfil polític que va caracteritzar l’antiga Convergència: més pactista i pragmàtic. La discussió es va fer especialment visible durant el procés d’elecció del candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona, que va acabar provocant el primer toc d’atenció intern a Puigdemont des de la creació del partit el 2020.

Després d’aquest episodi, algunes veus del partit han començat ja a reclamar la celebració d’un nou congrés per abordar el rumb de la formació. Fa dos anys de l’últim i, tot i que els mandats són de quatre anys, el partit ha fet convocatòries extraordinàries bianualment des de la seva fundació. La direcció nega que aquesta opció estigui ara a sobre de la taula i descarta qualsevol cop de timó abans de les eleccions municipals, però després difícilment es podrà segiur ajornant i, de fet, els resultats d’aquesta cita amb les urnes poden convertir-se fins i tot en un accelerador.