Margarita Robles i la seva circumstància

"Si hi ha informes, si no hi ha informes... Els serveis d’intel·ligència operen de moltes maneres. No fa falta moltes vegades anar a informes manuscrits. És sabut, era públic i notori, que a Ceuta s’hi estava entrant nedant", va explicar. I va assegurar que el 29 de juny es van avisar les forces de seguretat; el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i el delegat del Govern, Miguel Ángel Pérez.

Tant el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, com els altres dos presumptes destinataris d’aquests informes han declarat no haver rebut aquests documents. Altres ministres, com per exemple Ángel Víctor Torres, cap del comandament únic per a Ceuta, i el de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, també van negar l’existència d’informes sobre la possibilitat d’una allau d’immigrants com la que es va produir els dies 30 i 31 de juliol.

¿I Pedro Sánchez? Hem de suposar que aquesta mena d’informes tenen com a destinatari el president del Govern.

"Margarita Robles pretén que la destitueixin. No vol aguantar en el Govern fins al final. Ja va tenir problemes amb Felipe González, que segurament entén Pedro Sánchez en aquest tema", assenyala una font que coneix prou bé quina és la seva trajectòria.

La relació amb Pedro Sánchez no es pot comparar amb la presència de Robles en el Govern de Felipe González, quan va estar situada al capdavant conjuntament de la Secretaria d’Estat d’Interior i de la Direcció de la Seguretat de l’Estat, nomenada pel ministre d’Interior i Justícia, Juan Alberto Belloch, el maig de 1994.

Va ser ella qui va seguir Sánchez en el "no és no" a Rajoy després que perdés la secretaria general del PSOE el 2016. I va ser a través d’ella, com a portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, com Sánchez, sense escó, va exercir el lideratge de l’oposició durant el 2017 i 2018, per després de la moció de censura nomenar-la ministra de Defensa.

Llavors, ¿què li passa?

El 10 de novembre, Margarita Robles farà 70 anys. Com a jutge està en excedència. Si volgués tornar a la judicatura, hauria de demanar el reingrés en el servei actiu i, a continuació, sol·licitar la pròrroga fins als 72 anys (els jutges es jubilen als 70 anys). Això s’ha de fer dos mesos abans de tenir l’edat de jubilació. És a dir, tocaria fer-ho el 10 de setembre.

Però, pel fet de ser al Govern, una tornada de Margarita Robles a la judicatura, suposant una destitució imaginària durant els pròxims dies, passaria per dos anys de "funcions no jurisdiccionals" (article 358.3 de la llei orgànica del poder judicial).

És a dir, quedaria adscrita a la presidència del Tribunal Suprem i recuperaria, lògicament, la remuneració que tenia. I s’hi quedaria durant el que li faltés de mandat, fins als 72 anys.

Notícies relacionades

Medalla d’Honor del Parlament a Pilarín Bayés i Pere Portabella

El TC descarta intervenir en la suspensió del vot per la llei de nets

Algunes llengües, sens dubte viperines, suggereixen que la relació entre Margarita Robles i la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és molt estreta. I tant que va ser EL PERIÓDICO el mitjà que va donar en exclusiva la notícia, la mateixa tarda del 3 de setembre del 2024, que el sector conservador havia doblegat el progressista i imposat Isabel Perelló a la presidència del CGPJ, en una operació en la qual va participar la mateixa Margarita Robles.

Però això no passarà. Sánchez no destituirà Robles. Ni Robles donarà un cop de porta.