El Marroc va intensificar la seva campanya d’influència als EUA quatre mesos abans de la crisi de Ceuta

Aquest és el més recent de sis contractes principals de lobby amb què Rabat prova de consolidar la seva influència als Estats Units de Donald Trump. La suma aquests acords importa 2,3 milions d’euros l’últim any, alguns amb dades declarades fins a l’abril passat a l’oficina nord-americana que controla activitats estrangeres entorn de congressistes, senadors i funcionaris.

El Marroc subscriu el contracte amb Qorvis amb la seva imatge internacional molt danyada per la riuada humana sobre Ceuta. Aquesta vegada han buscat un bomber. La firma declara servir clients que «operen en entorns políticament delicats, legalment complexos o amb un alt risc per a la seva reputació». Marroc, certament, s’ajusta al perfil.

Qorvis té oficines al golf Pèrsic, Washington i Brussel·les. Entre els seus clients han estat governs afectats per la primavera àrab. També els de la Xina, Bahrain i Guinea Equatorial, i fins i tot, durant l’actual guerra d’Ucraïna, ha representat la sancionada patronal del petroli de Rússia, amb l’empori Novatek com a soci principal, inseparable del Kremlin.

L’agència ha impulsat la difusió d’idees com ara que el Marroc bategi amb el nom de Donald Trump l’autovia Tiznit-Dakhla.

Advocats influents

A partir d’aquest contracte, és d’esperar que Rabat escampi més les seves narratives a través d’influencers o bots d’internet en l’aparició i desaparició del qual sembla expert un sector dels seus serveis d’intel·ligència.

Però, a la llum d’altres contractes i de l’activitat de la legació marroquina als EUA, Rabat dirigeix la seva veu en aquell país més als responsables de prendre decisions que no pas a l’opinió pública, per reforçar arguments sobre oportunitats d’inversió, compra d’armament, infraestructures energètiques, Algèria, el Front Polisario, el Sàhara Occidental... i Ceuta i Melilla. I es penja medalles, com ara haver aconseguit que la princesa Lalla Hasnaa, germana de Mohamed VI, se situés al costat de Melania Trump en una cimera sobre la infància celebrada a Washington a finals del març passat.

El març és un mes clau. En la mateixa data va contractar el govern marroquí un poderós bufet de Washington, Brownstein, Hyatt, Farber & Schreck, per 65.000 dòlars al mes. El contracte suma en total 780.000. El seu objecte és la «relació amb el Govern Federal». El despatx ha connectat al Marroc amb el senador Ted Cruz per parlar del Front Polisario el març passat.

L’advocat que porta el contracte, Nadeam Elshami, va ser estret col·laborador de l’expresidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi.

Hi ha una àrea molt sensible de la relació de Rabat amb els EUA de Trump, i Brownstein la cobreix: disposa d’una divisió d’advocats especialistes en defensa. La firma presumeix d’estreta relació amb els membres dels Armed Services Commetes del Senat i la Cambra de Representants, que influeixen en la política de defensa i autoritzacions del Departament d’Estat per a venda d’armament o cessió de tecnologia. És el cas del programa d’ampliació i modernització de la flota de caces F-16 que és espina dorsal de les forces aèries marroquines.

El despatx assessora el Marroc en un altre flanc clau, després de la firma d’un acord bilateral per a explotació de jaciments de terra rares i minerals crítics, el febrer passat. El Front Polisario, a través de l’Autoritat Sahrauí del Petroli i els Minerals, va denunciar aleshores l’acord com a part d’un «espoli» en «territoris ocupats».

A per Ceuta amb buldòzers

L’acord amb el bufet es va firmar el 17 de març. El mateix mes, un think tank de Filadèlfia va publicar un agressiu manifest a favor de les aspiracions de Rabat sobre Ceuta i Melilla. Es tracta del Middle East Forum, que diu defensar interessos nord-americans a l’Orient Mitjà.

El dirigeix Michael Rubin. Es presenta a internet com a antic «oficial» del Pentàgon amb experiència «de camp» a l’Iran, el Iemen i l’Iraq. Rubin és l’autor de l’article, en què animava el Marroc a «recuperar l’esperit de la Marxa Verda per culminar l’expulsió dels colons espanyols del sòl marroquí».

En l’article, qualificava Ceuta i Melilla de «caps de pont il·legítims» i «punt feble de la seguretat europea», i suggeria al Marroc que llancés una multitud contra la ciutat, «enviés buldòzers a la frontera i hi entrés desarmat», perquè finalment l’exèrcit marroquí «restablís l’ordre» a les ciutats i organitzés «l’enviament dels colons de tornada a Espanya».

En un article posterior, publicat el 3 d’agost, amb la crisi de Ceuta ja encesa, Rubin va explicar que el seu suggeriment era «irònic» i va carregar la culpa contra la diplomàcia espanyola, a la qual acusa de «dormir la migdiada a Washington» mentre el Marroc es mou.

Activitats secretes

Un dels contractes d’imatge més abundants del Marroc als EUA està firmat amb l’agència Third Circle; ha importat 840.000 dòlars al llarg del 2025 i ha abarcat des de la promoció de l’Atlas i el Sàhara per rodar pel·lícules fins al muntatge d’esdeveniments en ciutats americanes. La firma ha promogut també interessos del govern de Qatar en la premsa nord-americana en plena guerra amb l’Iran.

Notícies relacionades

Puigdemont amplia les al·legacions per a la seva amnistia

L’activista ferit l’1-O: "No hi havia una situació de risc"

A Washington també fan lobby per a Rabat Scribe Strategies –75.000 dòlars al mes– i les firmes DGA Group i Cornerstone. Aquestes últimes estan contractades a través de la filial als EUA del grup marroquí OCP, governat per oligarques de la cort de Mohamed VI per a l’explotació de fosfats, principal riquesa del Sàhara Occidental i sector en què el Marroc és líder mundial. Rabat paga 42.500 dòlars al mes a DGA i un contracte anual de 300.318 dòlars a Cornerstone.

Scribe recull en el seu contracte amb el Ministeri d’Exteriors marroquí un compromís per a «serveis de representació en assumptes governamentals i de consultoria estratègica en relació amb assumptes que involucrin el govern dels EUA i les relacions bilaterals entre els Estats Units i el Marroc». I les dues parts s’obliguen al silenci. En una clàusula específica, el contracte diu: «El Client i Scribe reconeixen que l’objecte d’aquest Acord exigeix el més alt grau de confidencialitat».