Felip Puig: «¿Tornar a la política? Molts creuen que puc ajudar a reconstruir el projecte convergent»

Puig és dels que ja al seu dia es van oposar a la dissolució de CDC. Es considera «alumne polític de Pujol i creu que bona part de les acusacions contra l’expresident i la seva família formen part d’una «confabulació política de forces i estructures de l’Estat», tot i que reconeix no haver «entès» la confessió dels diners a Andorra. «Intueixo que va voler protegir la seva família. És un home de profundes arrels cristines i va patir tota aquesta situació des de la perspectiva del penediment», afegeix.

El futur de Junts

Mai ha militat a Junts, però creu que el partit creat i liderat per Carles Puigdemont ha abandonat la «centralitat de Convergència» i la «vocació de govern». No obstant, es refereix al partit en primera persona del plural: «Hauríem de ser l’alternativa al PSC i, alhora, pactar-hi les coses importants». Com a defensor nostàlgic de l’«equilibri de la sociovergència», afirma que, sense pactes, no hi ha «transformació», i que una formació que es queda «en posicions maximalistes, sempre cridant i amb cara d’enuig» acaba sent un «projecte inert».

No manté relació amb la cúpula postconvergent, malgrat que el seu actual secretari general, Jordi Turull, es va iniciar en política de la seva mà, però sí que conserva el contacte amb altres membres de l’espai. «Estic superant la temptació de molta gent, de dins i fora de la política, que creu que alguns podríem ajudar a reconstruir un projecte que, en aquest moment, no està ben representat», respon quan se li pregunta si vol tornar a la primera línia política.

Malgrat no haver estat en actiu durant els anys més convulsos del procés, considera que l’estratègia política de Junts ha estat massa condicionada per la situació personal i judicial dels seus líders. «Necessitem tancar dignament l’etapa de l’1-O i això només s’aconseguirà amb la tornada del president Puigdemont i la reconstrucció de la seva dignitat institucional. Però, després, ell i altres dirigents haurien de donar pas a una nova generació de líders», afirma. Per Puig, la fórmula hauria de ser: recuperar «alguns lideratges rellevants» perquè ajudin els més joves, però amb una cara visible nova. «[Artur Mas] podria tenir algun paper, però no el paper», resol.

L’exconseller és partidari de deixar de banda l’«èpica de fa deu anys». Ell va ocupar responsabilitats a la Generalitat fins a finals del 2015, quan Mas va deixar la presidència, tot i que de les seves paraules es desprèn amb claredat que ja no combregava amb algunes de les decisions preses abans d’aleshores. «Abandonem massa ràpid la línia del pacte fiscal», afirma l’expolític, que també culpa del desenllaç del procés a una aposta poc treballada per les estructures d’Estat i a la falta d’«unitat» política dins del moviment.

«Es va intentar construir un Estat, però ni vam tenir prou força, ni la intel·ligència, ni prou estratègia per fer-ho. Es pot tornar a intentar, però no a curt ni a mitjà termini, perquè ara l’important és reconstruir el país, que està fracturat», manté. En aquest sentit, remarca que el president Salvador Illa està aportant «certa tranquil·litat institucional», tot i que li atribueix una gestió poc «eficient» de les últimes crisis. Però afegeix: «He d’agrair-li que, com a mínim, no empitjora la situació del país».

Les polèmiques a Interior

També té certa experiència amb les crisis. Durant els dos anys que va estar al capdavant de la Conselleria d’Interior (2010-2012), en va protagonitzar algunes, i el programa de sàtira política 'Polònia' sempre el va caricaturitzar agitant un bat de beisbol. «Quan Mas em va proposar ser conseller, vaig necessitar 24 hores per dir que sí», reconeix. Era conscient que la gestió de la policia és sempre és un àmbit enverinat, però el context agreujava la situació, ja que, en plena crisi econòmica i enmig de les polítiques de retallades, les manifestacions i les vagues eren el pa de cada dia.

El moment més crític va ser el cas d’Ester Quintana, la manifestant que va perdre un ull durant la vaga del 14 de novembre del 2012 per l’impacte d’una pilota de goma disparada per un agent. Tretze anys després, Puig reconeix que hi va haver una «mala gestió de la informació» i assegura que va viure la situació «amb dolor», però afegeix que «algunes vegades, els accidents lamentablement són inevitables». «Quan es donen, cal reparar el mal al més aviat possible i assumir les responsabilitats polítiques; jo ho vaig fer i el president em va demanar que continués», relata, tot i que en un primer moment va suggerir que l’impacte es va deure a objectes llançats pels manifestants i no a l’actuació policial. Després d’aquell lamentable incident, es va prohibir l’ús d’aquest tipus de projectils, una mesura que, malgrat el succeït, Puig lamenta: «No veig que la policia catalana tingui prou elements per poder frenar els violents».

A misses dites, assegura que esmenaria algunes decisions d’aquella etapa, però també es reafirma en d’altres i les qualifica de «valentes». En aquest segon grup situa la polèmica web de delació ciutadana que va posar en marxa el seu departament per demanar «col·laboració ciutadana contra la violència urbana» després de la vaga general del 2012. Els Mossos d’Esquadra van penjar 231 fotografies de 68 manifestants, que es vinculaven amb els disturbis sense aportar proves, perquè qualsevol persona anònima aportés informació sobre els assenyalats.

La web va ser retirada un mes després, després de 22 identificats i cap detingut i després d’una denúncia davant l’Audiència Nacional per publicar imatges de menors, un dictamen de la Fiscalia de Catalunya i del Síndic de Greuges, i una enorme polèmica sobre la vulneració de drets fonamentals com el dret a la imatge i a l’honor, a més de la presumpció d’innocència. El Tribunal Suprem va acabar avalant-la anys després, tot i que l’assumpte va generar més debat al Tribunal Constitucional –pel criteri de la Fiscalia i per un vot particular contrari a la pàgina–, i avui segueix en mans del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Notícies relacionades

"Catalunya no em va regalar res, però sí que em va donar totes les oportunitats"

La Moncloa va gastar 8 milions en unes alertes que no van funcionar a Ceuta

«Molts països democràtics utilitzen sistemes i mètodes similars», argumenta l’exconseller, que manté que durant les protestes s’infiltraven «professionals del terrorisme internacional». Admet que desconeix el resultat dels processos judicials iniciats contra aquestes persones a través d’aquesta pàgina web –molts d’ells saldats amb condemnes menors o absolució– i que hi ha set persones encara pendents de judici 14 anys després. «Seria bo que la justícia tanqués aquest tema al més aviat possible, en un sentit o un altre», es limita a afegir.

Malgrat totes les controvèrsies que va acumular durant l’exercici del càrrec, diu que cap li fa perdre la son ni li fa renegar d’aquella etapa: «No em vaig dedicar mai a la gestió política amb una actitud de contemporitzar i de no assumir riscos», conclou.