L’ampliació del Parlament arrenca amb les obres de la nova passarel·la i queda pendent la reubicació del pàrquing

El protocol de col·laboració signat aquest any per les tres parts busca, per fi, desencallar un projecte considerat «necessari» per adaptar la institució a noves necessitats funcionals i d’espai. En les últimes setmanes, les obres ja s’han fet visibles al costat del Parlament, a la zona que toca amb el zoo, on avança la futura passarel·la que ha de connectar aquest entorn amb el carrer de Wellington. No obstant, més enllà del consens institucional, el full de ruta obre nombrosos interrogants i el primer serà saber què passarà amb el parc de cotxes de diputats i personal de la Cambra que hi ha a l’entrada de l’edifici, per als quals, segons els documents del projecte, caldrà buscar una alternativa en els pròxims mesos.

Una de les poques fites temporals concretes de l’ampliació la va donar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la presentació del conveni. El regidor va dir que el 2027 hauria d’estar acabada la gran passarel·la que connectarà l’entrada del zoo amb el carrer de Wellington, eix del futur ‘hub’ científic de l’antic Mercat del Peix. Aquest nou passeig servirà també per articular la connexió entre l’actual Parlament i el seu edifici annex, a les cavallerisses. Però aquesta intervenció urbanística comporta la desaparició de l’aparcament als voltants del Palau. Segons els plans que maneja el consistori, els vehicles que actualment ocupen aquest espai s’hauran de ressituar abans que finalitzin les obres del passeig.

Una opció de solució final

El protocol preveu, com a opció, la construcció d’un aparcament subterrani al nou edifici annex, que sumaria, segons fonts coneixedores, uns 2.000 metres quadrats més. No obstant, aquesta solució no arribaria a temps per cobrir les necessitats a curt termini d’aquest nou passeig. Mentrestant, el Parlament es compromet en el mateix document segellat a «impulsar un pla de mobilitat que redueixi la presència de vehicles privats al parc de la Ciutadella i fomenti l’ús del transport públic», una declaració d’intencions que ja Josep Rull va plantejar quan va presentar el pla d’acció climàtic del Parlament el 2024, però que encara no s’ha traduït en accions concretes.

La incògnita és com es gestionarà la transició. Als voltants del Parlament es concentren actualment uns 200 vehicles, entre diputats i personal. Des de la Cambra catalana admeten que encara no s’ha definit una alternativa, malgrat que el calendari obliga, com a mínim, a plantejar una solució provisional abans del 2027. No és un debat nou. Ja en el primer intent d’ampliació, el 2006, es va plantejar la construcció d’un aparcament subterrani que es va acabar descartant amb la paralització del projecte després de la crisi financera.

Més enllà d’aquesta qüestió, que és la més immediata, hi ha altres incògnites per resoldre:

Dues dècades després de plantejar la necessitat d’ampliar el Parlament encara no hi ha una data clara per a la seva inauguració. L’acord dibuixa un horitzó d’entre sis i vuit anys, però sense concretar terminis. El protocol té una vigència inicial de quatre anys –prorrogable a quatre més–, tot i que evita fixar planificació temporal clara per a l’execució de les obres. Fonts coneixedores del projecte admeten que serà difícil concretar un calendari fins que no es liciti la redacció dels treballs, el primer pas formal que haurà de liderar el Parlament amb la supervisió municipal. No serà fins aleshores que es podrà elaborar una planificació detallada.

A més, el calendari de l’ampliació està condicionat per una altra gran actuació en marxa: la transformació del parc de la Ciutadella. L’Ajuntament preveu culminar aquest projecte –que aspira a convertir l’entorn en un pol de ciència i innovació sota el paraigua de la Ciutadella del Coneixement– en un termini similar. A la pràctica, les dues operacions avancen entrellaçades, cosa que afegeix incertesa als temps.

Un altre dels dubtes és com s’articularà internament l’ampliació. Durant la presentació del conveni, Rull va defensar la necessitat de guanyar capacitat per donar resposta a les noves demandes sorgides en les últimes dues dècades, però va evitar concretar quines dependències es traslladaran al futur edifici annex. L’únic que sí que va deixar clar és que l’hemicicle –on se celebren els plens– es mantindrà a l’edifici actual, tant per la seva «càrrega simbòlica» com per la voluntat de donar continuïtat al primer Parlament modern constituït el 1932 en aquest mateix espai.

Més enllà d’aquesta premissa, el repartiment d’usos continua en suspens. Fonts parlamentàries assenyalen que no es prendrà cap decisió fins que no s’hagi adjudicat la redacció del projecte arquitectònic, el primer pas previst en el full de ruta. Serà llavors que es podrà concretar com es reorganitzaran els serveis i quines àrees es traslladaran al nou edifici.

Sí que es manté, en canvi, la voluntat de transformar l’edifici històric per fer-lo més obert a la ciutadania. La idea és habilitar espais accessibles amb plafons expositius i interactius que permetin conèixer l’activitat parlamentària, en una línia similar a la d’altres institucions europees com el Parlament Europeu o les cambres de Flandes i Baden-Württemberg. En aquesta direcció, els pressupostos del Parlament per al 2026 –que finalment no han entrat en vigor per la falta de comptes de la Generalitat, tot i que es podien executar via romanents– ja preveien una partida de 150.000 euros per reformar la planta baixa de l’edifici actual, però encara no s’ha traduït en accions concretes.

Un altre dels interrogants clau és l’encaix urbanístic del projecte. L’ampliació del Parlament no es podrà executar sense abans modificar el planejament metropolità vigent, un tràmit necessari per adaptar els usos de l’espai i atorgar al complex la qualificació adequada dins d’un entorn especialment protegit com el parc de la Ciutadella.

Notícies relacionades

La Moncloa va gastar 8 milions en unes alertes que no van funcionar a Ceuta

Un ponent del TC rebutja amnistiar la malversació del procés

Segons recull el protocol, les administracions hauran d’impulsar aquesta modificació per reconèixer la «singularitat patrimonial de l’edifici» i ajustar la seva relació amb «els espais adjacents». Es tracta d’un procés tècnic i administratiu complex, que inclou informes, exposició pública i la possibilitat d’al·legacions, cosa que podria allargar els terminis i obligar a introduir canvis en el disseny inicial, segons fonts coneixedores.

A aquestes incògnites s’hi sumen altres qüestions encara sense concretar, com el pressupost definitiu. Tampoc està resolt el trasllat de les actuals cavallerisses de la Guàrdia Urbana, que s’hauran de ressituar per alliberar l’espai i que, de moment, només se sap que passaran a estar ubicades a la zona de Collserola.