El català al Congrés aconsegueix la normalització al cap de tres anys

"Es tracta de sumar, de practicar el diàleg, de parlar, de falar, de hitz egin, de parlar, i de fer-ho per avançar", va dir Francina Armengol en el seu primer discurs com a presidenta del Congrés. Aquell dia d’agost del 2023, el PSOE havia pactat amb ERC i Junts l’ús de les llengües cooficials a la Cambra baixa. Tres anys després, aquells auriculars que permeten escoltar la traducció de les intervencions s’han incorporat a la rutina parlamentària i el català, l’eusquera o el gallec se senten a l’hemicicle amb total normalitat. Tot i així, hi ha els que continuen defensant que la mesura s’ha de suprimir al més aviat possible.

La primera exigència que els republicans i postconvergents van posar sobre la taula per donar al PSOE el control del Congrés va ser una reforma del reglament de la cambra perquè el català i les altres llengües cooficials es poguessin utilitzar en tots els àmbits: en el ple, en comissions, per presentar un escrit... "Vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l’eusquera i el gallec, així com la riquesa lingüística que suposen. I vull anunciar-los que aquesta presidència permetrà la utilització de tots aquests idiomes al Congrés des d’aquesta sessió constitutiva", va assegurar Armengol, confirmant aquell acord. La promesa es va complir.

Abans fins i tot que es modifiquessin les normes internes, les tres llengües es van sentir en la primera sessió plenària celebrada. Després, es va reformar el reglament i, a poc a poc, la mesura es va estendre al conjunt de la cambra. La implantació inicial, amb tot, va ser lenta. El contracte per cobrir la "traducció, interpretació, transcripció i subtitulació en directe" de les tres llengües en els següents tres anys, per un import superior a 12 milions d’euros, no es va licitar fins a l’abril del 2024. Després va caldre esperar fins al novembre perquè fos adjudicat

No obstant, des d’aleshores, l’ús del català, de l’eusquera i del gallec s’ha anat normalitzant, sense grans polèmiques, fins a convertir-se en una realitat quotidiana del Congrés. Ja no resulta estrany veure Pedro Sánchez agafant l’auricular per escoltar la traducció simultània cada vegada que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, li formula una pregunta en català durant les sessions de control al Govern. És més, diversos diputats plurilingües expliquen a EL PERIÓDICO que perceben que, quan fan servir la seva llengua, disminueix l’interès de l’hemicicle. Per molt encès que sigui el debat o molt dures que siguin les seves paraules, molts parlamentaris desconnecten i no recorren als auriculars.

A més, ha desaparegut bona part de l’expectació pel cost de la mesura. El 2025 va ser el primer any complet en què va estar en vigor aquell contracte de 12 milions d’euros que reservava 3 milions per a cada exercici. No obstant, la despesa va acabar sent pròxima als 920.000 euros, dels quals més de 660.000 es van destinar a la interpretació en directe de les 66 sessions plenàries, dues sessions de la Diputació Permanent i les més de 280 reunions de comissions que es van fer.

No obstant, hi ha els que es resisteixen a aquesta pràctica. Sempre que té ocasió, Vox prova de suprimir l’ús de les llengües oficials. Fa poques setmanes es va aprovar una reforma del reglament que rebaixava els requisits perquè els partits minoritaris tinguin grup parlamentari propi i la formació de Santiago Abascal va aprofitar per presentar una esmena que impedís parlar en català, eusquera o gallec. "En tant que cambra de representació del poble espanyol, el Congrés dels Diputats utilitzarà en l’acompliment de les seves tasques la llengua espanyola oficial de l’Estat", deia el text que, finalment, va ser rebutjat.

Fre del PP al Senat

Notícies relacionades

La crisi de Ceuta força Feijóo a trencar la seva prudència amb el Marroc

Sánchez tensiona el PSOE entre la gestió de la crisi a Ceuta i els dubtes sobre si avançar les generals a les municipals

El PP tampoc s’ha mostrat favorable a la mesura. Tot i que no ha presentat iniciativa per eliminar l’ús de les llengües cooficials, tampoc ha intentat fomentar-lo. En diverses ocasions al llarg de la legislatura, Junts i ERC han mirat d’estendre al Senat l’ús del català, però els populars han rebutjat totes les seves propostes.

Així doncs, actualment, el català, l’eusquera i el gallec únicament es poden fer servir en les sessions de la Comissió General de Comunitats Autònomes i en la defensa de mocions –iniciatives no legislatives– en el ple del Senat. No es poden utilitzar per debatre una llei, formular preguntes al Govern ni intervenir en la resta de les comissions. La Cambra alta, malgrat la seva funció de representació territorial, és menys representativa la pluralitat lingüística d’Espanya.