Bloqueig a la Unió Europea

Hi va haver un moment en què l’independentisme fiava totes les seves esperances a Europa, però l’octubre del 2017, la bombolla va esclatar. Nou anys després, la idea que Catalunya es converteixi en un nou Estat no només ha perdut força, sinó que ni tan sols s’ha aconseguit que el català sigui considerat llengua oficial de la Unió Europea (UE) –com tampoc l’eusquera ni el gallec–, i res sembla indicar que aquesta situació pugui revertir-se ni a curt ni a mitjà termini. L’última vegada que la qüestió va estar a l’ordre del dia va ser el maig del 2025, i ni tan sols es va sotmetre a votació. Fins a 10 Estats hi van expressar dubtes.

Que el català adquireixi l’estatus de llengua oficial a la UE és una demanda històrica. Ho han reclamat el Parlament i el Govern en múltiples ocasions, i fins i tot en l’Estatut –aprovat el 2006– consta que les institucions catalanes i estatals vetllarien per materialitzar-lo. No obstant, no va ser fins al 17 d’agost del 2023 quan el Govern ho va demanar formalment a les institucions europees. Va ser després que Junts ho imposés com a condició per donar els seus vots a Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha intentat convèncer els seus socis per totes les vies possibles. Però una decisió de tal impacte per al funcionament diari de la UE requereix que hi hagi unanimitat. I, de moment, aquesta unanimitat sembla inabastable.

Els països que s’hi oposen han expressat reticències davant les possibles implicacions legals i pressupostàries de la decisió. D’una banda, un informe dels serveis jurídics del Consell de la UE apuntava que s’haurien de modificar els tractats per reconèixer les llengües cooficials, una qüestió que és extremadament sensible entre els Vint-i-set.

Precedent

Així mateix, en cas de reconèixer-se el català, l’eusquera i el gallec, seria la primera vegada que llengües amb un ús que no és d’àmbit nacional són acceptades com a idiomes oficials de la UE. Això genera també resistències polítiques, ja que podria establir un precedent per al reconeixement d’altres llengües minoritàries, com són el bretó, el cors o fins i tot el rus, atesa la importància de la comunitat russoparlant als països bàltics.

De fet, entre els governs contraris al reconeixement de les llengües cooficials hi ha Alemanya, Finlàndia, Suècia, Croàcia, França i també Àustria. Alguns d’aquests països tenen les seves pròpies minories lingüístiques i temen que la decisió obri la porta a més peticions.

D’altra banda, hi ha una qüestió econòmica. L’Executiu espanyol s’ha compromès a córrer amb les despeses que suposi la traducció i interpretació a aquestes llengües. La Comissió Europea calcula que la factura podria ascendir als 132 milions d’euros anuals. No obstant, ja que el compromís d’Espanya no és legalment vinculant, a alguns països els preocupa que un futur canvi de Govern a la Moncloa pugui deixar-lo sense efecte.

Ningú a la UE sembla oposar-s’hi frontalment, conscient de la importància de preservar la diversitat lingüística del bloc. Pero només un grapat de països, entre els quals es troben Bèlgica, Irlanda, Portugal, Romania o Eslovènia, han mostrat el seu suport a la decisió d’una manera més o menys oberta.

En un dels últims intents perquè prosperés la votació, el llavors secretari general del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, va deixar caure que el seu partit havia fet "trucades" a d’altres Estats membres per exposar "la seva opinió" contrària a la proposta. "Si hi ha trucades, és perquè n’hi ha hagut en sentit contrari. Aquells que truquen han d’assumir que els altres podem fer exactament el mateix", va declarar en roda de premsa que va resultar polèmica.

Els populars van corregir ràpidament Rodríguez i van negar haver fet cap tipus de trucada. Malgrat que el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo sempre s’ha mostrat contrari al reconeixement del català, que considera una concessió de Sánchez a l’independentisme, des de la formació neguen haver utilitzat els seus contactes amb els governs conservadors europeus per frenar la iniciativa. No els va fer falta, al·leguen. El requisit d’unanimitat ha sigut des de l’inici el principal hàndicap. No obstant, les paraules del llavors número dos dels populars a Catalunya van servir al Govern i a Junts per carregar amb duresa contra els populars i justificar la nova derrota a Europa.

La importància de la mesura

L’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea no només seria simbòlica. A part d’equiparar els drets dels catalanoparlants amb els dels parlants de les altres llengües oficials de la UE i donar visibilitat i prestigi internacional a la llengua, el català passaria automàticament a estar inclòs en tota la normativa europea que fa referència a les llengües oficials. Això facilitaria, entre altres qüestions, la disponibilitat d’obtenir documentació i serveis comunitaris en català, així com també el seu ensenyament a les escoles europees i en els cursos d’aprenentatge del programa universitari internacional Erasmus.

24 llengües reconegudes

Notícies relacionades

La crisi de Ceuta força Feijóo a trencar la seva prudència amb el Marroc

Sánchez tensiona el PSOE entre la gestió de la crisi a Ceuta i els dubtes sobre si avançar les generals a les municipals

A més, al generar-se més documentació oficial en català, augmentaria també la presència de la llengua en bases terminològiques i recursos utilitzats per desenvolupar eines per a la intel·ligència artificial.

Actualment, són 24 les llengües oficials reconegudes per la UE: l’alemany, el búlgar, l’espanyol, el txec, el croat, el danès, l’eslovac, l’eslovè, el finès, el francès, el grec, l’hongarès, l’anglès, l’irlandès, el letó, el lituà, el neerlandès, el polonès, el romanès i el suec.