Progrés en finançament
Els pactes d’Illa amb ERC, a examen: el president ha complert l’acord d’investidura en llengua i política exterior, però té diversos afers pendents en infraestructures.
La investidura de Salvador Illa es va desencallar fa dos anys, quan el PSC va aconseguir tancar un pacte amb ERC després de setmanes de negociacions. Es tractava d’un acord de 28 pàgines que tenia com a punt estrella un nou finançament per a Catalunya, però que contemplava una llarga llista de mesures que afectaven tots els departaments de la Generalitat. Transcorregut aquest temps, el balanç mostra tant brots verds com incompliments.
El PSC i ERC van assumir el repte de donar a la Generalitat un "finançament singular", una mesura que el Govern d’Illa no podia impulsar per si sol, sinó que havia de negociar amb el Govern de Pedro Sánchez. El nou finançament es va tancar el gener d’aquest any amb el compromís que Catalunya rebrà 4.700 milions d’euros addicionals. Missió complerta, però només a mitges. El problema és que perquè entri en vigor es necessiten prou suports en el Congrés i ara mateix no estan assegurats. Els mesos de tardor seran clau per saber-ne el desenllaç.
El gran incompliment del pacte és la part tributària. El PSC i ERC van acordar que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumiria "la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos suportats" a la comunitat. No s’ha avançat perquè el Govern del PSOE ha bloquejat l’intent de traspàs de l’IRPF. Per compensar-ho, el Govern d’Illa està mirant de reforçar l’ATC amb més personal i mitjans.
El pacte també va incloure un important paquet de mesures relacionades amb les infraestructures. La més important era continuar amb el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. A principis d’any es va posar en marxa la nova empresa mixta de matriu catalana –però amb presència de l’Estat a través de Renfe–, que ha de gestionar el servei des de la "proximitat". Continua pendent, no obstant, el fons del traspàs: que els trens i les vies passin de mans de l’Estat a la Generalitat.
Un altre dels objectius segellats pel PSC i ERC va ser canviar "la governança" dels aeroports per donar més poder a la Generalitat en la gestió. En aquest temps s’ha creat l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, un òrgan que ha de servir perquè Catalunya desenvolupi les seves competències en aquest àmbit. Queda pendent encara impulsar un segon òrgan, en aquest cas bilateral entre la Generalitat i l’Estat, perquè Catalunya influeixi en les decisions del Ministeri de Foment. Hi ha el compromís, però falta concretar-lo. On sí que hi ha hagut concreció és en la creació d’un ens que controli si l’Estat compleix les inversions a Catalunya. Es va arribar a un pacte per crear una societat mercantil que assumeixi aquesta funció. Ara cal posar-la en marxa. L’últim informe recull que Catalunya rep només el 8,6% de la inversió estatal executada.
Si hi ha un àmbit en el qual el pacte s’ha complert de forma expeditiva, és el que està relacionat amb la llengua i la política exterior. A petició d’ERC, el Govern d’Illa va donar a la política lingüística el rang de conselleria i va impulsar un Pacte Nacional per la Llengua per fomentar l’ús del català, ja que els indicadors mostren que retrocedeix i perd parlants. En matèria internacional, la Generalitat ha continuat desplegant la xarxa de delegacions a l’exterior. També s’han complert alguns compromisos socials, com, per exemple, rebaixar l’IRPF a les rendes inferiors a 35.000 euros, iniciar el pla per construir 50.000 habitatges i invertir en rehabilitació i reforçar la plantilla dels Mossos d’Esquadra.
