El Govern de Salvador Illa se centra a esprémer l’autogovern

El president posa el focus en el nou model de finançament i veu marge per aconseguir més traspassos i competències amb el marc normatiu vigent

El Govern de Salvador Illa se centra a esprémer l’autogovern
2
Es llegeix en minuts
S. G.

Fa quatre anys, quan era líder de l’oposició, Salvador Illa va advocar en una conferència a Madrid per "corregir l’anomalia" que suposa que Catalunya tingui vigent un Estatut que no va ser el que van votar els seus ciutadans perquè, després de ser aprovat en referèndum, va ser retallat pel Tribunal Constitucional (TC). Es tracta d’un diagnòstic compartit pel PSC i també per dirigents que van haver de bregar amb aquest episodi, com l’expresident José Montilla. No obstant, 20 anys després de l’entrada en vigor del marc estatutari i ara que presideix la Generalitat, Illa manté aparcada aquesta assignatura pendent i se centra a esprémer l’autogovern sobre la base del text resultant de la sentència.

La lectura del Govern és que, malgrat els articles que van ser suspesos, l’Estatut és un "instrument útil" que ofereix un "ampli marge d’autogovern" en què encara hi ha molt recorregut. La gran aposta dels socialistes en aquests moments és la reforma del model de finançament pactat amb ERC, que se sotmetrà a votació abans que acabi l’any, però hi ha altres assumptes que considera viables desplegar. En matèria de traspassos, per exemple, citen el de Rodalies amb l’R1 com a primera línia que gestionarà la Generalitat. També esmenten l’ampliació de les competències en la gestió del litoral o la delegació en immigració pactada amb Junts, que Illa espera que obtingui la majoria del Congrés. Una altra matèria pendent que figura a la seva agenda és l’aprovació d’una llei orgànica de pluralitat lingüística que blindaria el català.

El Govern d’Illa també té en el radar reforçar la participació de la Generalitat als òrgans de decisió i gestió de l’Estat que afectin les seves competències i interessos. "Hi ha àmbits en què es pot avançar més, com la participació en la gestió dels ports i aeroports d’interès general situats a Catalunya", asseguren apuntant un altre dels acords en cartera que tenen amb els republicans. La "bilateralitat", sense que vagi en detriment de la "cooperació multilateral", tant en l’àmbit estatal com en l’europeu, asseguren, és la fórmula més eficaç per atendre les "singularitats" de Catalunya.

Estabilitat després del procés

Notícies relacionades

Obrir el meló de com recuperar el que el TC va retallar, com la definició de Catalunya com a nació o el català com a llengua "preferent", no entra ara per ara en els plans d’Illa. El seu objectiu és l’estabilitat.

Fonts governamentals assumeixen que en algun moment s’haurà d’afrontar l’anomalia de l’Estatut, ja que es tracta de l’única comunitat autònoma que es troba amb aquesta distància entre el que van votar els seus ciutadans i la norma que està en vigor, però que ara no es dona el context per a això. I és que, tant una reforma de l’Estatut com una llei orgànica per recuperar els articles suspesos requereixen majories àmplies tant al Parlament com al Congrés; i els independentistes, amb uns vots que són necessaris en aquests dos escenaris, no estan per la feina. De fet, ni tan sols hi ha un acord amb Junts perquè doni el seu sí al nou finançament, una cosa en què concentraran esforços el Govern i ERC en els pròxims mesos.