El quadernet d’estiu del president

La seva conclusió és que Catalunya s’està posant al dia amb projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat i la construcció d’habitatges que van quedar aparcats pel Procés, però sap que té al davant almenys dues crisis per resoldre, la dels trens i la de les aules; un model de finançament que es presenta determinant per afrontar el repte demogràfic i actualitzar els serveis públics de cara a la pròxima dècada, i una percepció d’inseguretat per combatre.

4.700 milions d’euros ara

El president vol que el nou model de finançament se sotmeti com més aviat millor a la consideració del Congrés. L’ajornament tècnic del Consell de Política Fiscal i Financera fins al 4 de setembre es va interpretar com una concessió al PP, però hi ha poques esperances d’obrir alguna escletxa més en el bloc contrari al model després de l’aval de les Canàries. El Govern creu que ja ha fet tot el que està a les seves mans perquè Catalunya disposi de 4.700 milions d’euros addicionals, així que, quan es produeixi la votació –si un avanç electoral de Pedro Sánchez no ho impedeix–, serà Junts el que s’haurà de mullar.

El nou sistema va ser un plantejament d’ERC que beneficia el PSC. Els republicans ho van considerar un triomf equiparable a l’amnistia arrencat als socialistes, però Illa sap que ell, com a president, serà el principal beneficiari d’una injecció de recursos d’aquesta magnitud i que fins i tot podrà convertir-se en la cara visible de l’augment dels fons disponibles. De la seva gestió dependrà, si ho aconsegueix, que els ciutadans ho notin.

Una bomba de rellotgeria

L’educació és en aquests moments el principal maldecap del Govern perquè acumula conflictes que continuen sense resoldre’s. No és que preocupi més que l’habitatge o la seguretat, però, si més no, en aquestes carteres s’ha posat la directa amb objectius clars. El fet que els professors injuriessin l’acord assolit amb Ustec va ser un cop dur, perquè aquest pacte permetia esmenar un error anterior: haver lligat amb CCOO i UGT un acord de país que mai va arribar a ser-ho. La conselleria havia assolit pactar amb un sindicat a qui sempre es critica per falta d’entesa, però llavors ja era tard per a molts docents, que miraven cap a la CGT, contrària a l’acord.

Illa té ara el repte d’encarrilar el conflicte laboral, però també d’obrir el debat sobre l’escola inclusiva, que es va dibuixar en una llei sense una assignació de recursos adequada. En paral·lel, haurà de remuntar les notes acadèmiques dels alumnes catalans que el mateix Govern va qualificar de "catastròfiques" i dilucidar responsabilitats pel fiasco de l’informe PISA, així com aclarir per què no es va informar a temps de l’error en la mostra. La comunitat educativa és una bomba de rellotgeria.

La sensació de seguretat

Un altre tema en què Illa centrarà els seus esforços és a reforçar la seguretat a Catalunya perquè els delictes continuïn baixant. Però ja no és una qüestió de xifres, sinó que la percepció de la ciutadania no quedi esbiaixada pels tirotejos que s’han donat a Barcelona els últims mesos per la presència de clans que ajusten comptes. Una situació que pretén resoldre amb més col·laboració policial i estudiant com incrementar les penes per aquests delictes.

La sensació de seguretat també la dona l’accés a un habitatge digne, i Illa continua prioritzant una construcció que haurà d’agilitzar per aconseguir complir l’objectiu d’aixecar els més de 200.000 pisos que ha promès per als pròxims anys. L’aposta per a aquesta segona fase del mandat passarà també per la densificació, per arribar a la màxima edificabilitat prevista en cada planificació, en lloc de limitar-se al mínim necessari per sufragar els serveis associats, com els carrers o les places.

Notícies relacionades

Ha de recuperar el catalanisme una idea d'Espanya?

¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i per què se celebra

Tot plegat mentre es replanteja la llei que van impulsar els Comuns al Parlament amb l’aval del PSC, ERC i la CUP per acabar amb l’especulació i canviar la idea que l’habitatge és un bé amb el qual es pot fer negoci després del revés del Consell de Garanties Estatutàries. Els mateixos impulsors de la norma ja eren ben conscients que podria no superar el filtre del Tribunal Constitucional, i justifiquen que la proposta es va concebre com una mesura dissuasiva, però continua sent un cop a un dels principals acords amb els morats.

Segons les enquestes, els catalans aproven Illa com a president de la Generalitat i el PSC tornaria a guanyar les eleccions, però amb menys escons si se celebressin avui. Així que de la revisió del quadernet d’estiu i de les seves futures decisions dependrà que el partit aconsegueixi rendibilitzar la seva obra de govern i demostrar que "el Govern de la gestió" ha complert el seu objectiu.