Puigdemont, dos anys després de la seva tornada fugaç: «L’actitud de rebel·lia del Suprem és escandalosa»

En un apunt en la xarxa X, Puigdemont ha explicat que amb aquest breu retorn va voler, entre altres coses, denunciar l’immobilisme de l’alt tribunal. «Era important sortir en persona per posar en evidència el que, dos anys després, és encara més escandalós: l’actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem que es negava i encara es nega a aplicar la llei d’amnistia», ha lamentat. Una norma que ja estava vigent llavors.

El líder de Junts mira de posar pressió al tribunal perquè li apliqui d’una vegada per sempre la llei de l’oblit penal. El seu argument és que, transcorreguts aquests dos anys, la norma no només es manté vigent, sinó que té l’aval del Tribunal Constitucional i, des del juliol passat, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així, aquell dia d’agost del 2024, i també avui, el que va buscar va ser denunciar la posició del Suprem «davant tot el món».

Puigdemont ha rememorat com va arribar a Barcelona, va parlar davant la multitud congregada a l’Arc de Triomf i va marxar sense ser detingut. El propòsit va ser, segons diu, «poder parlar» davant la gent i, «si era possible, tornar sa i estalvi a Waterloo», el seu lloc de residència a Bèlgica. Aquell episodi és, per a ell, una mostra que res «és fàcil» ni està exempt de «risc i tensió», però que es poden aconseguir coses a priori impossibles. «Continuem aquí i sempre hi serem», ha conclòs.

Crítica als Mossos d’Esquadra

L’expresident de la Generalitat (2016-2017) ha recordat alguns dels detalls d’aquella tornada. Per exemple, que, passant completament desapercebut, va arribar a Barcelona el dia 6 d’agost a la nit, dos dies abans de la investidura. Ho va fer junt amb Jordi Turull, secretari general de Junts, travessant la Jonquera, per l’autopista i assegut darrere d’un cotxe. Fins i tot adjunta una foto per demostrar-ho. «Ni anàvem al maleter, ni disfressats, ni vam entrar camuflats en la foscor de la nit», es vanta.

Aquella entrada i sortida va originar una forta crisi en els Mossos d’Esquadra, que tenien previst detenir-lo quan intentés arribar al Parlament, cosa que no va fer. Puigdemont carrega contra la policia catalana pel «ferotge dispositiu de seguretat», que va fer que es tractés la resta de diputats de l’hemicicle «com un ramat». Aquest dispositiu, admet, va ser decisiu per arribar a la conclusió que no podria arribar a parlar des de la tribuna de la Cambra catalana sense ser detingut.

Notícies relacionades

Llarena rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont sense que es pronunciï el Constitucional

El Govern vincula aconseguir el 6% del PIB en educació a l’aprovació del nou finançament i el creixement econòmic

En el seu escrit, Puigdemont també carrega durament contra Salvador Illa, a qui acusa de liderar «la presidència del Govern més espanyolista de la història». Segons ell, l’Executiu socialista ha emprès «una etapa de gran dependència» amb l’Estat amb una «agenda voraç de desconstrucció nacional» i ha pronosticat que això portarà Catalunya a una «era de decadència».

El retret de Rufián

També s’ha fet ressò de la tornada de Puigdemont el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. En el seu cas, amb una visió completament oposada. El diputat republicà ha criticat que Puigdemont va fer «el ridícul», va generar una «enorme frustració» i «va jugar amb una institució catalana com la policia nacional de Catalunya». «Tot això és indigne d’un president de la Generalitat i d’un partit que dona lliçons de patriotisme 24/7. Ja n’hi ha prou de tanta frivolitat», ha lamentat també a X.