Els cent milions del compte suís de Joan Carles I, 18 anys després

Abdullah bin Abdulaziz, regent del regne saudita des que el seu germanastre, el rei Fahd, va patir un infart el 1995, va accedir al tron l’1 d’agost del 2005, després de la mort de Fahd, que havia regnat des del 1982. Abdullah va impulsar una obertura del règim i el rei Joan Carles I va tenir un paper important per facilitar la seva projecció a Europa. Dos anys després de la seva proclamació, el juliol del 2007, Joan Carles I, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, van exercir d’amfitrions de la visita oficial del monarca saudita. Va ser en una trobada privada a la Moncloa, abans del sopar oficial previst per a aquella nit, quan el rei Abdullah va obsequiar Rodríguez Zapatero amb unes joies.

Fonts governamentals d’aquella època sostenen que l’ambaixador de l’Aràbia Saudita a Madrid des del 2003, Saud bin Naif Abdulaziz, estava al corrent d’aquell regal. Una d’aquestes fonts recorda que va participar en la trobada entre Rodríguez Zapatero i el monarca saudita. Saud va abandonar Espanya el 2011. El Govern el va distingir el 9 de setembre d’aquell any amb l’Orde d’Isabel la Catòlica. Posteriorment va ser nomenat governador de la Província Oriental de l’Aràbia Saudita, rica en jaciments de petroli i situada a la costa del golf Pèrsic, càrrec en el qual continua.

Pel que sembla, la defensa de Zapatero en el cas Plus Ultra –causa en què, arran d’un escorcoll practicat per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), van aparèixer aquestes joies al despatx particular de l’expresident– espera per a les pròximes setmanes una certificació procedent de l’Aràbia Saudita que acrediti l’origen del regal del 2007. Al cap de 18 anys, qualsevol eventual responsabilitat derivada d’aquell obsequi estaria prescrita.

Durant els actes del 2007 es va llançar el Fons Hispà-Saudita d’Infraestructures i Energia. Un any més tard, les monarquies saudita i espanyola inauguraven a Madrid la Conferència Internacional per al Diàleg, a la qual van acudir líders i experts musulmans, jueus i cristians, així com representants d’altres confessions. L’objectiu era fomentar el diàleg i l’entesa mútua.

A la cerimònia inaugural, celebrada al Palau d’El Pardo, també hi van participar Zapatero i el secretari general de la Lliga del Món Islàmic, Abdullah al-Turki, organització convocant del fòrum a instàncies del monarca saudita. Allà, Joan Carles I i Abdullah bin Abdulaziz van tornar a presidir conjuntament la conferència.

Que el monarca saudita tornés a Madrid tot just un any després va constituir un símbol de la importància que el seu regnat concedia a les relacions amb Espanya i, en particular, a la seva relació personal amb Joan Carles I. Els vincles entre les dues monarquies es remuntaven als inicis de la Transició, quan fins i tot es va arribar a parlar d’un suport financer de l’Aràbia Saudita a la restauració democràtica espanyola. Joan Carles I transmetia, a més, la idea que la monarquia saudita impulsava un aggiornamento que evocava l’Espanya posterior a la mort del dictador Francisco Franco.

Va ser precisament l’ambaixador Saud bin Naif Abdulaziz qui va presentar la conferència el 15 de juliol del 2008. "Hem de veure el que ens uneix, no el que ens divideix. La religió s’ha utilitzat d’una manera errònia per part d’alguns radicals; simplement, el fet de parlar els uns amb els altres ja és un èxit", va afirmar el diplomàtic. Els dies posteriors, el rei Joan Carles I va trucar al seu gestor suís, Arturo Fasana, i el va informar: "Rebré una donació del rei Abdullah de l’Aràbia Saudita".

Fasana es va encarregar de tramitar l’operació. Va viatjar a Washington per reunir-se amb l’ambaixador saudita Adel bin Ahmed al-Jubeir. El diplomàtic li va confirmar que es tractava d’un regal sense contraprestació. També li va preguntar a quin compte s’havia de fer la transferència des del Ministeri de Finances saudita.

Fasana li va respondre que abans s’havia d’obrir un compte i, al seu torn, va consultar-ho amb l’advocat de Joan Carles I, Dante Canonica. Tots dos van aconsellar al monarca constituir immediatament una fundació opaca a Panamà. Posteriorment, Al-Jubeir va viatjar a Basilea i es va reunir amb Fasana, que li va facilitar les dades del compte: Fundació Lucum (Panamà). Banc Mirabaud. Beneficiari: Joan Carles de Borbó.

Notícies relacionades

Llarena rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont sense que es pronunciï el Constitucional

El Govern vincula aconseguir el 6% del PIB en educació a l’aprovació del nou finançament i el creixement econòmic

Els 100 milions de dòlars –equivalents aleshores a 64,8 milions d’euros– van arribar el 8 d’agost del 2008. Segons aquesta versió, constituïen el reconeixement a les gestions d’influència desenvolupades per Joan Carles I durant el 2007 i el 2008. El Rei va sospesar declarar el regal a Hisenda, però va arribar a la conclusió que perdria més de la meitat de la quantitat en impostos. Va decidir no fer-ho. I va defraudar. Es considerava protegit per la seva inviolabilitat (article 56.3 de la Constitució). La Fiscalia del Suprem, en efecte, va afirmar que aquest frau fiscal no podia ser investigat.

Però la seva relació sentimental amb Corinna el desplomaria. Ell va ordenar transferir els diners a la seva examant perquè els administrés i els custodiés, tot i que finalment va ser ella qui es va apropiar dels 64,8 milions. ¿Hi va haver intervenció de Joan Carles I en l’adjudicació de l’AVE Medina-La Meca al consorci espanyol el 2011? Sí. N’hi va haver a petició de Zapatero. Quan Nicolas Sarkozy va viatjar a l’Aràbia Saudita el 17 de novembre del 2009 per convèncer el rei Abdullah que l’oferta francesa, tot i que més cara, era superior a l’espanyola, el president del Govern va demanar a Joan Carles I que intercedís davant el monarca saudita. I així ho va fer. Finalment, l’Aràbia Saudita va adjudicar el 2011 la construcció de l’AVE Medina-La Meca a un consorci espanyol per 6.700 milions.