Vivas demana a la UE reforçar la frontera per l’"extrema vulnerabilitat" d’Espanya

Davant la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior del Parlament Europeu, convocada pel PP amb caràcter d’urgència, Vivas va assegurar que el que va passar divendres va ser "un dels moments més difícils de la història recent" de la ciutat i que no es pot qualificar de crisi migratòria. En lloc d’això, i tirant del diccionari de la Real Academia Española, va afirmar que la paraula que més s’ajusta és "invasió".

Integritat "en escac"

"Hem de concloure que el que ha passat no és una crisi migratòria a l’ús. És un episodi a través del qual s’ha posat en perill la nostra integritat, la de Ceuta, la d’Espanya, la d’Europa", va afirmar davant la comissió, en la qual també hi havia el comissari d’Interior i Migracions de la UE, Magnus Brunner, que va remarcar: "Hem de col·laborar amb els nostres veïns, per descomptat, però mentre el control [de les fronteres] depengui de la bona voluntat d’un país limítrof, continuarem sent vulnerables". Malgrat que Brunner va reconèixer la vulnerabilitat que implica la dependència de tercers, va insistir en la importància de la cooperació amb aquests països.

"Aquesta dimensió externa, la cooperació amb tercers països crec que és clau, perquè l’objectiu és assegurar que aquests successos no tornin a passar mai, ni a Ceuta, ni a Lampedusa, ni a Creta, ni a Evros, ni a la frontera oriental de la Unió Europea", va afegir el dirigent austríac. En el cas del Marroc, Brussel·les negocia un acord de cooperació amb Rabat.

Vivas va lamentar que Ceuta "no hagi tornat a la normalitat perquè encara hi ha entre 3.000 i 5.000 migrants". En aquest punt, va criticar la "precarietat de mitjans amb què s’està actuant", que no permet, va dir, tenir identificades encara totes les persones que queden a la ciutat. Tot i així, a preguntes d’una eurodiputada del PP europeu, va afirmar que no es té cap coneixement que entre les persones que queden a Ceuta hi hagi gihadistes. També va explicar la difícil situació dels menors que han entrat a Espanya, ja que els serveis d’acollida ceutins estan sobreocupats en un 2.600%, i va assegurar que compliran la llei quant a la reubicació en altres territoris.

"La nostra població se sent trista, impotent, inquieta, temorosa i preocupada. I hi té motius, perquè és inevitable preguntar-se si això no tornarà a passar i si serà el moment definitiu per a la caiguda a l’abisme, per deixar de ser el que som, Espanya i Europa, i perquè s’ha posat en evidència davant del món que som extremadament vulnerables, que la nostra seguretat i integritat estan en mans del Marroc, que no reconeix la nostra sobirania", va acabar sentenciant Vivas.

Notícies relacionades

Feijóo «europeïtza» la crisi de Ceuta emportant-se el president del PP europeu a la quarta visita a la ciutat

Junqueras obre una ronda de contactes per buscar un «gran pacte de país» sobre l’educació

El dirigent del PP va reclamar l’expulsió immediata a través de la frontera del Tarajal dels ciutadans marroquins que van accedir de forma irregular i que encara estan a la ciutat, una resposta estructural a la "crònica pressió migratòria" que pateix la ciutat, el blindatge de la seguretat fronterera, l’execució de les obres d’infraestructura necessàries i el reforç dels efectius de les Forces de Seguretat de l’Estat. Va reclamar, a més, "el suport explícit i inequívoc" de les institucions de la UE, amb la presència activa de Frontex, l’Europol i l’Agència Europea de la Salut.

Brunner no va al·ludir en cap moment al possible paper de les autoritats marroquines en l’incident. Però va insistir que la política migratòria serà un dels temes a negociar de cara a un futur acord d’associació amb el país. "Intentem exercir la influència que tenim i posar la migració sobre la taula de manera molt clara quan es tracta de les negociacions per a aquestes aliances", va dir.