Illa arriba a mig mandat amb el model educatiu i el finançament com a reptes

Arribats a l’equador del mandat, el president ha avançat en alguns dels compromisos que va assumir, però el seu compliment no depenia exclusivament dels qui els van firmar, sinó d’actors externs als acords. S’ha demostrat en assumptes clau com el finançament, la cessió de l’IRPF i altres impostos a Catalunya, i el traspàs de Rodalies, on el Govern ha anat marcant la direcció i establint les bases, però el desenllaç dels quals ha quedat principalment en mans de dos protagonistes aliens: el president Pedro Sánchez i Junts.

Pel camí, el caos a Rodalies i el conflicte amb els docents. La Generalitat ha posat en marxa la nova operadora que ha de gestionar el servei a Catalunya, però està en mans del Govern central completar el traspàs del servei i executar les inversions necessàries per deixar enrere les jornades de caos. El deteriorament es va fer especialment evident després de l’accident de Gelida. A les aules, el xoc amb els professors no amaina i es preveu que el setembre comenci amb vagues, després que l’acord amb CCOO i UGT no fos suficient, i el pacte posterior amb USTEC també fos rebutjat, un conflicte laboral que se suma al fiasco de PISA, la investigació del qual segueix en marxa. De fons, el principal repte que aflora és com pretén reformar el model educatiu a Catalunya.

El finançament és i serà la principal obsessió del president. El PSC i ERC van acordar l’agost del 2024 que Catalunya tindria un "finançament singular" i, després de més d’un any de negociació i desacords, van aconseguir tancar un model amb el Govern de Sánchez al gener que contempla 4.700 milions d’euros addicionals per a les arques de Catalunya. Però, perquè sigui una realitat, ha de ser validat pel Congrés, on els vots de Junts són clau. El partit de Puigdemont rebutja la proposta i està lluny de canviar d’opinió.

Passa el mateix amb la cessió de l’IRPF. Illa va assumir davant d’ERC que Catalunya avançaria en termes de "sobirania fiscal" fins al punt que la Generalitat gestionaria, recaptaria, liquidaria i inspeccionaria "tots els impostos suportats a Catalunya" i, a l’hora de la veritat, el Govern de Sánchez té vetat el traspàs de l’IRPF, tot i que Illa continua reforçant l’ATC amb més personal i mitjans

Tots els fronts

Ningú pot retreure al president que no hagi obert tots els grans fronts inclosos en aquells pactes d’investidura, però per culminar-los hauran d’encaixar moltes peces. Fins i tot el front de l’habitatge, impulsat pels Comuns, també té amenaces latents: el Consell de Garanties Estatutàries s’ha pronunciat en contra de la llei que vol limitar la compra especulativa d’habitatge i caldrà reformar-la. El principal repte d’Illa és ara complir el seu ambiciós pla de construcció de més de 200.000 pisos nous a Catalunya mitjançant la col·laboració publicoprivada.

Els pròxims mesos seran una prova del cotó fluix per comprovar fins a quin punt l’aliança d’Illa amb el partit d’Oriol Junqueras–i també amb els Comuns– té elements per mantenir-se o bé s’esquerda pels incompliments a les portes del pròxim cicle electoral. Els socialistes presumeixen d’haver teixit una relació "estable" i de confiança amb els seus socis, però les urnes sempre són un incentiu per trencar treves.

Dialogants, però en alerta

Notícies relacionades

Sílvia Orriols es crema els braços i la cara en un accident domèstic

La jutge de l’Audiència Nacional investigarà l’entrada massiva de Ceuta al ser un atac contra la integritat territorial d’Espanya

A ERC esperen els mesos decisius convençuts que el finançament també pot tirar endavant. L’escenari d’una eventual ruptura amb Illa ara per ara queda lluny perquè els republicans són els principals interessats que es compleixi el pacte d’investidura mentre hi hagi marge. "El que s’ha complert, ho posarem en valor. El que està en marxa, ho impulsarem i el que no s’ha complert, ho exigirem. I el que la Generalitat abandoni, nosaltres ho tornarem a posar sobre la taula", exposa el portaveu adjunt dels republicans, Isaac Albert.

Illa vol encarar el seu tercer any de mandat emancipant-se en la mesura possible de les constants demandes d’ERC i els Comuns que fins ara han condicionat bona part de l’agenda.