¿Com es realitza el repartiment dels menors estrangers? Les claus de la llei davant la crisi migratòria de Ceuta

La reforma de la llei d’estrangeria va incloure a l’article 35, relatiu als menors no acompanyats, la figura de la «contingència migratòria extraordinària». Aquesta s’aplica en cas que la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència ho aprovi per unanimitat –una cosa complicada– o per defecte quan els sistemes d’acollida de menors d’un territori excedeixin en ocupació tres vegades la seva capacitat ordinària. Actualment, la capacitat de Ceuta és de 27 menors, si es multiplica per tres és de 81 i n’acull, realment, 862. A Melilla el nombre de places és de 28, per la qual cosa el límit seria de 84 i en els últims dies han entrat a la ciutat 140 menors.

Una vegada declarada la contingència migratòria extraordinària, la llei d’estrangeria estableix una sèrie de protocols per traslladar els menors a una altra comunitat, amb l’objectiu de reduir la pressió d’aquells territoris sobrepassats. Així, qualsevol menor ha de ser inscrit en un termini màxim de 24 hores en el Registre de Menors Estrangers No acompanyats i el registre ha d’anar acompanyat d’una proposta de comunitat de destí. Després, prèvia audiència amb el menor i amb el territori d’acollida, s’ha de fer el trasllat en un termini màxim de 15 dies.

La norma deixa clar que en aquests 15 dies naturals s’ha de produir la resolució d’ubicació i el trasllat efectiu. També apunta que en el cas que hi hagi joves de qui es dubta sobre la seva minoria d’edat, aquesta es tractarà de determinar a la comunitat autònoma de destí. D’aquesta manera es va voler evitar retards a l’hora de rebaixar la pressió dels territoris sobrecarregats.

A l’hora d’establir a quina comunitat autònoma són enviats els menors, la llei d’estrangeria estableix que, tret d’acord de la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència, el repartiment dels menors es farà en funció dels següents criteris: un 50% dels nens en raó a la població de cada territori; un 13% en raó inversa a la renda disponible bruta per càpita de les llars; un 15% en raó inversa a la taxa d’atur; un 6% en raó inversa a l’esforç en consideració a menors durant els últims mesos, entre altres indicadors. Seguint aquest repartiment, és l’Administració General de l’Estat qui estableix a quina comunitat són destinats.

Notícies relacionades

Calaveres i túnels secrets, els subsols del Congrés

Deures pendents en serveis públics

Al marge dels anteriors criteris, que serveixen per establir quina comunitat ha d’acollir els menors en cas d’una contingència migratòria extraordinària, el Govern també va aprovar l’estiu passat un reial decret on es recull la capacitat ordinària que ha de tenir cada territori. És a dir, el nombre de places que ha de tenir en tot moment. El càlcul és el resultat de dividir la població total espanyola el 31 de desembre del 2024 entre el nombre de menors que es va atendre aquell any i aquesta xifra repartir-la entre les comunitats en funció de la seva població.

Així, va fixar una capacitat ordinària total de 16.016 places per a l’acollida de menors estrangers no acompanyats. D’aquestes, corresponien 2.827 places a Andalusia, 2.650 a Catalunya, 2.325 a la Comunitat de Madrid, 1.767 a la Comunitat Valenciana, 886 a Galícia, 783 a Castella i Lleó, 737 a les Canàries, 731 a Euskadi, 692 a Castella-la Manxa, 517 a la Regió de Múrcia, 441 a Aragó, 406 a les illes Balears, 344 a Extremadura, 331 a Astúries, 223 a Navarra, 194 a Cantàbria, 107 a La Rioja, 28 a Melilla i 27 a Ceuta.