El PSC i els Comuns defensen combatre l’auge d’Aliança Catalana amb més i millors polítiques públiques

El PSC i els Comuns comparteixen el diagnòstic, però difereixen en la percepció que tenen de la realitat. Els primers consideren que l’actual Govern de la Generalitat ja està impulsant polítiques ambicioses per transformar la vida de la gent. Els segons, en canvi, afirmen que tant les institucions com el conjunt dels partits d’esquerres encara han de mostrar «més valentia» per transformar la realitat.

L’encarregada de posar veu a les explicacions dels socialistes ha sigut la vicesecretària i portaveu del partit, Lluïsa Moret, que ha defensat que l’extrema dreta es combat «treballant intensament des de les institucions per generar polítiques públiques que millorin la vida de la gent». Segons ella, el Govern de Salvador Illa ja ho està portant a terme. Ha posat com a exemple l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat d’aquest any, els més expansius de la seva història; també la proposta de nou finançament perquè Catalunya rebi 4.700 milions addicionals i, finalment, la bateria de mesures del Govern per millorar l’accés a l’habitatge, com l’anunciada divendres passat per accelerar la construcció d’habitatge protegit.

De fet, Moret ha aprofitat l’última reunió de l’executiva del partit abans de les vacances per fer un balanç del curs polític i, en particular, de l’obra de govern d’Illa. Ha assegurat que, des que va arribar a la presidència fa dos anys, Catalunya s’ha caracteritzat per tenir «estabilitat, ambició i un rumb definit». Les enquestes no neguen que el president continuï tenint crèdit –situen el PSC com a guanyador–, però sí que detecten un cert desgast. Els socialistes tornarien a guanyar avui unes eleccions catalanes, però ho farien amb entre cinc i vuit diputats menys.

El portaveu i candidat a l’alcaldia de Barcelona dels Comuns, Gerardo Pisarello, ha expressat la seva «preocupació» per la «dretanització» de Catalunya que evidencia l’enquesta. Segons ell, Aliança i Vox són partits que busquen «debilitar els serveis públics» amb «polítiques antisocials». La seva proposta és, precisament, reforçar aquests serveis, però ha advertit que falten més «polítiques valentes» per part dels governs, també el de Catalunya. Són habituals les crítiques dels Comuns al fet que el Govern d’Illa podria fer molt més, per exemple en habitatge. «Es necessiten mesures de fons, estructurals, que resolguin de veritat els problemes», ha conclòs.

El retrocés de Junts i el PP

Notícies relacionades

El CNI va advertir el 29 de juliol la intel·ligència marroquina de l’entrada massiva a Ceuta

Interior obre un expedient per falta greu als policies que van colpejar un seguidor del Barça a Elx

Dos dels partits que surten més mal parats del sondeig són Junts i el PP. Sobretot el partit de Carles Puigdemont, que podria perdre fins a 20 escons respecte a les eleccions del 2024, mentre que els populars retrocedirien entre dos i quatre. Malgrat les males perspectives, les dues formacions relativitzen els números. «No comentem enquestes», ha dit el portaveu dels postconvergents, Josep Rius. Si Aliança creix és perquè aconsegueix captar molts electors del partit de Puigdemont.

Per la seva banda, el PP ha recordat que abans de les últimes eleccions catalanes, la demoscòpia donava entre vuit i nou escons als populars i al final en van treure 15. «Les enquestes són enquestes, un pot confiar que reflecteixin una realitat o no. Però si els catalans volen seny i ordre, l’alternativa al nacionalisme i al socialisme és el Partit Popular», ha rematat el seu secretari general a Catalunya, Juan Fernández.