Els desafiaments socialistes

El Govern pitja l’accelerador per impulsar 70 lleis en tota la legislatura

El Congrés donarà el vistiplau a tres noves normes dijous vinent en l’últim ple extraordinari abans de l’aturada estival

Més de la meitat dels textos aprovats són reials decrets

El Govern pitja l’accelerador per impulsar 70 lleis en tota la legislatura
4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

El Govern no deixa d’esforçar-se per demostrar que encara queda legislatura i una majoria parlamentària que el sostingui. En un intent de fer-ho palès, l’Executiu de Pedro Sánchez ha pitjat l’accelerador els últims dos mesos per millorar unes xifres legislatives que quedaven molt lluny de la primera legislatura de la coalició del PSOE i Unides Podem. Fruit d’aquest impuls, el Congrés donarà el vistiplau definitiu aquesta setmana a tres noves normes que elevaran la xifra de lleis aprovades en la legislatura per sobre de les 70, tot i que prop del 60% són reials decrets.

Amb agost a tocar, la Cambra baixa celebrarà dijous vinent l’habitual ple extraordinari previ a les vacances en què l’Executiu sol acumular totes les coses que té pendents.

L’ordre del dia

La intenció inicial del Govern era carregar l’ordre del dia de normes rellevants, però algunes s’han quedat al tinter per falta d’acords amb els socis o per falta de temps per negociar. Tot sovint una cosa comporta l’altra i viceversa.

Tot i així, l’Executiu ha sol·licitat incloure en el debat d’aquesta setmana l’aprovació de tres lleis que tornen del Senat, on el PP ha imposat la seva majoria absoluta per modificar-les a plaer: una per crear una passarel·la perquè els mutualistes puguin passar a cotitzar al règim especial de treballadors autònoms (RETA) de la Seguretat Social, una altra per ampliar el cribratge neonatal en el Sistema Nacional de Salut i una tercera per transferir la titularitat de l’autopista AP-9 a la Xunta de Galícia. Arribaran d’aquesta manera a les 33 lleis.

A més, al Senat estan pendents tres normes més de ser aprovades després de l’estiu, la que prohibeix i sanciona les teràpies de conversió LGTBIQ+, la que atorga el caràcter d’agent de l’autoritat als funcionaris de presons i una última que reforma el sistema de dependència. S’hi afegeix que la Comissió de Treball del Congrés donarà el vistiplau a un text per millorar la quota de reserva d’ocupació a persones amb discapacitat per remetre’l al Senat i que s’ultima una altra iniciativa, llargament demanada per Sumar, per concedir la nacionalitat als sahrauís.

Majories dèbils

És clara la intenció del Govern de donar la imatge que continuen treballant i que encara hi ha marge en la legislatura. Només amb aquestes set lleis, que ja estan a punt de publicar-se al BOE o en la recta final de la seva tramitació, superen les sis normes que han vist la llum des del setembre i fins a aquest moment, un balanç legislatiu més que escàs i que és una bona prova de la paràlisi en què s’ha trobat l’Executiu l’últim any i de la feblesa parlamentària sobre la qual se sosté.

En vista d’un hemicicle en què cada votació guanyada se celebra com una victòria pírrica i en què una majoria ha assenyalat a Sánchez el camí de la dimissió, la solució del Govern ha sigut recolzar-se en els reials decrets, que comporten una negociació molt més senzilla, tot i que també més riscos. Només des de començament d’any, el Consell de Ministres ha aprovat 19 reials decrets, quatre més que en tot el 2025, i ha perdut també quatre d’aquestes votacions. Dijous es debatran els dos últims, un amb ajudes davant la guerra de l’Iran i un altre sobre la jubilació anticipada del personal laboral de les Balears.

A aquest ritme de producció, i amb poques aparences que millori l’aritmètica parlamentària, el Govern superaria amb escreix el nombre de reials decrets aprovats en pràcticament qualsevol any del segle XXI, i s’acostaria perillosament a 30, una xifra que només es va assolir durant el 2020 i 2021 per la necessitat de donar una resposta ràpida a la pandèmia de covid-19.

Temes pendents

Notícies relacionades

La velocitat que ha agafat l’activitat parlamentària en aquests últims dos mesos també s’ha trobat amb diversos obstacles en forma de socis no gaire proclius a l’entesa. N’és l’exemple clar, com els últims anys, el rebuig del camí d’estabilitat pressupostària, que es va tombar la setmana passada al Congrés i es tornarà a debatre dijous. També s’activarà la tramitació del projecte de llei per condonar les comunitats el deute del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), com a picada d’ullet cap a ERC.

Però l’Executiu de Pedro Sánchez també ha mirat de treure algunes reformes clau que se li han quedat al tinter, com ara la modificació del reglament del Congrés per regular la seva relació amb els lobbies. Al principi semblava que el bloc de la investidura aconseguia un acord, però s’ha hagut de posar fre davant les reticències de Junts. Més complicades resulten les negociacions d’una de les lleis estrelles de Sánchez, la que prohibeix l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys, en què s’han buscat uns primers acostaments, però encara molt llunyans a un acord.