El llegat de la República es dilueix

Nou dècades després de l’alçament militar contra la legalitat de la Segona República i la consegüent Guerra Civil, les posicions republicanes en la societat espanyola compten amb una oferta electoral minoritària. L’escassetat d’enquestes sobre el recolzament a una reforma constitucional per a l’adveniment del que seria una tercera república, ja sigui com a eina acadèmica o d’opinió pública, visibilitza el desinterès social.

El Centre d’Estudis Sociològics (CIS), que fa més d’una dècada que no pregunta sobre la valoració de la institució monàrquica, sí que va preguntar al febrer sobre el recolzament a una reforma constitucional. D’entre el 84,3% que es va mostrar a favor de tocar la Carta Magna, només el 16,6% va prioritzar canviar el model d’Estat per instaurar una república.

Tot i que aquest canvi de model d’Estat necessitaria una reforma agreujada de la Constitució, sense números ni voluntat parlamentària, algunes cases d’enquestes privades han sondejat respecte a un hipotètic referèndum en aquest sentit. Els resultats ballen considerablement segons l’enquestadora. Segons un sondeig de 40dB el 2020 per a la Plataforma de Mitjans Independents, el 40,9% votaria a favor d’una república, davant un 34,9% que apostaria per mantenir la monarquia.

En canvi, segons una enquesta de GAD3 el 2021, els favorables a la monarquia se situarien en el 55,3%, mentre que recolzarien la república un 36,9%. Més recentment, una altra enquesta de l’octubre de l’any passat realitzada per Opina 360, empresa vinculada al consultor Iván Redondo, que va ser cap de gabinet de Pedro Sáncheza la Moncloa, ajusta més els percentatges. Segons els seus resultats, un 51,8% dels enquestats recolzaria la monarquia si es preguntés en un referèndum sobre el sistema polític i un 48,2% optaria per canviar una república.

Entre les formacions polítiques amb representació parlamentària que recolzen en els seus programes electorals de forma explícita un Estat republicà destaca Izquierda Unida. No obstant, la coalició de la qual forma part, Sumar, no ho recull en el programa marc. Podem tampoc va incloure expressament la proposta d’un referèndum per a una república en les últimes eleccions a les quals es va presentar amb programa propi, el 2019, si bé al document polític de la seva última assemblea ciutadana advoca per "impulsar una direcció d’Estat en clau Republicana i plurinacional".

Els partits independentistes recullen diferents fórmules, dins del principi del dret d’autodeterminació. ERC, per exemple, va portar en el seu programa una "República Catalana" independent, però va incloure durant el "mentrestant" donar "suport a la convocatòria d’un referèndum sobre monarquia o república". Junts es fixa crear un Estat català independent en forma de república i EH Bildu vincula el dret a decidir des dels valors republicans. El BNG se cenyeix igualment a un procés propi sobirà amb la perspectiva d’una "República dona Galiza".

El PSOE de Suresnes

El principal guardià de les essències de la legalitat republicana prèvia alçament militar seria avui dia el PCE, l’espai central d’IU. El PSOE, per la seva banda, va trencar amb la direcció històrica a l’exili que representava el llegat de la Segona República en el seu congrés de Suresnes el 1974 i va votar la Constitució per des d’aleshores començar a defensar la monarquia parlamentària establerta a la Carta Magna, tot i que en cada congrés debati unes hores sobre la seva ànima republicana. Durant aquesta legislatura el Govern va defensar, recolzant-se en el CIS, que "la monarquia no apareix entre els principals problemes d’Espanya".

Notícies relacionades

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

El PP bloqueja el debat sobre el repartiment dels menors sense "dades certes"

En una resposta escrita al diputat d’Izquierda Unida Nahuel González a finals del 2023, se sostenia amb dades del baròmetre més recent llavors que "tan sols un 0,2% dels enquestats considera la Monarquia com a primer problema, un 0,5% com a segon problema i un 0,3% com a tercer problema".Durant aquesta legislatura, el Govern ha defensat, recolzant-se en el CIS, que "la monarquia no apareix entre els principals problemes d’Espanya".

Es remarcava així per part de l’Executiu que "no arriba a l’1% el percentatge dels enquestats" que considera que la forma de la Direcció de l’Estat sigui un problema a Espanya en aquests moments, "cosa que indica que es tracta d’un aspecte poc rellevant per als espanyols". En l’últim baròmetre de l’organisme públic corresponent al mes de juny passat i publicat dimecres passat, la Corona, la monarquia o el model d’Estat ni tan sols es troben dins de la llista dels 52 primers problemes que hi ha actualment a Espanya segons els enquestats.