El TJUE avala l’amnistia i obre la porta a la tornada de Puigdemont

En el primer dels casos, el tribunal europeu resol que l’amnistia no afecta els interessos financers de la Unió Europea i que la seva aplicació és compatible amb el dret comunitari. En aquest sentit, la cort determina que la llei d’amnistia "no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió" i assenyala que és compatible amb la UE, ja que el dret comunitari "no s’oposa a les disposicions processals d’una llei d’amnistia".

L’organització de l’1-O

El Tribunal de Comptes, responsable d’aplicar l’amnistia sobre la responsabilitat comptable dels líders del procés, per la desviació de fons públics al referèndum de l’1 d’Octubre, va demanar a la justícia europea aclarir si això afectava els interessos econòmics de la UE. La justícia ho descarta ara i dona via lliure al Tribunal de Comptes, l’òrgan a Espanya encarregat d’aplicar l’amnistia pel que fa a la responsabilitat comptable, per eximir la devolució dels 3,9 milions d’euros que reclamava als expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas pel procés secessionista. "No es pot considerar que els interessos financers de la Unió es vegin afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria potencialment derivar-se de la secessió d’una part del territori nacional", determina la sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El TJUE assumeix així part de la tesi defensada per l’advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, que al novembre ja va elaborar una proposta de sentència en la qual avalava amnistiar la malversació, al considerar que no hi ha un "vincle directe" entre els fets potencialment amnistiats –l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017– i una minva, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió.

L’única objecció mínima que posa el tribunal comunitari a la norma espanyola és de terminis, al considerar que el termini màxim de dos mesos que s’imposa als tribunals per resoldre i aixecar les mesures cautelars "podria privar d’efecte útil al procediment prejudicial", tot i que recull les al·legacions del Govern espanyol, que "va afirmar que la llei d’amnistia es presta a una interpretació d’acord amb el dret de la Unió", per la qual "el procediment es pot suspendre i les mesures cautelars es poden mantenir". Això sí, el TJUE adverteix que, "si es demostrés que la llei d’amnistia conté disposicions que donen lloc a aquest efecte, s’haurien de deixar inaplicades".

La decisió és clau en l’aplicació efectiva de l’amnistia per part del Tribunal Suprem, que fins ara ha rebutjat amnistiar el delicte de malversació per considerar que hi havia un benefici personal, un dels supòsits que excloïa l’amnistia. No obstant, els seus efectes no són immediats.

Si bé la justícia europea havia de resoldre les qüestions prejudicials com a pas previ a aca-bar de dirimir l’embolic judicial als tribunals espanyols, encara queden dos passos més. El següent el farà el Tribunal Constitucional, que a l’octubre preveu resoldre els recursos d’empara presentats pel president d’ERC, Oriol Junqueras, i Puigdemont contra el rebuig del Suprem a aplicar íntegrament l’amnistia. La sentència de l’òrgan constitucional es preveu favorable, tenint en compte que la majoria progressista ja es va pronunciar a favor de la constitucionalitat de l’amnistia.

Una vegada resolts aquests recursos, el Suprem haurà d’acatar el dictat en una nova sentència, que –arribat el cas– hauria d’aplicar l’amnistia tant als condemnats –Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa–, que mantenen penes d’inhabilitació, com als processats en rebel·lia –Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig–, a qui se’ls aixecaria l’ordre de detenció.

No és una "autoamnistia"

En la seva proposta de sentència, Spielmann va avalar el gruix de l’amnistia, tant l’aplicació en els delictes de malversació com els de terrorisme, a més de defensar –contravenint el criteri de l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca– que no es podia considerar una "autoamnistia", ja que s’havia aprovat al Congrés, i no és fruit d’"un acte unilateral" per part d’un "poder autoritari".

Notícies relacionades

Defensa cancel·la tots els permisos i dies de descans dels militars a Ceuta en previsió de noves entrades massives de migrants

Feijóo busca recuperar aliats a Llatinoamèrica

Sí que plantejava algunes reserves mínimes: assegurava que "s’oposa" als terminis establerts en la llei d’amnistia, que dictava un termini màxim de dos mesos per a l’aplicació de la mesura quan aquest temps "impedeixi" dur a terme "les diligències probatòries necessàries" al Tribunal de Comptes per eximir els responsables de malversació del reintegrament de fons davant el menyscapte de fons públics.

L’advocat de la UE va posar una segona pega a la llei d’amnistia al seu article 13.3, per la qual només permet l’audiència prèvia del Tribunal de Comptes al minsiteri fiscal i a les administracions perjudicades pel menyscapte financer. Una cosa que, va defensar, "és incompatible amb el dret a ser escoltat", a més de ser "incompatible amb els principis d’igualtat d’armes i de contradicció perquè impedeix a aquestes parts mantenir un debat contradictori sobre elements de fet i de dret decisius per a la resolució del procediment".