Enderrocada l’última muralla de Marchena

El dictamen de l’advocat general, Dean Spielmann, ja apuntava aquest desenllaç, però com que aquests informes no són vinculants, però sí influents, era necessari saber-ne el reflex en les dues sentències: una de resposta al Tribunal de Comptes i una de resposta a l’Audiència Nacional.

El punt 98 de la resposta al Tribunal de Comptes assenyala "que no pot apreciar-se que els interessos financers de la Unió es vegin afectats pel simple fet de la disminució de la renda nacional bruta [RNB] que podria potencialment derivar-se de la secessió d’una part del territori nacional".

I afegeix: "En efecte, fins i tot suposant que una disminució de la RNB d’un Estat membre per la secessió d’una part del seu territori pugui suposar una disminució de la contribució nacional al pressupost de la Unió, es tractaria del corol·lari del fet que el territori en qüestió deixa d’estar subjecte als tractats i de contribuir financerament a l’aplicació d’aquests i no es beneficia de les mesures de suport previstes en els tractats esmentats. Per tant, no es pot considerar que aquesta disminució, com a tal, afecti els interessos financers de la Unió en el sentit de l’article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), apartat 1".

La interlocutòria de l’1.7.2024

Aquesta és una resposta directa al Tribunal de Comptes, però indirecta a la Sala Segona. Vegem com s’origina la teoria de Marchena. La interlocutòria de l’1 de juliol del 2024, elaborada pel llavors president de la Sala Segona, rebutja l’amnistia i assenyala el següent sobre la declaració unilateral de la independència: "Aquesta desconnexió [Catalunya-Espanya] va existir i, encara que durés només uns segons, va tancar un greu perill d’afectació dels interessos financers de la UE".

Davant el vot particular de la magistrada Ana Ferrer, integrant del tribunal del procés, però discrepant amb la majoria, Marchena s’oposa a elevar una qüestió prejudicial al TJUE abans de rebutjar frontalment l’amnistia, segons suggeria Ferrer.

"Només el tribunal que entengui aplicable l’amnistia al delicte de malversació s’haurà de plantejar si la secessió hauria afectat, encara que fos en grau de mera temptativa, la renda nacional bruta estatal i, per tant, el pressupost comunitari. I, sobretot, si després d’aquesta afectació l’amnistia no entra en directa col·lisió amb l’article 325 del Tractat Funcional de la Unió Europea i la Directiva 2017/1371, de protecció dels interessos financers", assenyala la interlocutòria del 29 de setembre del 2024, amb ponència redactada pel jutge Marchena.

Afegeix que si el TC declarés "el delicte de malversació amnistiable ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el TJUE". I tot seguit precisa: "Només llavors [si el TC aplica l’amnistia a la malversació] seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa de l’amnistia a un delicte de malversació és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la Unió Europea".

Fons que no són de la UE

En la sentència d’ahir, el TJUE és taxatiu en el punt número 100. "A causa de les consideracions que precedeixen, és procedent respondre a la primera qüestió prejudicial que l’article 325 TFUE, apartat 1, s’ha d’interpretar en el sentit que no s’oposa a una normativa nacional que amnistia els actes determinants de responsabilitat comptable, executats en el context d’activitats polítiques dirigides a aconseguir la independència d’una part del territori nacional d’un Estat membre i referents a fons que no provenen del pressupost de la Unió ni hi estan destinats, pel motiu que aquesta independència hauria pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió integrats per la contribució d’aquest Estat membre basada en la RNB".

Marchena va elaborar una triple muralla contra la llei d’amnistia: la denegació directa al delicte de malversació, la qüestió d’inconstitucionalitat al TC sobre delicte de desordres públics i, com a últim recurs, la qüestió prejudicial davant el TJUE sobre l’afectació de l’amnistia als interessos financers. La primera va bloquejar l’amnistia, sobretot per a Puigdemont, Junqueras i els principals líders polítics catalans; la segona va ser desestimada pel TC, però sense que la Sala Segona hagi aplicat l’amnistia a desordres públics; la tercera acaba de ser enderrocada, anticipadament. El TJUE ha avortat la qüestió prejudicial que va anunciar Marchena en la interlocutòria del 29 de setembre del 2024 perquè ha aclarit el dubte del llavors president de la Sala Segona, plantejat, ves per on, a iniciativa del Tribunal de Comptes.

Però també en matèria de desordres o actes de terrorisme, la sentència de resposta a l’Audiència Nacional suposa una clatellada per a la Sala Segona. Perquè aquesta sala va elevar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC per desordres a Figueres, el 2019, en actes contra la sentència del procés. El TC va desestimar en sentència aquesta qüestió l’octubre del 2025, però la Sala Segona no va aplicar l’esmentada sentència en benefici dels manifestants. Quan EL PERIÓDICO va preguntar per què, el Suprem va assenyalar: "Esperem la sentència del TJUE".

Ara el TJUE no aprecia incompatibilitat de l’amnistia d’aquests actes amb directives de la Unió. "No s’oposa a una llei nacional d’amnistia que, per reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació, estableix l’extinció de la responsabilitat penal de qualsevol persona que hagi comès, en un període delimitat i en el context d’un procés d’independència d’una part del territori nacional d’un Estat membre, actes compresos en aquesta directiva que no hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, la naturalesa exacta i llindar de gravetat dels quals no s’especifiquen en aquesta llei, quan els òrgans jurisdiccionals competents estiguin en condicions de determinar els delictes de terrorisme exclosos de l’amnistia".

Notícies relacionades

El català al Congrés aconsegueix la normalització al cap de tres anys

Bloqueig a la Unió Europea

Hi ha dos aspectes més de la sentència per destacar. El primer és que s’assumeix que l’amnistia és un instrument per a la pacificació política. I el segon desmenteix els magistrats que han votat al TC en contra de les sentències favorables a l’amnistia amb l’argument que el tribunal havia d’elevar una qüestió prejudicial al TJUE abans de definir-se. L’apartat 46 recorda que la competència és nacional. És l’hora de la Sala Segona: ¿seguirà una guerra que afortunadament ja ha acabat a Catalunya?

Però potser aquesta guerra és una altra, una guerra de desgast: la que enfronta la Sala Segona contra Pedro Sánchez.