La justícia europea avala la llei d'amnistia i obre la porta al retorn de Puigdemont

En el primer dels casos, el tribunal europeu resol que l'amnistia no afecta els interessos financers de la Unión Europea i que la seva aplicació és compatible amb el dret comunitari. En aquest sentit, la cort ha determinat que la llei d'amnistia «no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unión» i ha assenyalat que és compatible amb la UE, ja que el dret comunitari «no s'oposa a les disposicions processals d'una llei d'amnistia».

El TJUE assumeix així part de la tesi defensada per l'advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, que al novembre ja va elaborar una proposta de sentència en què avalava amnistiar la malversació, en considerar que no hi ha un «vincle directe» entre els fets potencialment amnistiats —l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017— i una minva, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unión.

Propers passos

La resolució pot ser clau en l'aplicació efectiva de l'amnistia per part del Tribunal Suprem, que fins ara ha rebutjat amnistiar el delicte de malversació perquè considera que hi havia un benefici personal, un dels supòsits que excloïa l'amnistia. Tanmateix, els seus efectes no són immediats.

Tot i que la justícia europea havia de resoldre les qüestions prejudicials com a pas previ per acabar de dirimir l'embolic judicial als tribunals espanyols, encara queden dos passos més. El següent el farà el Tribunal Constitucional, que a l'octubre preveu resoldre els recursos d'empara presentats pel president d'ERC, Oriol Junqueras, o l'expresident català Carles Puigdemont, contra el rebuig del Supremo a aplicar íntegrament l'amnistia. Es preveu que la sentència de l'òrgan constitucional sigui favorable, tenint en compte que la majoria progressista ja va fallar a favor de la constitucionalitat de l'amnistia.

Un cop resolts aquests recursos, el Suprem haurà d'acatar el que es dicti en una nova resolució, que hauria —arribat el cas— d'aplicar l'amnistia tant als condemnats —Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que mantenen penes d'inhabilitació— com als processats en rebel·lia —Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig—, als quals s'aixecaria l'ordre de detenció.

L'aval de l'advocat de la UE

En la seva proposta de sentència, Spielmann va avalar el gruix de l'amnistia, tant l'aplicació en els delictes de malversació com en els de terrorisme, a més de defensar —contravenint el criteri de l'advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca— que no es podia considerar una «autoamnistia», ja que s'havia aprovat al Congrés, i no és fruit d'«un acte unilateral» per part d'un «poder autoritari».

Notícies relacionades

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

El PP bloqueja el debat sobre el repartiment dels menors sense "dades certes"

Sí que plantejava algunes reserves mínimes: assegurava que «s'oposa» als terminis establerts en la llei d'amnistia, que fixava un termini màxim de dos mesos per a l'aplicació de la mesura quan aquest temps «impedeixi» dur a terme «les diligències probatòries necessàries» al Tribunal de Comptes, l'òrgan a Espanya encarregat d'aplicar l'amnistia pel que fa a la responsabilitat comptable, per eximir els responsables de malversació del reintegrament de fons davant el menyscabament de fons públics.

L'advocat de la UE també va posar una segona objecció a la llei d'amnistia, en el seu article 13.3, pel qual només permet l'audiència prèvia del Tribunal de Comptes al Ministeri Fiscal i a les administracions perjudicades pel menyscabament financer. Una cosa que, va defensar, «és incompatible amb el dret a ser escoltat», a més de ser «incompatible amb els principis d'igualtat d'armes i de contradicció, ja que impedeix a aquestes parts mantenir un debat contradictori sobre elements de fet i de dret decisius per a la resolució del procediment».