El 60% dels espanyols estan a favor de canviar la llei perquè governi el més votat

En l’última dècada, no hi ha hagut crida a les urnes que no acabés després en el mateix debat: ¿ha de governar la llista més votada? El PP, sobretot, ha defensat aquesta idea després de cada cita electoral i en les últimes setmanes ha posat sobre la taula una variant, que el partit que aconsegueixi més vots obtingui un "plus" de diputats al Congrés per garantir l’estabilitat. Amb uns comicis generals a menys d’un any vista, sis de cada deu espanyols estan d’acord amb la idea de modificar la llei electoral perquè la llista més votada sigui la que governi.

L’Enquesta Política d’Espanya elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica assenyala que el 60,6% està d’acord "a canviar la llei electoral per garantir que la llista més votada pugui governar". Tan sols un 28,9% es mostra contrari a la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) o, fins i tot, a una possible modificació de la Constitució, cosa que podria ser necessària per adequar l’ordenament jurídic espanyol a aquesta proposta.

Va ser Alberto Núñez Feijóo qui va plantejar fa un parell de setmanes que el partit més votat rebi un "plus de diputats" que faciliti l’"estabilitat" i la formació de govern. Dies més tard ho va repetir el president d’Aragó, Jorge Azcón, a l’Afterwork d’EL PERIÓDICO, on va assegurar que, "sense trencar la proporcionalitat, seria bo que hi hagués un plus de governabilitat". Sis de cada deu espanyols hi estan d’acord i, especialment, les dones, entre les quals el percentatge s’eleva fins al 62,3%.

Les dones, amb independència del partit que van votar en les últimes eleccions o de l’edat, estan més a favor que el partit guanyador de les eleccions arribi a la Moncloa. La bretxa, en termes de gènere, es mostra en el rebuig d’aquesta proposta: el 33,1% dels homes hi estan en contra, mentre que la xifra descendeix al 24,9% en el cas de les dones. Això sí, elles són molt més previngudes a l’hora de respondre i prop del 12% no sap quina resposta donar, mentre que només el 6,4% d’homes dubten davant aquesta pregunta.

Davant la idea de reformar la llei electoral, són els més joves (entre 18 i 29 anys) els que més s’hi oposen (41,9%) i entre ells la xifra de suport cau per sota de la meitat, al 49,6%, cosa que no passa en cap altre segment d’edat, en què els percentatges d’aprovació voregen el 62%. A més, són els homes de menys de 29 els que més ho rebutgen (46,5%) i les dones de més de 30 les que més d’acord estan amb la idea de facilitar el govern a la llista més votada (62,9% o més).

Potser perquè Feijóo ha posat la idea sobre la taula o perquè les enquestes apunten a un escenari en el qual el PP haurà de pactar amb Vox, és el votant popular el que més d’acord està amb aquesta mesura, un 89,6% enfront d’un exigu 4,3% que s’hi oposa. Xifres molt altes també entre els que van donar suport a Santiago Abascal l’any 2023, amb un 80,7% a favor. En l’electorat ultra destaquen dues dades: el suport de les dones (92,6%) davant el dels homes (71,8%) i que entre els joves de 18 a 29 anys només hi està d’acord un 56,2%.

Més rebuig en l’esquerra

Notícies relacionades

Defensa cancel·la tots els permisos i dies de descans dels militars a Ceuta en previsió de noves entrades massives de migrants

Feijóo busca recuperar aliats a Llatinoamèrica

La situació canvia a l’hora d’analitzar l’electorat dels partits d’esquerres. El 54,4% dels votants que van escollir la papereta del PSOE en els últims comicis generals estan a favor de reformar la llei electoral, una xifra que es desploma fins al 27,7% dels que van optar per la de Sumar. Tampoc convenç entre l’electorat d’ERC i de Junts, en què el percentatge d’aprovació s’estableix entorn del 33% i 36%, respectivament.

L’enquesta del GESOP deixa dues dades rellevants més. La primera és que facilitar que governi el partit guanyador de les eleccions té menys suport a Catalunya (50,6%), Galícia (43%) i el País Basc (41,2%), les tres comunitats on hi ha fortes formacions nacionalistes o independentistes que veurien perillar la seva influència al Congrés amb aquesta mesura. D’altra banda, la proposta està més ben vista pels sectors amb un nivell d’educació baix (69,8%) que entre els d’un nivell alt (53,7%).