Un model de corresponsabilitat

La proposta d’avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental va molt més enllà d’escurçar els terminis per concedir llicències. La reforma canvia la forma en què es tramiten els expedients, repartint responsabilitats entre l’Administració i entitats col·laboradores, reforçant el silenci administratiu positiu i atorgant més capacitat de decisió als ajuntaments. Aquestes són les principals claus del nou model.

No desapareixen els controls.

El Govern va repetir durant tota la presentació una idea per evitar qualsevol interpretació de desregulació: la reforma no elimina requisits urbanístics, ambientals ni de protecció del territori, van insistir tant el president, Salvador Illa, com la consellera Sílvia Paneque. Tampoc modifica el contingut dels plans generals d’ordenació urbanística (POUM) ni rebaixa les condicions que han de complir els promotors. El que canvia és la manera com l’administració comprova que aquests requisits es compleixen.

La filosofia de l’avantprojecte passa d’un model basat en múltiples controls administratius successius a un altre de corresponsabilitat entre el sector públic i el privat. L’Executiu considera que el sistema actual ha anat acumulant procediments, informes i verificacions que alenteixen projectes sense aportar més garanties, només duplicant. Per això, part de les comprovacions passaran a dur-se a terme fora de l’administració, encara que sota autorització, supervisió i responsabilitat jurídica, mentre la Generalitat manté la capacitat d’inspecció i control.

Els informes sectorials no seran coll d’ampolla.

Un dels problemes que el Govern identifica amb més claredat són els informes sectorials que intervenen en qualsevol planejament urbanístic. En funció del tipus de projecte, precisa que les autoritats competents, sigui un departament o una empresa pública, comprovi que compleix. A més, un mateix projecte pot necessitar informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció General de Carreteres, Protecció Civil, l’Agència de Residus de Catalunya, la Direcció General d’Indústria o altres organismes, depenent de les seves característiques.

Tot i que la legislació ja estableix que aquests informes s’han d’emetre en un o dos mesos i preveu el silenci administratiu positiu, en la pràctica molts expedients queden bloquejats durant mesos perquè ningú s’atreveix a continuar la tramitació sense disposar físicament de l’informe. La reforma que arrenca ara pretén donar eficàcia real a aquest silenci administratiu. Quan el termini hagi expirat i sempre que es tracti de competències de la Generalitat, els promotors podran aportar informes elaborats per tècnics competents que tindran la mateixa validesa jurídica per seguir endavant amb el procediment. El Govern considera que aquest canvi permetrà eliminar un dels principals focus de retard dels planejaments urbanístics.

Les ECAU, la figura que assumirà comprovacions.

Una altra novetat tècnica de l’avantprojecte són les Entitats Col·laboradores de l’Administració en matèria Urbanística (ECAU). Seran persones jurídiques autoritzades per la Generalitat que verificaran que un projecte compleix tots els requisits urbanístics, tècnics i arquitectònics abans que arribi a l’ajuntament.

No emetran informes discrecionals ni redactaran projectes, sinó que comprovaran la seva adequació a la normativa i assumiran la responsabilitat d’aquesta certificació. Per exercir aquesta funció hauran d’acreditar solvència tècnica, disposar de certificacions de qualitat (ISO), comptar amb una assegurança de responsabilitat civil de cinc milions d’euros (una cosa que fins ara no passava) i superar auditories anuals. Durant un període transitori d’aproximadament un any podran assumir aquestes funcions les actuals Entitats Col·laboradores de l’Administració (ECA), mentre es desenvolupa plenament la nova figura. El Govern preveu que col·legis professionals i altres entitats tècniques puguin convertir-se en ECAU una vegada obtinguin la corresponent autorització.

Més autonomia municipal i menys duplicitats.

Una altra de les modificacions afecta el repartiment de competències entre la Generalitat i els municipis. L’Executiu considera que alguns procediments obliguen a repetir tràmits sense aportar un valor afegit des del punt de vista tècnic, especialment quan un expedient ja ha incorporat totes les prescripcions exigides. Per aquest motiu, determinats planejaments deixaran de tornar a passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme després d’introduir les correccions sol·licitades i n’hi haurà prou amb l’aprovació del ple municipal. Segons els càlculs del Govern, aquest canvi permetrà estalviar entre quatre i sis mesos de tramitació.

accelerar HABITATGE, indústria i inversions.

Notícies relacionades

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

El PP bloqueja el debat sobre el repartiment dels menors sense "dades certes"

Tot i que la reforma afecta el conjunt de la normativa urbanística i ambiental, el Govern reconeix que respon a dues prioritats: accelerar la construcció d’habitatge i facilitar la implantació de nova activitat econòmica. La via simplificada serà l’opció preferent per als projectes inclosos en el pla 50.000, però també pretén donar resposta a la descarbonització industrial, l’economia circular o la mobilitat elèctrica, on hi ha cada vegada més exigències regulatòries.

L’avantprojecte també amplia l’abast dels Projectes Empresarials Estratègics (PEE) i de les actuacions d’interès general declarades pel Govern. Fins ara aquesta declaració estava vinculada a supòsits molt concrets. Amb la reforma podrà aplicar-se a qualsevol tipus de planejament o actuació urbanística i permetrà tramitar de manera paral·lela el planejament, la gestió urbanística i les autoritzacions d’activitat. L’Executiu afirma que aquesta coordinació ajudarà a fer que Catalunya competeixi en millors condicions amb altres comunitats autònomes per atraure nous projectes industrials.