La dreta continua al capdavant amb el PP a la baixa i el PSOE estancat

Un curs polític marcat pels sobresalts judicials i l’extrema fragilitat del Govern acaba amb les expectatives electorals, paradoxalment, molt estables. A un any per a les eleccions generals (tret que hi hagi un avançament, que no es pot descartar), la dreta manté un clar domini demoscòpic que li obriria les portes de la Moncloa, tot i que el PP no aconsegueix capitalitzar les dificultats que travessa el PSOE per créixer i reduir la dependència de Vox. L’erosió socialista persisteix, però no és gaire més acusada de la que ja arrossegava a principis d’any. I els ultres mostren un estancament que contrasta amb l’escalada de mesos enrere.

Segons l’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica, Alberto Núñez Feijóo guanyaria les eleccions amb el 29,4% dels vots i 123-127 escons (ara en té 137), però ha perdut una part de l’avançament registrat a l’enquesta de gener i reprèn la tendència a la baixa que tenia durant l’any passat. El PP ha retrocedit sis dècimes i entre dos i tres escons en la primera meitat de l’any, i s’anota el segon percentatge de suport més baix de la legislatura. L’avantatge sobre el PSOE ha passat de 3,5 a 2,9 punts, i respecte a les generals del 2023, els populars baixarien 3,3 punts.

Si bé el PP manté una fidelitat de vot semblant a la del gener (66,6%) i ha reduït lleugerament la fuga cap a Vox (12,4%), li ha sorgit un petit transvasament de suports cap al PSOE (0,5%) que no tenia en l’anterior sondeig, i és, de les tres formacions, la que té més votants indecisos (8,5%). Amb tot, Pedro Sánchez i Santiago Abascal donen signes d’estancament, tot i que el retrocés de Feijóo fa que millori una mica la seva projecció d’escons. Els socialistes repeteixen en el 26,5% dels vots, el percentatge més baix de la legislatura, però se situen en 108-112 diputats (avui en tenen 121), entre dos i tres diputats més que al gener.

El PSOE perdria 4,9 punts respecte al que va aconseguir a les urnes el 2023, però, malgrat els escàndols judicials, ha millorat la fidelitat de vot i ja conserva sis de cada deu votants (59,6%). Sánchez també ha reduït totes les fugues de vot excepte la que té cap al PP (6%) i ha duplicat l’avantatge sobre Feijóo en intenció directa de vot (el vot sense cuina), que ja és de 5,8 punts. Els socialistes han recuperat terreny en tots els segments socials: tornen a ser la primera força entre els joves i empaten amb el PP en preferència entre els homes.

Precisament, aquesta remuntada del PSOE en el vot masculí i el vot jove explica la frenada de Vox. Abascal repeteix en el 17,8% dels vots que tenia al gener i obtindria 64-68 escons (ara en té 33), tot just un més que en l’últim sondeig. Amb tot, els ultradretans sumarien 5,5 punts més que en les generals del 2023, consignen la fidelitat de vot més elevada (72%), superior a la del gener i, si bé han tapat part de les seves fugues cap al PP (5,3%), el transvasament de vot al PSOE ha augmentat lleugerament (2,2%).

La feblesa de l’esquerra s’agreujaria amb les caigudes de Sumar i Podem. La coalició que governa amb el PSOE trenca la tendència a l’alça de l’últim any i perd sis dècimes i dos diputats des del gener, de manera que obtindria el 7,7% dels vots i 14-16 diputats. La seva fidelitat de vot no deixa de baixar: només retindria el 37% dels seus votants i cediria el 22,2% a Podem i el 16,6% al PSOE. Els morats perdrien tres dècimes i se situarien en el 4% dels vots i 4 escons. Totes dues formacions van aconseguir juntes a les urnes el 12,2% de les paperetes i 31 seients.

De 187 a 195 escons

Amb aquestes circumstàncies, tot i que el PP retrocedeix, el bloc dels partits de dreta (47,2%) manté un avantatge de nou punts sobre la suma de l’esquerra (38,2%) i continuaria superant àmpliament la majoria absoluta en escons, movent-se en una forquilla de 187 a 195 diputats.

Tots els polítics encaixen l’enèsim suspens col·lectiu, tot i que Sánchez, Yolanda Díaz i Irene Montero es recuperen del retrocés sofert al gener. El líder del PSOE puja quatre dècimes, fins al 4, i recupera la valoració registrada l’octubre del 2025. Entre els seus propis votants assoleix un 6,3, mentre que entre els electors d’ERC obté un 6,6. Entre els votants de Vox i PP, més d’un 60% li posa un 0.

La vicepresidenta Díaz millora fins al 4,1 i passa a ser la dirigent més ben valorada. Entre els votants de Sumar obté un 6,2 i també aprova entre l’electorat socialista. Montero també puja (3,3) i arriba a un 6 entre els votants de Sumar.

Feijóo manté estable la seva valoració global, amb un 3,3, i només aprova entre els votants del PP, que li atorguen una puntuació clarament superior a la mitjana general (6,2). Abascal es manté estable en el 2,7, la valoració global més baixa. No obstant, és el líder més ben valorat pel seu propi electorat, amb un 6,6, tot i que no aprova entre els votants de cap altra formació.

En les preferències com a president, Sánchez reforça la primera posició i puja fins al 25,1%. En canvi, Feijóo perd una part de l’avançament de l’enquesta anterior i baixa al 16,1%. Abascal manté la tercera posició, tot i que una mica més allunyat del líder del PP.

Notícies relacionades

El català al Congrés aconsegueix la normalització al cap de tres anys

Bloqueig a la Unió Europea

Tot i que continuen predominant les opinions negatives, millora la percepció de la situació del país i de l’actuació del Govern. La valoració de la situació general del país continua sent majoritàriament pessimista (63,3%), tot i que les opinions negatives retrocedeixen fins a nivells pròxims als de fa un any. Paral·lelament, augmenta lleugerament l’optimisme (31,8%), que també recupera valors similars als registrats llavors.

La percepció de l’actuació del Govern millora cinc punts respecte al gener. Les valoracions negatives (52,6%) descendeixen cinc punts fins a situar-se a nivells pròxims als de desembre del 2024. Els qui aproven la seva actuació (29,8%) arriben al percentatge més elevat de la sèrie.