Junts tombarà l’objectiu de dèficit dels Pressupostos de Sánchez però permetrà tramitar la condonació del deute del FLA

La formació, que ja va votar en contra de la senda de dèficit el 2024 i 2025, «mantindrà la seva posició» perquè, sosté, «els criteris no han canviat». El seu principal retret és que l’Estat concentri el 96% del marge de dèficit, davant el 4% reservat a les comunitats autònomes, mentre que els ajuntaments queden sense capacitat d’endeutament. «Lamentem que no s’aprofiti l’aritmètica parlamentària per canviar els criteris», ha defensat el dirigent de Junts.

Una «estratègia electoralista»

La votació serà la primera prova parlamentària per a uns Pressupostos que Sánchez pretén aprovar l’últim any de la legislatura i per als quals necessita el suport dels set diputats de Junts, que de moment no està garantit. De fet, Rius ha carregat durament contra el president del Govern a l’atribuir-li una voluntat d’utilitzar els comptes de l’Estat com a «excusa» per justificar una convocatòria electoral en cas que acabin tombant-se. «Si hi acaba havent eleccions anticipades, l’únic responsable serà Pedro Sánchez, que és qui ha dinamitat la majoria de la investidura al no complir acords als quals va arribar», ha afegit Rius.

El partit també manté la seva croada contra el nou model de finançament pactat entre el Govern i ERC, que també s’haurà de votar al Congrés. Rius ha anunciat que Junts presentarà una esmena a la totalitat que inclourà el concert econòmic per obligar els diputats del PSC i d’ERC a posicionar-se sobre una proposta que, segons Junts, és fidel al que es va pactar en l’acord d’investidura de Salvador Illa. «Estem davant una oportunitat històrica per sortir del cafè per a tothom», ha afirmat el dirigent postconvergent, que ha acusat socialistes i republicans de pressionar Junts perquè recolzi un sistema que, segons el seu parer, es limita a actualitzar el model vigent.

L’oposició de Junts al sistema de finançament que l’Executiu portarà el 29 de juliol al Consell de Política Fiscal i Financera és que perpetua el «cafè per a tothom» i queda lluny del model que havia de permetre a Catalunya gestionar tots els seus recursos. Rius ha criticat que la norma no parli ni del «principi d’ordinalitat», ni inclogui el criteri del cost de vida o de població de les comunitats autònomes, ni «doni la clau de la caixa» a Catalunya com va reivindicar ERC quan va investir Illa.

Notícies relacionades

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

El PP bloqueja el debat sobre el repartiment dels menors sense "dades certes"

«És un acte de cinisme bastant lamentable que Romero i Junqueras demanin que Junts els doni suport», ha apuntat Rius. Poc abans, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, havia demanat expressament al seu partit que ho avali. «Demanem a Junts que no renunciï a cinc milions d’euros més per a Catalunya per pànic electoral a Aliança Catalana», ha dit després de la reunió executiva del seu partit, i fent referència a l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que pronostica un ‘sorpasso’ del partit de Sílvia Orriols en les pròximes eleccions catalanes, així com el baròmetre municipal de Barcelona que diu el mateix per a la següent contesa electoral de Barcelona.

La formació de Puigdemont sí que facilitarà, en canvi, la tramitació de la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), tot i que presentarà esmenes perquè la quantitat perdonada a Catalunya sigui «com més alta millor». La mesura, acordada entre el Govern i ERC i pendent de l’aval de la Cambra baixa, suposaria una reducció de més de 17.000 milions d’euros del deute català. «Estem a favor que es condoni la xifra més elevada possible del FLA i intentarem aconseguir-ho mitjançant una esmena», ha explicat Rius.