El 60% de joves no saben nomenar una víctima d’ETA

Ni Miguel Ángel Blanco, ni Francisco Tomás i Valiente, ni Gregorio Ordóñez, ni Irene Villa, ni Fernando Buesa… Un 60,38% d’alumnes d’ESO i batxillerat desconeixen el nom d’alguna víctima del terrorisme. A més, un 66,45% d’aquests alumnes no sap dir el nom d’un terrorista famós. Les dades es desprenen d’una enquesta realitzada al Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme que té la seva seu en un casalot de Vitòria. Recentment ha publicat l’estudi el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals (CEPC), en la seva col·lecció Memòria Democràtica. La mostra es va realitzar amb qüestionaris en un memorial que, entre 2023 i 2024, va rebre la visita de 2.581 escolars provinents d’Euskadi, Navarra, La Rioja i Castella i Lleó. A 675 se’ls va entregar un qüestionari, i el van contestar 462.

Els resultats han confirmat el temor dels seus impulsors, "la inquietud per l’enorme desconeixement que tenen els joves sobre la realitat del terrorisme" i "els riscos que es deriven de desconèixer el passat o conèixer-lo d’una manera esbiaixada". Ho diuen en el pròleg de Terrorisme i Educació, un repte pendent a Espanya, editat pel CEPC, l’historiador Raúl López Romo, responsable d’educació i exposicions del Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme, i la sociòloga Marta Rodríguez Fouz, professora a la Universitat Pública de Navarra. Els dos compilen les aportacions de set autors més per a una obra que recull com la indolència en els programes educatius va edificant la desmemòria del terrorisme en les noves generacions.

"Conflicte entre bàndols"

"A les aules basques conviuen nets d’assassinats per ETA amb alumnes que mai han entaulat una conversa a casa sobre aquesta organització terrorista o que tenen actituds comprensives cap a la lluita armada", escriu López Romo en el seu estudi. Una àmplia majoria d’alumnes enquestats (el 74,24%) ha sentit parlar d’ETA a casa seva, però més de la meitat de la mostra, el 51,73%, està ocupada per nanos que no han escoltat mai el testimoni d’una víctima del terrorisme. Tenint en compte aquestes dades marc, es pot explicar que una franja ampla d’enquestats, un 47,89%, va respondre que, en "les últimes dècades de violència política al País Basc", el que hi va haver és "un conflicte entre dos bàndols".

Es desdibuixa el passat. De la mateixa manera persisteix, i ho reflecteix l’enquesta, "un nucli radicalitzat o susceptible de radicalització, immune als missatges de l’educació en valors i per la pau que transmet l’escola". Un 14,93% d’alumnes van contestar sí a la pregunta "¿Creus que la violència pot estar justificada per arribar a objectius polítics?".

La desmemòria del terrorisme a l’escola està causada per una "suma de factors", assenyala a aquest diari Raúl López Romo. "És un tema delicat, que ha causat molt dolor i encara està pròxim; genera incomoditat". Però hi ha a més una marca ideològica: "Sembla que si t’interessa tractar-ho ets de dretes. I continua generant dures controvèrsies polítiques, cosa que allunya molts professionals, que ho veuen com una cosa tòxica".

Xerrades a classe

Passa tot això majoritàriament en una societat, la basca, en la qual el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE) ha registrat, en els sis primers mesos d’aquest any, 129 actes de suport a ETA, la majoria a Guipúscoa i Biscaia.

Alguns detalls rellevants flanquegen un fenomen que cobra relleu aquest any, en què és el 40è aniversari de l’atemptat contra un autobús de guàrdies civils a la plaça de la República Dominicana de Madrid i fa mig segle de la desaparició del dirigent etarra dissident Pertur, i quan s’està a un any del trentè aniversari de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco. Potser no és menor per la seva eloqüència el fet que "fins ara, en la selectivitat mai s’ha preguntat a l’alumnat basc pel terrorisme".

I no és que el fenomen terrorista patit per Espanya al llarg de mig segle estigui completament absent de la formació dels alumnes, però sí que es pot dir que té una presència més aviat residual. De més de 704.000 alumnes de batxillerat matriculats a Espanya el 2025 (dada difosa per Presidència del Govern), 22.047 (tres de cada cent) va escoltar el testimoni d’alguna víctima del terrorisme en alguna xerrada presencial a l’aula. D’aquests, 4.001 i 1.112 alumnes estudiaven en centres educatius bascos i navarresos. La majoria dels que han assistit a una d’aquestes xerrades ho ha fet en el marc d’un programa que des del 2017 promou el Ministeri de l’Interior.

Notícies relacionades

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

El PP bloqueja el debat sobre el repartiment dels menors sense "dades certes"

Fer que els alumnes prenguin consciència de la memòria democràtica de la seva societat no és un costum tan arrelat a Espanya com sí que ho és a Europa. Dona dades per a una comparativa el CEPC. El memorial vitorià ha sigut visitat, l’any de l’enquesta, per 27.402 persones. D’aquestes, el 9,41% eren integrants de "grups educatius". A Bèlgica, a la Kazerne Dossin, memorial de l’Holocaust i les deportacions de jueus a Auschwitz, un 33% de visites són d’escolars. El Juli Senteret de Noruega, que recorda les matances ultres d’Oslo i Utoya del 2011, registra un 50% de visites d’estudiants.

"Una anàlisi retrospectiva de les lleis educatives posa de manifest que el terrorisme no ha tingut la presència que requereix, ni s’ha inclòs dins dels aprenentatges mínims amb què tot alumnat hauria d’acabar la seva formació bàsica", conclouen els autors del treball.