Puigdemont redueix l'activitat pública mentre espera el desenllaç de l'amnistia i del seu retorn

Des que es va traslladar a Bèlgica fa nou anys, després de la declaració d’independència fallida, Puigdemont ha dosificat molt les seves intervencions mediàtiques i s’ha reservat per intervenir només en circumstàncies especials. Es tracta d’una estratègia premeditada per no normalitzar la seva situació. No obstant, en els últims mesos ha reduït de manera significativa la seva activitat pública. No només no ha cridat a files els seus dirigents, sinó que tampoc s’ha pronunciat pràcticament sobre les principals qüestions de l’actualitat política. Els seus tuits sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE es poden comptar amb els dits d’una mà, malgrat que els vots de Junts són imprescindibles per a la majoria parlamentària de Pedro Sánchez al Congrés.

Puigdemont ha decidit esperar la resolució de la seva amnistia des d’un segon pla. Fonts de la direcció del partit ho atribueixen a una voluntat de ser «prudent», però el seu silenci és inversament proporcional al soroll intern en el partit. Al qüestionament d’una part del partit a l’estratègia de la direcció i al lideratge de Puigdemont, que es va evidenciar amb la batalla per decidir el candidat a Barcelona, se suma ara el daltabaix que pronostica l’últim baròmetre del CEO. Per aquesta raó, el pròxim curs polític serà decisiu per al seu futur dins del partit. Si aconsegueix tornar, haurà de decidir si vol tornar al Parlament per exercir com a cap de l’oposició i si aspira a liderar la llista de Junts en els comicis catalans del 2028. Però, si la seva situació continua eternitzant-se, «serà un ‘game over’ [final del joc]», reconeix un dels seus afins.

La data clau

De moment, el seu entorn no vol posar-se en el pitjor dels escenaris per als seus interessos, ja que espera rebre bones notícies d’Europa dijous vinent. És el dia en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà finalment si la malversació que se li atribueix –a ell i també als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig– pot ser amnistiada conforme a la normativa europea. Els postconvergents confien en una fallada positiva, especialment després que l’advocat general de la UE avalés la norma en les seves conclusions. En la majoria dels casos, el TJUE dictamina en el mateix sentit o, almenys, pren la seva opinió en alta consideració.

No obstant, aquest serà només el primer capítol fins a la seva possible tornada a Catalunya. Una vegada que la justícia europea emeti la sentència, la pilota passarà a la teulada del Tribunal Constitucional (TC), que previsiblement no es pronunciarà fins al setembre o l’octubre. L’actual majoria del tribunal –sis progressistes davant quatre conservadors– hauria de jugar a favor de Puigdemont, però posteriorment serà el Tribunal Suprem el que tindrà l’última paraula, i allà és on sorgeixen més dubtes.

Que el TJUE es pronunciï abans que ho faci el TC és clau per dues raons: la primera, perquè li proporciona més arguments per fallar favorablement; i la segona, perquè dificulta que el Suprem plantegi noves qüestions prejudicials i es negui a retirar les ordres de detenció vigents a l’Estat. El temor de la direcció de Junts és que el TJUE o el TC deixin massa marge d’interpretació perquè el Suprem pugui utilitzar per mantenir la situació actual, tot i que confien que en aquesta ocasió no passi.

Per aquesta raó, ningú s’atreveix a donar una resposta en ferm a la pregunta que sobrevola el partit des de fa dos anys: ¿quan podrà tornar Puigdemont a Catalunya? La formació ha alternat fases d’optimisme i pessimisme des de l’aprovació de la llei: ha passat de considerar que la seva tornada era imminent i començar amb alguns preparatius, a desconfiar que acabés produint-se ni a curt ni a mitjà termini, per tornar després a millorar les previsions.

Notícies relacionades

La Generalitat lloga un edifici de 6.000 metres quadrats a Barcelona per ampliar la hisenda catalana

El primer jutge de la trama Leire apunta al paper "financer" de Cerdán

Al novembre, quan es va pronunciar l’advocat general de la UE, va ser un dels moments en què més a prop es va entreveure la seva tornada, després de mesos de desànim. Les primeres previsions apuntaven que podria tornar per Setmana Santa o, com a molt tard, abans de les vacances estivals. De fet, el partit havia començat a dissenyar el dia de la seva tornada i fins i tot va arribar a convocar les entitats sobiranistes per explorar algunes fórmules per rebre’l, i ja tenia planificada una gira posterior de l’expresident per tot Catalunya.

La cúpula de la formació aspirava que aquesta ‘tournée’ actués com a revulsiu per al partit, tocat per la falta de poder institucional i les males perspectives a les enquestes. Però, de moment, tota aquesta agenda ha quedat congelada a l’espera que s’aclareixi el recorregut i el calendari judicial, i la direcció prefereix no organitzar cap acte aquest juliol per guardar forces i recursos per si Puigdemont pot tornar a la tardor.