El Govern minimitza l’amenaça de Trump de tallar relacions comercials amb Espanya i s’escuda en la UE

Esquivant el to de confrontació, l’Executiu replica a l’Administració de Donald Trump que Espanya «manté una magnífica relació social, cultural i econòmica amb els EUA» i que la seva intenció és que això no canviï. En qualsevol cas, recorren a dades econòmiques per apuntar que els EUA es beneficia més de la seva relació bilateral, ja que té superàvit comercial amb Espanya. Així mateix, aquestes fonts del Govern afegeixen que «els vincles econòmics els teixeixen les empreses privades, no els governs» per concloure que «la relació bilateral entre els EUA i Espanya és beneficiosa per als dos països, tant en l’àmbit comercial com en el de la defensa».

«No vull cap tipus de negoci mai més amb Espanya. Són un aliat terrible. No hi participen, no paguen. No vull tenir res a veure amb Espanya. Tanca tot comerç amb Espanya, sisplau. Incloent-hi visites. ¿D’acord? Immediatament, i ni tan sols parlis amb ells. No tenen solució», ha dit Trump al seu secretari del Tresor, Scott Bessent, en una roda de premsa conjunta amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, a l’inici de la cimera de l’Aliança Atlàntica.

Sánchez tenia previst llançar un missatge en la cimera de reforç del caire europeu i de la unitat i la cohesió de l’Aliança per afrontar els reptes de futur, i assenyalar Ucraïna com una altra de les prioritats per a Espanya que defensa, «en coherència amb la seva política exterior, un suport continuat, sostingut i predictible». Tot això, amb un enfocament per a la dissuasió i la defensa amb especial atenció al denominat veïnat sud.

En la cimera de l’OTAN celebrada l’any passat a la Haia (Països Baixos), Trump ja va carregar contra Espanya al considerar la seva despesa en defensa insuficient i posteriorment va amenaçar amb una guerra comercial. Davant d’això, el cap de l’Executiu va reivindicar la sobirania nacional i la defensa de l’interès general del país per enrocar-se en el 2,1% de despesa. En aquesta ocasió, el Govern presumia de situar-se al capdavant dels països que més han augmentat la despesa militar, així com les seves capacitats i participació en missions de l’OTAN.

«Amb la certesa que la seguretat europea es construeix des de la unitat dels seus aliats i que Espanya continuarà complint les capacitats que exigeix l’Aliança sense retallar un centímetre del nostre Estat del benestar», traslladava ahir a través de les xarxes socials el cap de l’Executiu després d’arribar a Ankara. El seu mantra, que «seguretat i prosperitat» han d’anar de la mà.

«Deures fets»

Notícies relacionades

Sumar proclama líders Barbero i Martínez amb el 95,9% dels vots en la primera assemblea sense intervenció de Yolanda Díaz

Catalunya anuncia una inversió de més de 1.000 milions en la construcció un centre d’IA a Flix

Per acudir amb els deures fets a la cimera, el Govern va accelerar durant el mes de juny la despesa militar i les injeccions en el denominat Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que regeix el compromís d’elevar la inversió al 2,1% del PIB. A les portes de la cimera de l’Aliança, el Consell de Ministres va autoritzar així un total de 8.450 milions d’euros. A través de transferències a Defensa, compres d’armament o finançament de la participació de les forces armades en missions de l’OTAN.

A aquest augment de la despesa es van afegir préstecs amb caràcter d’urgència per finançar programes industrials i tecnològics vinculats a la modernització de les Forces Armades. Entre aquests, a diverses empreses per desenvolupar tecnològicament i industrialment programes de modernització de sistemes de míssils en l’àmbit aeronaval, justificats «per complir compromisos internacionals en matèria de seguretat i defensa». A més del ministeri dirigit per Margarita Robles, el Departament d’Indústria també ha rebut transferències «per finançar la realització d’actuacions previstes en el Pla Industrial i Tecnològic de la Seguretat i la Defensa». Concretament, de 1.399 milions.