Xavier Antich: «S’ha avançat una barbaritat amb el coneixement del català, però a les escoles no s’està complint la llei»

¿Quins són els reptes d’aquest mandat?

Hi ha molta fragmentació i polarització, però hi ha dos grans consensos: que Catalunya és una nació i que som ‘un sol poble’. És a dir, una nació que es defineix per la seva capacitat integradora i que històricament ha fet de la immigració un motor de creixement. No obstant, a causa de la situació política, no acaben de materialitzar-se. A través de la reconstrucció d’aquests consensos volem arribar a la reconstrucció de l’hegemonia social.

¿Com?

Ens hem focalitzat en la defensa i la promoció del català. Durant anys no ha sigut una prioritat, ni política ni social, i això ha coincidit amb l’arribada de dos milions de persones, que no han pogut conèixer la llengua pròpia del país. En l’oferta de classes de català hem aconseguit resultats espectaculars, fa dos anys hi havia llistes d’espera a tots els municipis.

Era un dels objectius del Pacte Nacional per la Llengua. ¿Quin balanç fa del seu primer any?

És un pacte molt ambiciós a quatre anys vista. El balanç és positiu, en coneixement de la llengua s’ha avançat una barbaritat. Ara l’objectiu més immediat és l’escola. No s’està aplicant la llei, que diu que el català és la llengua vehicular de l’escola. Hem de garantir que l’escola sigui en català en tot el sistema.

¿I no és així?

Normativament està tot escrit, però durant dècades hi ha hagut negligència a l’hora de fer-la complir. No es compleix la normativa en l’ensenyament primari i, amb percentatges escandalosos, a l’ESO i el batxillerat. Es garanteix el coneixement de català, però no és suficient. El català no pot ser només la llengua dels exàmens i els deures, és molt antipàtic. S’ha de posar el focus en el lleure, el menjador o les extraescolars.

¿De quina manera?

Ningú s’havia preocupat pel paper del català en l’esport. Vam fer una macroenquesta amb la UFEC per veure els errors i actuar. Cal incidir on els nens i joves socialitzen i s’ho passen bé. En el consum cultural, el seu àmbit són les plataformes, no TV3. No hi havia creadors de contingut en català, i avui han crescut un 75%. En l’esport, és molt important el paper dels entrenadors, el seu lideratge és superior al dels mestres. S’ha de conscienciar.

I si el TC imposa un 25% de classes en castellà, ¿quina ha de ser la resposta?

Fa dos anys que ho treballem dins de SOM Escola, però no sabem què pot dir el TC. En funció d’això, es mesurarà la magnitud de la resposta. Només el Parlament té sobirania per determinar el que passa a l’escola. A Europa els tribunals no determinen el sistema educatiu i molt menys la llengua. Si passa, donarem una resposta de país.

¿Com valora i quina relació té amb el Govern?

No coincidim en gaires coses, però des del primer minut vam voler treballar en el que podíem estar d’acord, com la llengua. Hi ha molts indicis de coses positives: la creació d’una conselleria de Política Lingüística o que s’hagi dotat de pressupost el Pacte Nacional. Ara el gran repte és donar a la llengua la importància que té, no només des d’aquesta conselleria, sinó des de tots els àmbits de l’Executiu. També en la sanitat o en el món laboral.

La visita del papa Lleó XIV ha generat polèmica per la previsió d’ús del català.

Fa un mes que Òmnium treballa de manera discreta, com toca, per evitar-ho. Aquesta visita té una importància que va més enllà de la comunitat catòlica. Té un potencial simbòlic que no es pot menysprear. Estem treballant per revertir el que es va anunciar.

El rebran amb estelades. També ho faran en el Tour de França.

Són accions que no van contra ningú. És una cosa històrica, que va començar amb les Olimpíades del 1992 amb el lema ‘Catalonia is not Spain’. No és cap novetat que s’aprofiti el focus internacional dels grans esdeveniments per fer visible una demanda que continua viva.

Ho faran conjuntament amb l’ANC. ¿Quina relació té amb el seu nou president? ¿Estan preparant la Diada?

No vam trigar ni 48 hores a citar-nos i ja ens hem vist en tres ocasions, a més d’altres vegades que hem coincidit. La relació amb l’ANC és esplèndida, cordial i molt lleial. La Diada encara està en una fase prèvia, però és el moment de mobilitzar al carrer, de demostrar que no ha desaparegut l’aspiració de tenir un estat propi. Tot i que el 2026 no sigui 2010.

¿Quin paper tindrà Òmnium en el nou cicle electoral?

Som una entitat de la societat civil, però el seguim amb molt interès. En les municipals, veurem si es confirma el creixement de l’extrema dreta catalana. I a l’Estat, hi pot haver un govern de dreta i extrema dreta, que ja hem vist com actua al País Valencià i a les Illes (Balears). Estem treballant en aquest escenari, que obligaria a una reacció de país molt contundent, de la mateixa manera que contemplem que es reediti una majoria similar a l’actual.

¿I en aquest cas?

Una vegada abordada l’amnistia, cal abordar el conflicte polític. Seria el moment de plantejar-ho. Mai direm quines han de ser les condicions. No som protagonistes en aquesta batalla. Però l’independentisme ha de tenir la força més gran possible en tots els llocs on pugui tenir incidència, per condicionar el Govern o per impedir que es facin algunes coses.

Però la llei d’amnistia encara no ha servit per a tots els condemnats. Puigdemont no ha pogut tornar.

L’amnistia va ser una conquesta excepcional, que està sent sabotejada. Les lleis estan per complir-les, crec que la ciutadania no és del tot conscient de la gravetat del que està passant. És un fet insòlit a tot Europa. El poder judicial no és ningú per opinar sobre les lleis, les ha d’aplicar, li agradin o no. No ha fet la seva transició democràtica, i això explica algunes anomalies. S’ha revoltat contra el legislatiu.

¿Com valora la proposta de finançament coneguda fins ara?

Qualsevol avenç és positiu, però si tenim en compte el dèficit fiscal acumulat sempre serà insuficient. No sembla que el que s’ha acordat ho resolgui.

S’han tramitat els pressupostos de la Generalitat sense resoldre la recaptació de l’IRPF.

És bo que hi hagi pressupostos, però la concreció està molt per sota de les expectatives en termes nacionals. Qualsevol avenç s’ha de celebrar, però no és suficient per al que el país necessita.

Notícies relacionades

El 53% dels ciutadans creuen que els jutges no són independents

El 76%, a favor de pagar impostos per serveis públics de qualitat

¿Recolza els ‘cordons’ contra Aliança Catalana?

Posicions d’extrema dreta, xenòfobes i antiimmigració són un perill per a la cohesió. El repte és semblant al dels anys 60 i 70, cal incorporar a la catalanitat la gent que ve, amb la dificultat que ara ve de tot el món. Quan no es dona resposta als problemes socials, creixen els monstres. No sé si els cordons són efectius, però sí que ho és fer polítiques sobre aquestes qüestions. S’han de donar respostes, no només discursos.