Un jutjat investiga per primera vegada la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus i amb el programa Candiru

En la querella, que abans s’havia presentat a l’Audiència Nacional, també es requeria per primera vegada a la justícia que investigui l’ús de Candiru, un programari espia d’alt impacte que el Govern espanyol no ha admès fins ara haver-lo adquirit o utilitzat. De fet, va ser el descobriment d’una infecció activa en un dels querellants, l’empresari i amic de l’expresident Carles Pugidemont, Joan Matamala, el que va permetre a Microsoft llançar una actualització de seguretat crítica que va protegir més de 1.300 milions de dispositius a tot el món.

Notícies relacionades

El Govern avisa de «mesures proporcionals» a Itàlia si no aixeca el control de fronteres abans de diumenge

Junts rebutja acollir menors migrants a Catalunya: «Ja hem sigut solidaris, ja n’han vingut molts»

La querella documenta també que un dels querellants, Jordi Baylina, va ser objecte d’espionatge mentre es trobava en territori suís. Aquest fet afegeix una dimensió internacional al cas, ja que l’acció constituiria una vulneració de la sobirania i la legislació de la Confederació Helvètica, segons apunta l’associació Sentinel Alliance, la seu de la qual és a Suïssa. Candiru és un programa de la segona companyia de ciberespionatge més poderosa d’Israel amb què s’ha infectat els telèfons mòbils de líders polítics i activistes independentistes. El seu president i principal accionista, Isaac Zack, és també un dels fundadors d’NSO Group, fabricant del cèlebre ‘spyware’ Pegasus.

Per ara, la mitja dotzena de processos judicials oberts als jutjats de Barcelona per Pegasus impliquen només el CNI, no la Guàrdia Civil, que, segons l’associació Sentinel, també utilitza aquest tipus de programes per controlar els telèfons mòbils i accedir a la informació, tant personal com professional o de l’àmbit polític. Els presumptes delictes comesos serien de revelació de secret, amb els agreujants d’accés no consentit a l’aparell i comissió per grup criminal, entre d’altres, segons han detallat els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez.