La llei d’amnistia inclou els col·laboradors de Puigdemont però no esmenta el ‘lawfare’

Poc després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hagi anunciat aquest dilluns que el debat d’investidura de Pedro Sáncheztindrà lloc dimecres i dijous, el PSOE ha registrat la llei d’amnistia junt amb els grups que recolzaran el president en funcions. Totes dues iniciatives sempre han anat de la mà. Sense carpetada judicial al procés no hi hauria reelecció del líder socialista, ja que els 14 escons d’ERC i Junts (set cada un) resultaven indispensables i els dos partits van exigir a canvi la mesura de gràcia. Junts també va demanar que estigués aprovada abans del debat, un requisit que s’ha vist impossible de complir, així que els postconvergents van acceptar que fos registrada amb temps, i que així es complís el que han denominat «pagament per endavant».  

La norma, que ara iniciarà un tortuós camí al Congrés i el Senat, on el PP té una majoria absoluta que farà servir per retardar-ne la tramitació, estableix una aplicació que va del 2012 a la seva data d’entrada en vigor, de moment desconeguda, això és, des dels preparatius per a la consulta del 9-N, el referèndum de l’1-O i les protestes contra la sentència del 2019, entre altres procediments judicials.

Notícies relacionades

Junts assumeix que l’amnistia no inclou el ‘lawfare’ però sí el dret internacional invocat per Puigdemont

La llei d’amnistia: llegeix aquí el text íntegre amb què seran exonerats els líders del procés

Sota el títol ‘llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya’, el redactat es refereix a tots els actes preparatoris, les accions de protesta per defensar-los o per oposar-se al processament i condemna dels seus responsables i, a més, a «l’assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol tipus, protecció i seguretat als responsables». El redactat no esmenta el ‘lawfare’, però se’n desprèn que permet incloure els col·laboradors de Carles Puigdemont.

Quant als policies processats per les càrregues de l’1-O, la proposició de llei assenyala que també es beneficiaran de la mesura de gràcia, però només aquells que hagin sigut imputats per lesions, no els que hagin de respondre de presumptes delictes de tortures i contra la integritat moral.