La Moncloa explora amb Duran i Iceta un possible pacte CiU-PSC

Des que Artur Mas va anunciar dimarts passat que la consulta original quedava enterrada i en el seu lloc convocaria per al 9 de novembre un «procés participatiu» del qual encara es desconeixen els aspectes fonamentals, el Govern central s'ha mostrat conciliador. En lloc d'insistir en la suposada «divisió» que provoca el president de la Generalitat i anunciar nous recursos davant el Tribunal Constitucional, Mariano Rajoy assenyala que vol «dialogar». L'Executiu busca una sortida a aquest conflicte. Una de les vies que explora és un hipotètic i molt complicat pacte entre CiU i el PSC -l'anomenada sociovergència-, on els interlocutors són la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta.

Els tres dirigents han intercanviat missatges en les últimes setmanes. La relació entre Duran, contrari a la independència, i la número dos del Govern central és fluida i es remunta a fa uns quants anys. La de Santamaría amb Iceta és molt més recent. Es va començar a forjar durant una reunió secreta que van mantenir el juliol passat a la Moncloa. Segons fonts coneixedores de les converses, el líder del PSC li va traslladar la proposta d'una reforma de la Constitució, però la vicepresidenta no va mostrar cap disposició a avançar en aqueste camí. Tampoc després del 9-N. Però després d'aquella cita estiuenca hi ha hagut més contactes telefònics.

Entre Duran i Iceta la relació és fructífera. Tots dos van arribar a idear una pregunta alternativa a la que va plantejar la Generalitat en la consulta. Al setembre l'hi van traslladar a Mas a través de tres dirigents d'Unió: Ramon Espadaler, Joan Rigol i Joana Ortega. Però el president va argumentar que un canvi d'aquest tipus no seria mai acceptat per ERC i ho va descartar del tot.

LES LÍNIES VERMELLES / Govern central,  Unió i PSC consideren que la sociovergència, aprofitant que els vincles d'ERC amb Mas s'han ressentit arran del fet que aquest aparqués la consulta, permetria al Govern català culminar la legislatura i desterrar unes eleccions plebiscitàries en què, segons els sondejos, els republicans guanyarien amb diferència si al final no hi hagués una llista unitària. No obstant, per segellar aquest pacte falta la part fonamental: el president. «L'acord depèn de Mas, no de Duran», va assenyalar ahir Iceta, que ja en el debat de política general al Parlament, celebrat el dia 16 de setembre, va oferir el seu suport a CiU, però no, va explicar, «per a aventures, ruptures o el desmantellament de l'Estat del Benestar».

Mas no ha mostrat interès en aquesta possibilitat. A finals de juliol es va reunir amb Rajoy a la Moncloa i les dues partes es van comprometre a mantenir el diàleg, però des d'aleshores els contactes entre l'Executiu i la Generalitat són de segon nivell. Amb Duran, que discrepa del full de ruta del president, tot i ser socis en la federació nacionalista, les relacions estan enrarides.

Tot i així, Santamaría, Duran i Iceta han continuat amb uns contactes que també són aplaudits des del PSOE. «Reconeixem la valentia del PSC a l'oferir-se com a garantia d'estabilitat i de canvis polítics», van assenyalar en la seva direcció. El democristià, per la seva part, es va desmarcar ahir al Congrés de les eleccions plebiscitàries i va defensar buscar una majoria parlamentària en què hi siguin presents els socialistes catalans. «Si és d'ERC d'aquí al final de la legislatura, perfecte. Si és ERC i el PSC, millor. I si no és ERC, se n'haurà de buscar un altre», va dir.

Notícies relacionades

CiU i ERC caminen cap a la ruptura del pacte d'estabilitat

L'Assemblea es mou

«CAMÍ PER PARLAR» / Poc abans, Rajoy s'havia mostrat conciliador a la Cambra baixa. Al sortir d'una sessió de control bastant tensa per la crisi de l'Ebola i l'escàndol de les targetes dels consellers de Caja Madrid, el president del Govern va celebrar el decés de la consulta i va donar la mà. No hi va haver cap crítica directa a Mas. «La consulta no se celebrarà i això suposa un triomf de la democràcia -va sostenir-. És un fet molt positiu. Ara s'obre un camí per parlar. Nosaltres hi estem disposats, però sempre dintre de la llei. Al que no estic disposat és a violar la voluntat de la majoria dels ciutadans». ¿Recorreran davant el TC la nova convocatòria del Govern?, li van preguntar al cap de l'Executiu. «Si veiem que hi ha coses contra la legislació, haurem de recórrer. Jo espero que s'actuï amb moderació», va contestar.

Un altre exemple del clima que busca el Govern espanyol: el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, va preguntar a Cristóbal Montoro per quin motiu es volia «prohibir» que els catalans «decideixin sobre el seu futur», i el titular d'Hisenda, que sol fustigar sense complexos l'independentisme, es va limitar a invocar l'ordenament jurídic.