esquerdes profundes en la relació entre socis

CiU i ERC caminen cap a la ruptura del pacte d'estabilitat

El Govern descarta tornar a la consulta original com va demanar Junqueras per mantenir l'acord

Esquerra i la federació s'emboliquen en una lluita per atribuir al rival el trencament de la unitat

Artur Mas, ahir en l’ofrena floral davant la tomba del president Companys, al Fossar de la Pedrera.

Artur Mas, ahir en l’ofrena floral davant la tomba del president Companys, al Fossar de la Pedrera. / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA / FIDEL MASREAL / BARCELONA

la política catalana, com si fos un videojoc, s'està jugant simultàniament en dos nivells o pantalles. En el primer, es viuen els efectes de la ruptura de la unitat del front sobiranista. En una d'aquelles metàfores masianes (d'Artur Mas), la porcellana s'ha esquerdat. Pot ser una lectura optimista, perquè el que es respirava ahir al Parlament, davant i darrere dels micròfons, és que el gerro de la unitat ha quedat fet miques, com si hagués caigut del capdamunt del Palau de Pedralbes. Oriol Junqueras, després de la tempestuosa cimera de dilluns, dimarts va llançar una espècie d'ultimàtum al Govern català: si volia mantenir dempeus el pacte d'estabilitat parlamentària havia de rectificar i tornar al model de consulta pactada el 12 de desembre del 2013. Fonts de l'Executiu català van afirmar ahir que això no passarà. S'està, doncs, a un pas que els dos socis trenquin l'acord i el Govern català quedi en minoria parlamentària.Pocs dies abans d'entrar la seva proposta de pressupostos per al 2015. Paradoxalment, el protagonisme de la segona pantalla és la llista conjunta entre CiU i ERC de cara a unes eventuals eleccions anticipades al Parlament.

Entre les dues forces existeix ara una batalla per la imatge. Creuen que qui aconsegueixi fixar en l'inconscient col·lectiu que l'altre ha trencat la unitat aconseguirà una situació de predomini. CiU, per forçar ERC a cursar la llista conjunta i Esquerra, per dribar-la. Els uns i els altres expliquen amb tot luxe de detalls el minut a minut de la cimera de dilluns. Segons a quins assistents s'interpel·li, ERC va saltar inopinadament del carro, exigint una declaració d'independència, quan Mas va proposar el seu succedani de consulta i quan la CUP estava mig convençuda. ICV semblava més reticent, però proposava, en canvi, una recollida de firmes per instar la comunitat internacional a intervenir en el bloqueig estatal. A compte d'aquesta proposta, per cert, Mas va dedicar ahir a Joan Herrera una dura rèplica a la sessió de control, després d'una primera intervenció de l'ecosocialista molt crítica (com la de Quim Arrufat, de la CUP) amb el president.

DUES PEL·LÍCULES / La pel·lícula que expliquen altres és òbviament diferent. Diuen que l'Executiu català no tenia res preparat de la consulta i que, veient el panorama, Junqueras va tornar a reiterar a Mas la seva voluntat d'entrar al Govern per fer-se càrrec de les conselleries clau i tirar el 9-N endavant.

Segons el Govern, és cert que s'esperava un calendari inicial diferent: que el Tribunal Constitucional no es reuniria per suspendre la consulta fins al 7 d'octubre, la qual cosa donaria més marge per anar preparant la convocatòria. Però la resolució immediata, tres dies després que Mas firmés el decret, i que la resolució incorporés un avís explícit contra qualsevol acte preparatori, va canviar el guió.

L'enuig entre els membres de la federació és majúscul amb els republicans. Cosa sempre recíproca. Així, les paraules que els convergents atribueixen a Junqueras («no em refio [de CiU]») cobren certa versemblança. Més quan dimarts, en roda de premsa, Junqueras va afirmar que el desenllaç de la consulta havia provocat una minva de la seva confiança envers el president

SITUACIÓ TENSA / En aquesta situació es va arribar a la sessió de control d'ahir. I es pot qualificar d'un aperitiu del que pot passar en endavant, si es completa la ruptura, entre el president i el cap de l'oposició. Va començar Junqueras amb dards al PP, al Govern de l'Estat i, fins i tot, al PSOE, i després va tornar a demanar una rectificació al Govern.

La resposta de Mas va ser contundent. Menys agra, això sí, que la utilitzada amb Herrera. El cap de l'Executiu català va reclamar al republicà que no es perdés en «menudeses», fent referència al format de la consulta, ja que l'important era «votar» i que el nou

Notícies relacionades

9-N era l'«única manera de fer-ho». I va afirmar que el camí «que volia ERC portava a la desobediència, mentre que el que ha agafat aquest Govern condueix cap a l'obediència al poble català» que havia expressat la seva voluntat de votar.

Mas també va insinuar, en una rèplica anterior a Albert Rivera, que entre les opcions per tenir uns pressupostos el 2015 hi havia la de prorrogar els del 2014. Encara que va afegir que no era el que li agradava més. Potser pensava en els múltiples oferiments que Miquel Iceta ha fet les últimes setmanes.