El Govern central xifra en el 20% la caiguda del PIB d'un Estat català

El Govern central té sobre la taula un nou informe per intentar aplacar les ànsies independentistes d'una part de la ciutadania catalana i, sobretot, de l'empresariat. El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha encarregat un document sobre les conseqüències que una hipotètica secessió tindria per a l'economia, i entre els números descoratjadors que aporta hi destaca una dada: si Catalunya fos independent, seria un 20% més pobre. S'hi alerta que caurien les exportacions a Europa i a Espanya, disminuiria la inversió estrangera, baixaria el turisme, augmentaria la fuga de cervells... Margallo enviarà aquest document a les ambaixades espanyoles d'arreu del món per donar arguments als seus diplomàtics davant d'aquells que preguntin sobre la situació a Catalunya.

El pas fet per Exteriors forma part de la nova estratègia que l'Executiu de Mariano Rajoy va posar en marxa al mes de desembre per intentar frenar el desafiament d'Artur Mas. El punt d'inflexió va arribar quan el president català va fer públiques la data i les preguntes de la consulta. Mas no va informar amb antelació el cap de l'Executiu de les seves intencions, un gest que va molestar, i molt, Rajoy.

«GREUS CONSEQÜÈNCIES» / Des d'aleshores, els discursos governamentals de rebuig al referèndum s'han multiplicat. També les visites de ministres a territori català (el mateix Rajoy va clausurar la convenció del PPC) i els documents elaborats des de l'Executiu central amb la finalitat de convèncer els catalans que una hipotètica independència, en contra del que diuen els seus defensors, tindria efectes perversos i immediats a nivell econòmic i internacional.

De fet, el Ministeri d'Exteriors ja va remetre un altre informe a les ambaixades al mes de desembre per rebatre, fora d'Espanya, la campanya internacional de la Generalitat. Margallo, el ministre que més s'està implicant a argumentar el no de l'Executiu a la consulta, disposa ara d'un altre informe, al qual va tenir accés EL PERIÓDICO, en què s'adverteix de «conseqüències econòmiques greus d'una potencial independència».  L'Executiu creu que el món empresarial té encara molt a dir en el procés obert per Mas i la seva estratègia passa per donar-li arguments perquè ajudin a frenar-lo, si no ja en defensa del tan gastat sentit d'Estat, que ho facin des dels seus propis comptes de resultats.

Entre moltes altres coses, el nou informe recalca que la Carta Magna vigent no permet en cap cas ni la celebració d'un referèndum «sobre la independència d'una de les seves regions» ni «encara menys la segregació d'una part del territori espanyol». «No obstant, a efectes purament dialèctics, si la Constitució espanyola fos modificada per permetre el referèndum i com a resultat sorgís un Estat independent, la primera conseqüència econòmica seria que aquest no formaria part de la Unió Europea i, per tant, de l'euro», s'hi ressalta.

Dit això, Exteriors insisteix en el seu document que les autoritats europees ja han situat Catalunya fora de la Unió en cas que la secessió es portés a la pràctica i avisa que, si es pretengués la readmissió, l'Administració catalana s'hauria de sotmetre al procediment d'adhesió previst a l'article 49 del Tractat de la UE. I encara es va més enllà suggerint que Espanya tindria a la seva mà el veto. «S'hauria de comptar amb el vot favorable dels Vint-i-vuit estats que actualment són membres de la Unió. Inclosa Espanya».

L'esmentat document, titulat Conseqüències econòmiques d'una hipotètica independència de Catalunya, diu que es basa en informació «objectiva, versemblant i imparcial» obtinguda d'«estudis realitzats per experts i bancs d'inversió». Fa servir com a fonts dades d'Hisenda, dels bancs d'inversió UBS i Credit Suisse i de l'anàlisi de l'economista Mikel Buesa (expresident del Fòrum d'Ermua, fundador d'UPD i ara a Vox). Abunda en les nefastes conseqüències que la secessió tindria per a l'economia catalana [vegeu detalls a la pàgina següent]. Margallo tindrà ocasió de referir-s'hi avui a Barcelona, on aquest matí inaugura l'exposició 1986-2014. Espanya a Europa a la Casa Àsia. I les podrà discutir després en el dinar que celebrarà amb representants de les principals empreses multinacionals asiàtiques amb seu a Barcelona i també amb alts executius de companyies espanyoles amb interessos en aquell continent.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Consulteu el document d'Exteriors a

www.elperiodico.cat